18
de setembre
de
2023, 11:33
Actualitzat:
13:31h
El Consell d'Afers Generals de la Unió Europea (UE) ha de debatre aquest dimarts -i votar, en el millor dels casos- que el català es converteixi en llengua oficial de les institucions europees. La decisió plantejada pel govern espanyol no està lligada, perquè alguns dels estats membres, com Suècia iFinlàndia, han expressat dubtes al respecte i és imprescindible que el pas es faci per unanimitat. En aquest context, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha publicat un article en diversos mitjans europeus per reclamar a la UE materialitzar l'oficialitat de la llengua catalana per complir amb el "compromís" continental "amb la llibertat, la igualtat i el plurilingüisme". "Els catalans no estem reclamant ser una excepció a Europa. Estem reclamant deixar de ser-ho", afirma Aragonès en el text, publicat als diaris La Reppublica (Itàlia), Público (Portugal), Table.Media (Alemanya) i Nacional (Croàcia), i a la plataforma Euractiv, de mitjans especialitzats en la UE:
"El proper 19 de setembre, el Consell d’Afers Generals de la Unió Europea no debat sobre la reelecció de Pedro Sánchez com a president del Govern de l’estat espanyol. No en té les atribucions ni li correspon. Debat sobre el reconeixement dels drets lingüístics de 10 milions de ciutadans europeus. I aquest ha de ser l’únic prisma que guiï la seva decisió", exposa el president de la Generalitat, per deslligar la decisió de la conjuntura de la investidura espanyola. De fet, Aragonès reivindica que l'acord sobre el català neix de la negociació entre la Generalitat i l'executiu estatal en el marc de la taula de diàleg.
En l'article a la premsa internacional -fonts presidencials han apuntat que les reflexions es publicaran en les properes hores en més capçaleres-, el president català raona que els obstacles logístics i econòmics no poden ser un impediment per fer realitat el reconeixement oficial del català: "Nosaltres entenem que la defensa dels drets dels ciutadans no haurien de passar per una discussió econòmica, però en tot cas recordem que la despesa anual de les institucions en traduccions suposa només un 0,2% del pressupost comunitari". Aragonès recalca que el greuge amb la llengua catalana ve de lluny, especialment pel comportament de l'Estat: "A Catalunya hem patit durant segles els efectes d’un nacionalisme espanyol excloent que ha utilitzat tots els instruments de l’Estat per arraconar les altres llengües històriques".
El president de la Generalitat anima els estats membres de la UE a aprofitar "una gran oportunitat per corregir la greu anomalia històrica" que representa la discriminació del català. "Els catalans no reivindiquem un tracte de favor, sinó simplement la igualtat lingüística. Som Europa i creiem en Europa", exposa en la reflexió a la premsa europea.
"El proper 19 de setembre, el Consell d’Afers Generals de la Unió Europea no debat sobre la reelecció de Pedro Sánchez com a president del Govern de l’estat espanyol. No en té les atribucions ni li correspon. Debat sobre el reconeixement dels drets lingüístics de 10 milions de ciutadans europeus. I aquest ha de ser l’únic prisma que guiï la seva decisió", exposa el president de la Generalitat, per deslligar la decisió de la conjuntura de la investidura espanyola. De fet, Aragonès reivindica que l'acord sobre el català neix de la negociació entre la Generalitat i l'executiu estatal en el marc de la taula de diàleg.
En l'article a la premsa internacional -fonts presidencials han apuntat que les reflexions es publicaran en les properes hores en més capçaleres-, el president català raona que els obstacles logístics i econòmics no poden ser un impediment per fer realitat el reconeixement oficial del català: "Nosaltres entenem que la defensa dels drets dels ciutadans no haurien de passar per una discussió econòmica, però en tot cas recordem que la despesa anual de les institucions en traduccions suposa només un 0,2% del pressupost comunitari". Aragonès recalca que el greuge amb la llengua catalana ve de lluny, especialment pel comportament de l'Estat: "A Catalunya hem patit durant segles els efectes d’un nacionalisme espanyol excloent que ha utilitzat tots els instruments de l’Estat per arraconar les altres llengües històriques".
El president de la Generalitat anima els estats membres de la UE a aprofitar "una gran oportunitat per corregir la greu anomalia històrica" que representa la discriminació del català. "Els catalans no reivindiquem un tracte de favor, sinó simplement la igualtat lingüística. Som Europa i creiem en Europa", exposa en la reflexió a la premsa europea.
Parlar català a Europa by edicio naciodigital on Scribd