01
de juliol
de
2022
Actualitzat:
01
de març
de
2023,
10:59h
La defensa de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, pilotada per Gonzalo Boye, ha presentat aquest divendres un recurs de reforma contra la interlocutòria que acordava tancar la instrucció de la causa per presumpte fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). L'advocat demana al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que s'acordi jutjar Borràs amb jurat popular, perquè argumenta que els delictes que sobrevolen la causa s'emmarquen en aquells tipus que han de ser jutjats d'aquesta manera.
El recurs, de nou pàgines, considera que s'ha vulnerat el dret al jutge natural, perquè la llei orgànica del Tribunal del Jurat estableix que són competència seva els delictes compresos entre els articles 432 i 436 del codi penal, així com els que hi tenen connexió. El jutge instructor veu indicis de delicte de prevaricació (article 404), frau administratiu (article 436), falsedat en document mercantil (article 390) i malversació de fons públics (article 432). Segons Boye, només el delicte de prevaricació quedaria fora dels delictes que han de ser jutjats amb jurat.
Davant d'això, l'advocat argumenta que deixar la prevaricació al marge del delictes que s'han de jutjar amb jurat "afecta la qualitat democràtica i constitucional" de la norma, perquè priva els ciutadans de la potestat d'enjudiciar conductes dels qui ostenten el poder decisori sobre qüestions que els afecten. "El jutge natural dels poderosos no és altre que el ciutadà que l'ha situat en aquella posició", diu Boye. La defensa vol, doncs, que Borràs sigui jutjada amb un jurat popular i és crític amb el fet que la prevaricació en pugui quedar al marge, tal com s'estableix a la llei.
És per aquest motiu que Boye demana al jutge instructor del TSJC que presenti una qüestió d'inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional (TC) en relació a un punt de la llei del Tribunal del Jurat, precisament aquell que fa referència a l'exclusió del delicte de prevaricació de l'àmbit de competència del jurat popular.
Jutjar els delictes per separat
Si aquesta petició no és atesa pel TSJC, Boye demana que es faci un judici via jurat popular (aquell que jutjaria els delictes de malversació, frau i falsedat en document mercantil) i un altre per la via habitual. Segons l'advocat, el propi magistrat instructor, en la interlocutòria que tanca la instrucció, ja separa les conductes de tal manera que obre la porta a la possibilita d'un enjudiciament separat dels dos fets.
El recurs, de nou pàgines, considera que s'ha vulnerat el dret al jutge natural, perquè la llei orgànica del Tribunal del Jurat estableix que són competència seva els delictes compresos entre els articles 432 i 436 del codi penal, així com els que hi tenen connexió. El jutge instructor veu indicis de delicte de prevaricació (article 404), frau administratiu (article 436), falsedat en document mercantil (article 390) i malversació de fons públics (article 432). Segons Boye, només el delicte de prevaricació quedaria fora dels delictes que han de ser jutjats amb jurat.
Davant d'això, l'advocat argumenta que deixar la prevaricació al marge del delictes que s'han de jutjar amb jurat "afecta la qualitat democràtica i constitucional" de la norma, perquè priva els ciutadans de la potestat d'enjudiciar conductes dels qui ostenten el poder decisori sobre qüestions que els afecten. "El jutge natural dels poderosos no és altre que el ciutadà que l'ha situat en aquella posició", diu Boye. La defensa vol, doncs, que Borràs sigui jutjada amb un jurat popular i és crític amb el fet que la prevaricació en pugui quedar al marge, tal com s'estableix a la llei.
És per aquest motiu que Boye demana al jutge instructor del TSJC que presenti una qüestió d'inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional (TC) en relació a un punt de la llei del Tribunal del Jurat, precisament aquell que fa referència a l'exclusió del delicte de prevaricació de l'àmbit de competència del jurat popular.
Jutjar els delictes per separat
Si aquesta petició no és atesa pel TSJC, Boye demana que es faci un judici via jurat popular (aquell que jutjaria els delictes de malversació, frau i falsedat en document mercantil) i un altre per la via habitual. Segons l'advocat, el propi magistrat instructor, en la interlocutòria que tanca la instrucció, ja separa les conductes de tal manera que obre la porta a la possibilita d'un enjudiciament separat dels dos fets.