El candidat del PP a l'alcaldia de Barcelona, Josep Bou, és un capítol a banda en aquesta campanya municipal tan sui generis. L'empresari, que no ve de la política professional i se n'enorgulleix, és home de recursos, capaç de recitar tots els cognoms de la seva nissaga, picar a la porta d'un narcopis del Raval, fer, si s'escau, de bomber improvisat, i, si et descuides, et munta un míting al menjador de casa. És el que ha fet aquesta tarda en un pis del carrer de Sant Iscle, al Turó de la Peira, a casa d'uns simpatitzants del PP.

Els estrategs de campanya van llançar la iniciativa "Bou a casa" amb la idea de buscar vots per domicilis particulars. Com que, en els temps que corren, l'operació pot ser arriscada, es busca preferentment cases de simpatitzants i coneguts. A les quatre de la tarda, Bou s'ha presentat a la casa amb dues safates de pizzes i dolços d'un forn seu. El públic: una dotzena de persones entre la mestressa de casa i amics i veïns.   

Tirotejos al costat de casa   

Bou hi ha llançat un discurs llarg en què ha carregat de valent contra Ada Colau, ha criticat la manca de seguretat que ressalta que hi ha a la ciutat, i les mancances d'habitatge. Un missatge de duresa que ha encaixat bé amb el que ha explicat la Rosa, la mestressa, que ha donat detalls dels problemes que pateixen amb els okupes d'un immoble del costat. La dona encara té la por al cos per un tiroteig que s'hi va produir el 27 de maig del 2018. Encara que ho ha denunciat a l'Ajuntament, el problema continua. Bou escoltava amb atenció abans de dir: "No hi ha voluntat política per arreglar-ho". Després, li ha sortit el nervi de cavaller legionari: "Aquí es posen uns homes amb armes llargues i es resol el problema".      

[blockquote]"Aquí es posen uns homes amb armes llargues i es resol el problema"[/blockquote]
El candidat no ha deixat cap tema sensible per tocar, inclòs el que és una de les seves obsessions: canviar el nom de la plaça de Francesc Macià i posar-hi el de Montserrat Caballé. Però ja sap que serà difícil d'aconseguir. Ha argumentat que Macià "va ser doblement colpista" perquè va atemptar contra la unitat d'Espanya dues vegades: intentant la invasió de Prats de Molló i amb la proclamació de la República catalana. 

Discrepàncies entre el públic

El públic escoltava i no era pas hostil. Però això no vol dir que fos una claca. Alguns dels presents explicaven que no sempre havien votat al PP. I una dona es mostrava segura al dir que aquest cop no ho faria, ja que se sentia "decebuda" amb els populars. Sobretot, per "la corrupció", però també perquè "Rajoy no va fer res amb el que passava aquí, hauria hagut de tenir ma dura des del començament". Una veïna que seia al costat intentava convèncer-la: "Però ara es tracta de votar l'alcalde. T'agrada aquesta alcaldessa?". Home, entre poc i massa: "No, això no. Però a mi el PP m'ha decebut". Els populars no ho tindran fàcil.         

El resultat electoral del 26-M dirà si l'elecció de Josep Bou com a cap de cartell del Partit Popular a Barcelona ha estat un encert. Però el que és indiscutible és que els populars volen treure tot el suc possible a un candidat tan inclassificable.