Borges assegurava que hi ha coses que només passaven a la realitat. El cas Bustos n'és un exemple. Només faltava el detall italià del germà: un caporal de la policia de Rubí detingut per col·laborar amb una colla d'albanokosovars que passaven les nits assaltant empreses del Vallès. Maco. 

Fem memòria. Manel Bustos no era un qualsevol. De fet, era un home clau del poder municipal del PSOE –de la Junta de la poderosa Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP)- i un home fortíssim de l'aparell del PSC. Bustos també era -i és- més espanyol que les olives. De fet, va ser l'home fort de Rosa Díez a Catalunya quan la llavors eurodiputada socialista va presentar candidatura per dirigir el PSOE en el congrés de l'any 2000. Encara ric en llegir la premsa de l'època quan definia el trapella d'ex-alcalde de Sabadell com el "peó" de Díez a Catalunya. 

Bustos tirava coets, juntament amb Anna Balletbó i Carme Figueras -Déu n'hi do- en pro de l'actual cap de files del partit neolerrouxista Unión, Progreso y Democracia. “És el espíritu de renovación que ha de presidir el proceso de transformación del socialismo para estar de acuerdo con las demandas de la sociedad”, glosava aquell Bustos, cofoi del seu proselitisme. Veterans ja ex-militants del partit recorden que Bustos apuntava com el “catalán” de la seva direcció. 

L'ex-alcalde sabadellenc també va ser l'home que va pactar amb un altre heroi del cinisme i del seminari, Àngel Ros, el marc de relació entre el PSC i el PSOE que es va acordar en el penúltim congrés dels socialistes catalans, el que va escollir Pere Navarro com a líder del partit. Per cert, Navarro, aquell senyor que va culpar l'independentisme de l'agressió patida a Terrassa per part d'una dona que no hi era tota i que, a més a més, havia anat a les llistes del PP. Recordo Bustos en aquell congrés presumint d'un acord de paper mullat que ell havia bastit per calmar els seus “amics de Madrid”. 

Manel, Paco i ara Quim Bustos es troben implicats en casos ben sòrdids investigats, processats o bé pendents de sentència per part de la justícia. S'imaginen que Bustos, a sobre, hagués estat independentista?