07
de juny
de
2016, 13:30
Actualitzat:
14:20h
Els periodistes fent guàrdia al Parlament Foto: Pep Martí
Calma, però tensa, al Parlament aquest dimarts, que viu la vigília d’un ple decisiu pel futur de la legislatura i de la decisió final del a CUP sobre els pressupostos. Un ple cruïlla, si s’ha d’emprar el terme utilitzat ahir per Francesc Homs per definir aquest juny inesperat: eleccions anticipades a Espanya i xoc frontal entre Junts pel Sí i la formació de l'esquerra independentista pels pressupostos de Catalunya.
La reunió de la mesa del Parlament d’aquest dimarts ha estat de tràmit. Però això no ha impedit la presència important de mitjans de comunicació, atents a qualsevol moviment. Com que el que passi demà se sabrà aquesta nit, quan es reuneixin el consell polític i el grup parlamentari de la CUP, aquest matí el Parlament vivia un ambient estrany sense “decles” i amb espera. “Pendents de la CUP”, deia un membre de la mesa quan, apressat, se l’abordava per passos perduts.
“Al Pallars, onze a dos!”, diu un Watshapp enviat a diversos membres del grup parlamentari de Junts pel Sí. És el resultat d’una votació local de la CUP a favor de retirar l’esmena a la totalitat. “A Girona les coses van bé”, diu un altre. Diputats del grup majoritari es donen ànims enviant-se missatges d’esperança.
Ahir dilluns, es va reunir la direcció de Junts pel Sí. S’havia de celebrar aquest dimarts la trobada de tot el grup parlamentari, com és habitual abans de cada ple. Però quin sentit tenia fer-ho avui si encara no es coneix el “veredicte” de la CUP? Serà demà a les nou del matí, abans que comenci el ple, quan es trobaran, per celebrar que s’ha superat un nou escull o solidaritzar-se abans de la garrotada.
Des de la reunió feta la setmana passada, però, el grup majoritari afronta aquesta batalla cohesionat. La intervenció que hi va fer Pere Aragonès, secretari d’Economia, de prop de dues hores, analitzant totes les partides del pressupost, va donar moral i convenciment a Junts pel Sí que els comptes estan ben fets i són una bo salconduit cap a unes estructures d’estat que es volen bastir malgrat tots els obstacles.