El nom de Carles Campuzano (Vilanova i la Geltrú, 1964), quan Artur Mas era president de la Generalitat, va aparèixer vinculat en determinats moments a conselleries socials. Les vicissituds del procés han fet que l'oportunitat li hagi arribat ara, el 2022, quan fa anys que no milita a Convergència -partit deaparegut- i tampoc al PDECat, que en va recollir l'herència més pragmàtica, de la qual ell se'n sent orgullós. Campuzano assumeix ara la conselleria de Drets Socials que deixa vacant Violant Cervera després de l'adeu de Junts del Govern. La casualitat ha volgut que un dirigent que es va negar a fer el pas a la formació liderada per Carles Puigdemont ara sigui un dels fitxatges estrella d'Aragonès per a la nova etapa del seu executiu monocolor amb independents.

Campuzano, que des que va deixar la política -va ser diputat del PDECat fins al 2019, quan malgrat tots els esforços que van fer ell i Jordi Xuclà l'entorn de Puigdemont es va negar a tramitar els pressupostos de Pedro Sánchez, per la qual cosa es van forçar eleccions espanyoles ja amb ells dos fora de les llistes- presideix l'associació Dincat i ara havia reviscolat Acció Catalana com a associació, formava part de l'ala socialdemòcrata de Convergència, la més reàcia als pactes amb el PP en la primera etapa de Mas a Palau. Enquadrat també dins del sector més sobiranista, com tots els quadres provinents de la JNC -organització que va liderar-, va ser fundador del PNC, que no va aconseguir representació parlamentària en les eleccions del 14-F de l'any passat.

El nou conseller de Drets Socials, que des de la dècada del vuitanta fins la dècada passada va integrar ininterrompudament la direcció de CDC, s'ha arrenglerat en posicions gradualistes pel que fa al procés, contrari com és a la via unilateral. Un dels seus hits en política institucional va ser haver contribuït al final del servei militar obligatori quan era diputat al Congrés del Diputats. Ara aportarà la seva particular mili en un Govern monocolor amb independents  liderat per Pere Aragonès.