Política

Carta de ciclistes en memòria de Muriel Casals

Ara a portada

Societat El preu del Park Güell: Louis Vuitton va pagar 573.000 euros a l'Ajuntament David Cobo
La setmanada Un funeral amb moltes pistes Oriol March
Societat Més romana que espanyola: l'Església catalana, davant del Vaticà post-Francesc Pep Martí i Vallverdú
Política Primer any sense conflictes constitucionals entre Catalunya i l’Estat Ona Sindreu Cladera
Acció Catalunya ha de reduir quasi un 70% d'emissions en una dècada Arnau Urgell i Vidal

Redacció

Publicat el 16 de febrer de 2016 a les 15:52

L'assemblea catalana d'entitats de la bicicleta ha dedicat una carta en memòria de Muriel Casals. El text, signat per Benjamí Aguilar, difós entre altres al web Mou-te en bici, és el següent:


Les persones que anem en bici estimem la vida.Sobretot les que ho fem cada dia de forma quotidiana pels carrers de pobles i ciutats del nostre país, les que ho fem per convicció, com alternativa al cotxe o la moto, malgrat l’esforç que a vegades suposa, i malgrat el risc de compartir massa sovint la calçada amb actituds prepotents i temeràries darrera els volants. Estimem la vida i precisament per això anem amb bici, fem millor la nostra vida i la de la resta de persones, incloses les que condueixen els vehicles que ens fan respirar les seves emissions i monopolitzen un espai públic que és de tots. I també la dels vianants, perquè la presència de ciclistes als carrers contribueix a moderar la velocitat del trànsit i a reduir el nombre i la gravetat dels accidents a les ciutats, les víctimes dels quals són moltes vegades vianants atropellats per cotxes que excedeixen els límits de velocitat. Estimem els fills i filles de tothom, perquè anant amb bici fem una ciutat més segura i saludable per tots els infants i contribuïm a la seva autonomia. I també estimem la nostra gent gran, perquè amb la nostra opció de mobilitat contribuïm a evitar malalties respiratòries i cardiovasculars que són 2 de les 3 principals causes de mortalitat. Els qui anem en bici de forma quotidiana també som conscients de la fragilitat de la vida, doncs qualsevol petita incidència al costat de cotxes, motos i camions ens pot costar la vida, la fragilitat la sentim en pròpia pell cada dia. Per això els qui creiem en la bici com a opció de mobilitat quotidiana ens esforcem per adoptar hàbits de circulació que ens garanteixin la seguretat, i de la mateixa manera ens esforcem per evitar conductes que posin en risc la seguretat d’altres persones. Evitem circular per les voreres i des de les entitats d’usuaris de la bicicleta procurem que la resta de ciclistes tampoc ho facin. Doncs no és l’espai dels vianants que cal reduir, sinó el dels cotxes, l’ús massiu i acrític dels quals ha esdevingut un dels principals problemes dels nostres entorns urbans. I és perquè estimem la vida, activament, involucrant-nos-hi cada dia amb els nostres hàbits personals de mobilitat, que quan aquesta màquina enginyosa i senzilla que és la bicicleta, la nostra eina per lluitar per una vida millor, per una malaurada i desafortunada circumstància acaba propiciant l’escapçament d’una vida, que també sentim intensament la tristesa i el dol. Perquè els qui anem amb bici cada dia estimem la vida, estimem el carrer, estimem la gent, estimem les nostres ciutats i estimem el país, activament, com ho feia la Muriel.

Les persones que anem en bici estimem la vida.Sobretot les que ho fem cada dia de forma quotidiana pels carrers de pobles i ciutats del nostre país, les que ho fem per convicció, com alternativa al cotxe o la moto, malgrat l’esforç que a vegades suposa, i malgrat el risc de compartir massa sovint la calçada amb actituds prepotents i temeràries darrera els volants.

Estimem la vida i precisament per això anem amb bici, fem millor la nostra vida i la de la resta de persones, incloses les que condueixen els vehicles que ens fan respirar les seves emissions i monopolitzen un espai públic que és de tots. I també la dels vianants, perquè la presència de ciclistes als carrers contribueix a moderar la velocitat del trànsit i a reduir el nombre i la gravetat dels accidents a les ciutats, les víctimes dels quals són moltes vegades vianants atropellats per cotxes que excedeixen els límits de velocitat. Estimem els fills i filles de tothom, perquè anant amb bici fem una ciutat més segura i saludable per tots els infants i contribuïm a la seva autonomia. I també estimem la nostra gent gran, perquè amb la nostra opció de mobilitat contribuïm a evitar malalties respiratòries i cardiovasculars que són 2 de les 3 principals causes de mortalitat.

Els qui anem en bici de forma quotidiana també som conscients de la fragilitat de la vida, doncs qualsevol petita incidència al costat de cotxes, motos i camions ens pot costar la vida, la fragilitat la sentim en pròpia pell cada dia. Per això els qui creiem en la bici com a opció de mobilitat quotidiana ens esforcem per adoptar hàbits de circulació que ens garanteixin la seguretat, i de la mateixa manera ens esforcem per evitar conductes que posin en risc la seguretat d’altres persones. Evitem circular per les voreres i des de les entitats d’usuaris de la bicicleta procurem que la resta de ciclistes tampoc ho facin. Doncs no és l’espai dels vianants que cal reduir, sinó el dels cotxes, l’ús massiu i acrític dels quals ha esdevingut un dels principals problemes dels nostres entorns urbans.

I és perquè estimem la vida, activament, involucrant-nos-hi cada dia amb els nostres hàbits personals de mobilitat, que quan aquesta màquina enginyosa i senzilla que és la bicicleta, la nostra eina per lluitar per una vida millor, per una malaurada i desafortunada circumstància acaba propiciant l’escapçament d’una vida, que també sentim intensament la tristesa i el dol.

Perquè els qui anem amb bici cada dia estimem la vida, estimem el carrer, estimem la gent, estimem les nostres ciutats i estimem el país, activament, com ho feia la Muriel.

Política

Carta de ciclistes en memòria de Muriel Casals

Et pot interessar

Alta Newsletter

Bon dia Nació

El despertador

Impacte

Iniciar sessió

Crear compte

Recuperar contrasenya