L'aplicació definitiva de l'amnistia a Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa serveix per tancar el penúltim capítol de la judicialització del procés. L'últim, previst per les properes setmanes, es materialitzarà quan Carles Puigdemont -ho farà després de les eleccions del 29 de maig-, Toni Comín -aquest dijous recull l'acta com a eurodiputat a Madrid, però solemnitzarà diumenge la fi de l'exili amb una caminada que arrencarà a la Catalunya Nord- i Lluís Puig ja siguin en territori català. De moment, això sí, tant Junqueras com Turull, Romeva i Bassa han recuperat l'estatus legal que tenien abans que el Tribunal Suprem els imputés per l'1-O. On eren, on són i on seran?
Oriol Junqueras
La setmana després de la declaració d'independència, el líder d'ERC va entrar a la presó d'Estremera. Des d'allà va afrontar la campanya electoral de les eleccions catalanes del 2017 i, en ple judici al Suprem, va ser el candidat dels republicans al Congrés dels Diputats i a Europa. No va ser fins als indults que va poder deixar d'estar privat de llibertat, però sense poder exercir cap càrrec públic. Aquesta circumstància canvia a partir d'aquest dimarts: ja podrà formar part de llistes electoral i podrà ocupar càrrecs institucionals. El seu objectiu primordial és ser candidat a les properes eleccions al Parlament -haurien de ser el 2028- i tornar a ser professor d'universitat, activitat vetada durant la inhabilitació.
En la legislatura de l'1-O, Junqueras va ser vicepresident i conseller d'Economia, des d'on va portar bona part de l'arquitectura de la votació. Només va deixar de ser president d'ERC durant uns mesos, entre les patacades electorals de la primavera del 2024 i l'últim congrés dels republicans. Aliat de Pedro Sánchez a canvi del finançament -ara decaigut amb la convocatòria del 29-N- i suport de Salvador Illa -li va aprovar els pressupostos-, un govern del PP i de Vox a Madrid el pot situar amb les mans més lliures a Catalunya per distanciar-se del PSC i començar a presentar-se com l'alternativa. Candidat des de la presó el 2017, inhabilitat després, torna a estar facultat per competir allà on vulgui.
Jordi Turull
El secretari general de Junts va estar a punt de ser escollit president de la Generalitat el març del 2018. L'abstenció de la CUP ho va impedir i, l'endemà, viatjava cap a Madrid per tornar a entrar a la presó, on ja hi havia estat -com Junqueras- des de la setmana posterior a la declaració d'independència. Turull, conseller de la Presidència en el tram clau del referèndum, no ha abandonat mai la primera fila, i des del 2022 és l'encarregat de la maquinària del partit que va fundar al costat de Puigdemont. Ara podria integrar-se a les llistes de Junts, però assegura que encara "no hi ha pensat". Està centrat en les eleccions municipals, que seran fonamentals per calibrar el rumb del partit en el curt termini.
"La victòria no serà complerta fins que tornin els exiliats", ha assenyalat aquest dimarts a la tarda en declaracions als mitjans, en referència al retorn pendent de Puigdemont -a qui va acompanyar en l'aparició fugaç del 8 d'agost del 2024-, Comín i Puig. En el temps que ha passat des de l'1-O, Turull ha estat protagonista dels moments més rellevants de Junts, com ara la negociació amb el PSOE per la investidura de Sánchez. Va estrènyer llaços amb Santos Cerdán, que acabaria caient en desgràcia pels casos de corrupció al voltant dels socialistes, i es va convertir en una peça fonamental de l'engranatge de diàleg establert a Suïssa. La ruptura Puigdemont-Sánchez va acabar amb el mecanisme.
Raül Romeva
Romeva va ser reclutat com a número u de la llista de Junts pel Sí -el candidat a la presidència de la Generalitat, això sí, era Artur Mas- i, després de les eleccions, es va convertir en conseller d'Exteriors. El nomenament va causar problemes legals -es va haver de canviar el nom del departament- i, un cop assentat en el càrrec, es va dedicar a explicar la voluntat de fer un referèndum. Un cop encausat per l'1-O i empresonat com la resta dels seus companys, va ser senador. La sentència del Suprem el va apartar de les seves funcions, i també va impedir que presidís la Fundació Josep Irla, de la qual és portaveu. Ha recuperat el perfil acadèmic i ha publicat diversos llibres personals i polítics.
Dolors Bassa
"Després del que he passat, el cos no em demana tornar a ser consellera", assenyalava Bassa en una entrevista al diari Ara poc després de sortir -temporalment- de la presó a finals del 2017. Màxima responsable de l'UGT a Girona, va deixar les responsabilitats sindicats per incorporar-se com a número sis de la llista de Junts pel Sí a la demarcació, on el número u era Lluís Llach. El tres era Puigdemont, que acabaria liderant el Govern. La va situar com a consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, càrrec des del qual va viure el referèndum. Va ser diputada durant uns mesos el 2018, però va deixar l'escó davant l'imminència de tornar a la presó. Ja no va tornar mai més a la primera fila.
