30
de setembre
de
2021, 11:53
Actualitzat:
01
d'octubre,
11:11h
Catalunya surt molt mal parada de l'execució d'inversions estatals la primera meitat de l'any. Segons les dades del primer semestre del 2021 recollides pel Ministeri d'Hisenda a què ha tingut accés NacióDigital, només ha rebut el 10,7% del total invertit per l'administració central i el seu sector públic, malgrat que hi viu el 16,4% de la població. En despesa per càpita, Catalunya només queda per davant de Navarra -un territori foral que ho compensa amb el model de finançament propi- i les Canàries, com es pot comprovar al mapa següent.
En els primer semestre de l'any, l'Estat ha invertit 275,6 milions a Catalunya, xifra equivalent a 35,4 euros per habitant, un 35,2% per sota dels 54,7 euros per habitant al conjunt de l'Estat. I encara molt més lluny dels 116,1 de l'Aragó o dels 107,3 de Castella i Lleó, on es triplica la despesa catalana. També queden clarament per sobre la mitjana Extremadura (98,9) i Múrcia (96,4), i fins i tot Madrid la supera amb nitidesa (68,8). La despesa per càpita a la capital madrilenya, de fet, quasi duplica la rebuda a Catalunya.
A la cua se situa Navarra, com ja s'ha assenyalat, amb 28,7 euros per habitant, i les Canàries, amb 35,1, tot i que el País Valencià empata en el tercer lloc per la cua amb Catalunya, amb 35,4 euros. Els altres territoris que se situen per sota de la mitjana són Andalusia (38,7), País Basc (43,3, malgrat que es tracta també d'un territori foral) i Galícia (50,7). Tota la resta superen la mitjana d'inversió.
La de Madrid és la comunitat que rep un major tros del pastís, ja que l'Estat hi ha destinat el primer semestre el 18% del total d'ingressos, malgrat que hi viu tan sols el 14,3% de la població, per davant d'Andalusia (12,7%) i Catalunya (10,7%), dos territoris més poblats que la regió de la capital espanyola. Igualment, Castella i Lleó rep el doble del percentatge d'inversió que de la població que hi viu (9,9% i 5%, respectivament), igual que Aragó (6% i 2,8%, respectivament) o Extremadura (4,1% i 2,2%), tal com s'observa al següent gràfic.
La inversió pressupostada en els comptes de l'Estat del 2021 per a Catalunya supera els 2.000 milions d'euros, així que el nivell de compliment durant el primer semestre d'execució ha estat realment baix, de tan sols el 13,3%. Bona part de la despesa ja és normal que es concentri a la segona meitat de l'exercici, però, en aquest cas, el percentatge d'execució respecte el total de pressupost territorialitzat assoleix el 22,5%, més de nou punts per damunt del nivell d'execució realitzada a Catalunya. De fet, no hi ha cap territori on el grau d'execució sigui tan baix el mes de juny.
A la Comunitat de Madrid, l'Estat ja havia gastat llavors el 41,1% de la inversió prevista en els pressupostos, un nivell de compliment que triplica el que tenia amb Catalunya. També era força elevat a La Rioja (38,7%), Aragó (37,8%) o les Illes Balears (37,7%). Aquest 10,7% de recursos destinats a Catalunya durant el primer semestre, de fet, és inferior al dels anys anteriors, quan no s'assolia el pes poblacional però sí xifres superiors. El 2019, l'Estat havia invertit l'11,9% del total a Catalunya, la primera meitat de l'any, i el 2020 va ser el 14,3%.
La Moncloa incompleix l'acord amb ERC
Un dels acords que va arrancar ERC per votar els pressupostos de l'Estat del 2021 va ser incloure un percentatge d'inversions previstes equivalent al pes poblacional de Catalunya i pactar un sistema de seguiment per garantir que l'execució definitiva no fos inferior a la mitjana estatal territorialitzada. Aquest seguiment s'havia de fer en la comissió mixta sobre infraestructures Estat-Generalitat, que s'havia de trobar cada quatre mesos, tal com queda detallat en l'articulat dels comptes, però el cert és que encara no ho ha fet i no està previst que ho faci fins aquest novembre.
Els republicans ja van avançar que una condició prèvia a la negociació dels nous comptes estatals del 2022 era garantir el compliment de les inversions previstes en els del 2021. I aquestes dades publicades pel Ministeri d'Hisenda apunten a una altra direcció. Tot i això, cal tenir en compte que el mateix informe assenyala una inversió negativa de 2,3 milions d'Adif-Alta Velocitat durant aquest primer semestre deguda a "l'anul·lació d'una provisió per execució de sentència judicial".
Baixa inversió ferroviària
El total d'inversió prevista per aquesta empresa pública a Catalunya s'eleva a 492,1 milions, durant tot el 2021, així que no es pot saber quant s'ha gastat realment d'aquesta partida, si no es tingués en compte l'esmentada sentència judicial. En tot cas, el cert és que Adif (en la xarxa que no és TGV) ha gastat tan sols per ara el 8,3% dels 707,4 milions previstos als pressupostos per a Catalunya, mentre que Renfe només ha invertit ja el 15,1% dels 262,1 milions previstos.
En els primer semestre de l'any, l'Estat ha invertit 275,6 milions a Catalunya, xifra equivalent a 35,4 euros per habitant, un 35,2% per sota dels 54,7 euros per habitant al conjunt de l'Estat. I encara molt més lluny dels 116,1 de l'Aragó o dels 107,3 de Castella i Lleó, on es triplica la despesa catalana. També queden clarament per sobre la mitjana Extremadura (98,9) i Múrcia (96,4), i fins i tot Madrid la supera amb nitidesa (68,8). La despesa per càpita a la capital madrilenya, de fet, quasi duplica la rebuda a Catalunya.
A la cua se situa Navarra, com ja s'ha assenyalat, amb 28,7 euros per habitant, i les Canàries, amb 35,1, tot i que el País Valencià empata en el tercer lloc per la cua amb Catalunya, amb 35,4 euros. Els altres territoris que se situen per sota de la mitjana són Andalusia (38,7), País Basc (43,3, malgrat que es tracta també d'un territori foral) i Galícia (50,7). Tota la resta superen la mitjana d'inversió.
La de Madrid és la comunitat que rep un major tros del pastís, ja que l'Estat hi ha destinat el primer semestre el 18% del total d'ingressos, malgrat que hi viu tan sols el 14,3% de la població, per davant d'Andalusia (12,7%) i Catalunya (10,7%), dos territoris més poblats que la regió de la capital espanyola. Igualment, Castella i Lleó rep el doble del percentatge d'inversió que de la població que hi viu (9,9% i 5%, respectivament), igual que Aragó (6% i 2,8%, respectivament) o Extremadura (4,1% i 2,2%), tal com s'observa al següent gràfic.
La inversió pressupostada en els comptes de l'Estat del 2021 per a Catalunya supera els 2.000 milions d'euros, així que el nivell de compliment durant el primer semestre d'execució ha estat realment baix, de tan sols el 13,3%. Bona part de la despesa ja és normal que es concentri a la segona meitat de l'exercici, però, en aquest cas, el percentatge d'execució respecte el total de pressupost territorialitzat assoleix el 22,5%, més de nou punts per damunt del nivell d'execució realitzada a Catalunya. De fet, no hi ha cap territori on el grau d'execució sigui tan baix el mes de juny.
A la Comunitat de Madrid, l'Estat ja havia gastat llavors el 41,1% de la inversió prevista en els pressupostos, un nivell de compliment que triplica el que tenia amb Catalunya. També era força elevat a La Rioja (38,7%), Aragó (37,8%) o les Illes Balears (37,7%). Aquest 10,7% de recursos destinats a Catalunya durant el primer semestre, de fet, és inferior al dels anys anteriors, quan no s'assolia el pes poblacional però sí xifres superiors. El 2019, l'Estat havia invertit l'11,9% del total a Catalunya, la primera meitat de l'any, i el 2020 va ser el 14,3%.
La Moncloa incompleix l'acord amb ERC
Un dels acords que va arrancar ERC per votar els pressupostos de l'Estat del 2021 va ser incloure un percentatge d'inversions previstes equivalent al pes poblacional de Catalunya i pactar un sistema de seguiment per garantir que l'execució definitiva no fos inferior a la mitjana estatal territorialitzada. Aquest seguiment s'havia de fer en la comissió mixta sobre infraestructures Estat-Generalitat, que s'havia de trobar cada quatre mesos, tal com queda detallat en l'articulat dels comptes, però el cert és que encara no ho ha fet i no està previst que ho faci fins aquest novembre.
Els republicans ja van avançar que una condició prèvia a la negociació dels nous comptes estatals del 2022 era garantir el compliment de les inversions previstes en els del 2021. I aquestes dades publicades pel Ministeri d'Hisenda apunten a una altra direcció. Tot i això, cal tenir en compte que el mateix informe assenyala una inversió negativa de 2,3 milions d'Adif-Alta Velocitat durant aquest primer semestre deguda a "l'anul·lació d'una provisió per execució de sentència judicial".
Baixa inversió ferroviària
El total d'inversió prevista per aquesta empresa pública a Catalunya s'eleva a 492,1 milions, durant tot el 2021, així que no es pot saber quant s'ha gastat realment d'aquesta partida, si no es tingués en compte l'esmentada sentència judicial. En tot cas, el cert és que Adif (en la xarxa que no és TGV) ha gastat tan sols per ara el 8,3% dels 707,4 milions previstos als pressupostos per a Catalunya, mentre que Renfe només ha invertit ja el 15,1% dels 262,1 milions previstos.
Distribució Territorial Primer Semestre 2021 by naciodigital on Scribd