Les ganivetades internes al PSOE estan adquirint proporcions difícilment compatibles amb la supervivència del propi partit. Prova d'això és que la principal referència intel·lectual dels socialistes espanyols, el diari El País, publicava ahir un reportatge demolidor sobre la candidatura de Carme Chacón, descrivint-la com poca cosa més que un conglomerat d'interessos empresarials muntat per un grup d'oportunistes d'ideologia variable.

El cert és que aquesta campanya interna no té ni rastre de debat ideològic i, simplement, confronta dos grups de pressió dins del partit. Rubalcaba intenta preservar l'esquelet territorial del PSOE clàssic que serveixi, com a mínim, per mantenir els socialistes espanyols com a alternativa de govern organitzada i amb una certa influència. Carme Chacón es presenta darrere d'un petit arsenal de frases vistoses i populistes totalment buides de contingut. De fet, només és nítida i contundent quan combat els fonaments polítics del catalanisme.

No hi ha debat perquè fa temps que van matar la ideologia. El mateix Felipe González se'n va encarregar ja fa uns quants anys, així que ho tindran complicat per frenar Chacón, un model evolucionat al màxim i dotat d'una carcassa demagògica que dissimula el nucli que detecta el negoci fàcil.