22
de febrer
de
2019, 21:30
Actualitzat:
22:04h
Inés Arrimadas al Congrés dels Diputats. El salt de la dirigent catalana de Ciutadans a la política espanyola -encapçalant la llista per Barcelona- ja és un fet confirmat, segons el diari El Español. L'actual cap de l'oposició al Parlament hauria confirmat la proposició d'Albert Rivera per fer tàndem amb ell en les pròximes eleccions del 28 d'abril.
Segons informa el diari madrileny, la portaveu de l'executiva nacional de Ciutadans oficialitzarà la seva candidatura aquest dissabte, en un acte de precampanya del partit a Madrid en companyia de Rivera. Juan Carlos Girauta, qui va ser el candidat taronja per Barcelona en les passades eleccions, havia facilitat aquest moviment després de confirmar que es presentarà per Toledo. La incògnita ara és qui substituirà Arrimadas al capdavant del grup parlamentari de Ciutadans a la cambra catalana.
Això i l'anunci d'una sorprenent visita a Waterloo prevista per aquest diumenge -i que ha estat durament criticada des de Moncloa- han posat el nom d'Arrimadas en primer pla. Les eleccions espanyoles del 28-A han trastocat els càlculs de tots els partits i la formació taronja ha decidit mobilitzar tot el seu potencial per obtenir un bon resultat a les urnes. Aquí teniu algunes de les claus i els interrogants que envolten l'"operació Madrid".
1.- Rivera se la juga a les espanyoles
Rivera no vol ser frontissa. El rebuig anunciat per la direcció de Ciutadans a tot pacte posterior amb el PSOE -després ja es veurà- ha estat una manera arriscada d'exhibir aspiració de poder. Rivera sap que la seva batalla per l'hegemonia de la dreta serà crua, molt més ara amb la concurrència de Vox, que treu vot al PP, però també als taronja. La carta Arrimadas, fins ara la líder indiscutible en un front tan essencial pel partit com Catalunya, delata el nerviosisme de Ciutadans. Albert Rivera ha decidit jugar fort i necessita posar tota la carn a la graella. Amb una visió resultadista de la política (només importen els resultats, i el llarg termini no existeix), Rivera necessita mobilitzar tots els actius. Encara que li puguin suposar un cost amb posterioritat.
2. - La victòria estèril del 21-D
Ciutadans va guanyar les eleccions catalanes del 21-D del 2017. Els 36 escons van donar capital polític a Arrimadas, molt més quan la distància amb l'altre partit de la dreta unionista era enorme (PP: 4 escons). Però la realitat de la correlació de forces es va imposar. Guanya qui assoleix formar govern. El bloc unionista va quedar lluny de la majoria i no ha estat capaç tampoc d'articular una alternativa.
Ciutadans no s'ha plantejat en cap moment presentar una moció de censura conscient que la perdria malgrat els suggeriments -enverinats- que de tant en tant li ha llançat el PP. El partit taronja s'ha trobat que la seva victòria del 21-D ha resultat pírrica i, amb un escenari espanyol que està molt obert, el Parlament de Catalunya se li havia quedat petit a Arrimadas. La sortida amb què es va especular en el seu moment d'una possible candidatura a Barcelona va quedar vedada per l'arribada de Manuel Valls.
3.- Trasbals al nucli dur del partit
Arrimadas és la portaveu "nacional" de l'executiva de Ciutadans i assisteix a les reunions de la direcció a Madrid, on la seva projecció és gran. Però la seva irrupció al Congrés capgiraria les coses i suposa un canvi en la correlació de dirigents que envolten Rivera. La simple possibilitat de l'operació ja va generar crítiques internes. José Manuel Villegas, el secretari general i formalment el número dos de la direcció, va quedar ahir superat quan va negar de manera emfàtica que Arrimadas anés al Congrés. Un altre dirigent que haurà de cohabitar amb ella serà Juan Carlos Girauta, l'anterior cap de llista per Barcelona i que ara ho serà per Toledo, on resideix. Girauta -un taronja de la primera hora- i Arrimadas havien mantingut distanciament en el passat. I caldrà veure com l'arribada de la política catalana pot afectar el protagonisme d'altres quadres, com l'economista Luis Garicano o Toni Roldán.
4.- Una "nova" Arrimadas: Lorena Roldán
Un cop Arrimadas sigui al Congrés, qui assumirà el lideratge de Ciutadans en la política catalana? Ningú qüestiona la tasca del portaveu al Parlament, Carlos Carrizosa. Però molts al partit assenyalen des de fa temps a Lorena Roldán com una figura en ascens. Advocada tarragonina, antiga votant del PSC decebuda quan els socialistes van optar pels governs tripartits amb ERC, va començar la seva carrera política com a regidora de Tarragona. El 2015 va anar de número quatre a la llista al Parlament i el 21-D ja va anar de dos. Diuen que va ser precisament durant la precampanya del 21-D quan Rivera va quedar embadalit per la seva fluïdesa dialèctica en un acte al Tívoli. Ara és també senadora per designació del Parlament.
5.- Una futura rivalitat amb Rivera?
A banda de les tensions internes que pot originar el nou repartiment de papers en el grup de Ciutadans al Congrés, amb Arrimadas a l'hemicicle es planteja una cohabitació entre els qui són els dos principals dirigents del partit. Sobretot si els resultats del 28-A no són els desitjats. Fins ara, Rivera i la dirigent de Jerez de la Frontera tenien camp per córrer cadascun en terrenys diferenciats. Amb el salt d'Arrimadas, conviuran en el mateix espai vital. Uns resultats insuficients podrien generar unes tensions en un partit que fins ara ha sabut domesticar les diferències internes.
Segons informa el diari madrileny, la portaveu de l'executiva nacional de Ciutadans oficialitzarà la seva candidatura aquest dissabte, en un acte de precampanya del partit a Madrid en companyia de Rivera. Juan Carlos Girauta, qui va ser el candidat taronja per Barcelona en les passades eleccions, havia facilitat aquest moviment després de confirmar que es presentarà per Toledo. La incògnita ara és qui substituirà Arrimadas al capdavant del grup parlamentari de Ciutadans a la cambra catalana.
Això i l'anunci d'una sorprenent visita a Waterloo prevista per aquest diumenge -i que ha estat durament criticada des de Moncloa- han posat el nom d'Arrimadas en primer pla. Les eleccions espanyoles del 28-A han trastocat els càlculs de tots els partits i la formació taronja ha decidit mobilitzar tot el seu potencial per obtenir un bon resultat a les urnes. Aquí teniu algunes de les claus i els interrogants que envolten l'"operació Madrid".
1.- Rivera se la juga a les espanyoles
Rivera no vol ser frontissa. El rebuig anunciat per la direcció de Ciutadans a tot pacte posterior amb el PSOE -després ja es veurà- ha estat una manera arriscada d'exhibir aspiració de poder. Rivera sap que la seva batalla per l'hegemonia de la dreta serà crua, molt més ara amb la concurrència de Vox, que treu vot al PP, però també als taronja. La carta Arrimadas, fins ara la líder indiscutible en un front tan essencial pel partit com Catalunya, delata el nerviosisme de Ciutadans. Albert Rivera ha decidit jugar fort i necessita posar tota la carn a la graella. Amb una visió resultadista de la política (només importen els resultats, i el llarg termini no existeix), Rivera necessita mobilitzar tots els actius. Encara que li puguin suposar un cost amb posterioritat.
2. - La victòria estèril del 21-D
Ciutadans va guanyar les eleccions catalanes del 21-D del 2017. Els 36 escons van donar capital polític a Arrimadas, molt més quan la distància amb l'altre partit de la dreta unionista era enorme (PP: 4 escons). Però la realitat de la correlació de forces es va imposar. Guanya qui assoleix formar govern. El bloc unionista va quedar lluny de la majoria i no ha estat capaç tampoc d'articular una alternativa.
Ciutadans no s'ha plantejat en cap moment presentar una moció de censura conscient que la perdria malgrat els suggeriments -enverinats- que de tant en tant li ha llançat el PP. El partit taronja s'ha trobat que la seva victòria del 21-D ha resultat pírrica i, amb un escenari espanyol que està molt obert, el Parlament de Catalunya se li havia quedat petit a Arrimadas. La sortida amb què es va especular en el seu moment d'una possible candidatura a Barcelona va quedar vedada per l'arribada de Manuel Valls.
3.- Trasbals al nucli dur del partit
Arrimadas és la portaveu "nacional" de l'executiva de Ciutadans i assisteix a les reunions de la direcció a Madrid, on la seva projecció és gran. Però la seva irrupció al Congrés capgiraria les coses i suposa un canvi en la correlació de dirigents que envolten Rivera. La simple possibilitat de l'operació ja va generar crítiques internes. José Manuel Villegas, el secretari general i formalment el número dos de la direcció, va quedar ahir superat quan va negar de manera emfàtica que Arrimadas anés al Congrés. Un altre dirigent que haurà de cohabitar amb ella serà Juan Carlos Girauta, l'anterior cap de llista per Barcelona i que ara ho serà per Toledo, on resideix. Girauta -un taronja de la primera hora- i Arrimadas havien mantingut distanciament en el passat. I caldrà veure com l'arribada de la política catalana pot afectar el protagonisme d'altres quadres, com l'economista Luis Garicano o Toni Roldán.
4.- Una "nova" Arrimadas: Lorena Roldán
Un cop Arrimadas sigui al Congrés, qui assumirà el lideratge de Ciutadans en la política catalana? Ningú qüestiona la tasca del portaveu al Parlament, Carlos Carrizosa. Però molts al partit assenyalen des de fa temps a Lorena Roldán com una figura en ascens. Advocada tarragonina, antiga votant del PSC decebuda quan els socialistes van optar pels governs tripartits amb ERC, va començar la seva carrera política com a regidora de Tarragona. El 2015 va anar de número quatre a la llista al Parlament i el 21-D ja va anar de dos. Diuen que va ser precisament durant la precampanya del 21-D quan Rivera va quedar embadalit per la seva fluïdesa dialèctica en un acte al Tívoli. Ara és també senadora per designació del Parlament.
5.- Una futura rivalitat amb Rivera?
A banda de les tensions internes que pot originar el nou repartiment de papers en el grup de Ciutadans al Congrés, amb Arrimadas a l'hemicicle es planteja una cohabitació entre els qui són els dos principals dirigents del partit. Sobretot si els resultats del 28-A no són els desitjats. Fins ara, Rivera i la dirigent de Jerez de la Frontera tenien camp per córrer cadascun en terrenys diferenciats. Amb el salt d'Arrimadas, conviuran en el mateix espai vital. Uns resultats insuficients podrien generar unes tensions en un partit que fins ara ha sabut domesticar les diferències internes.