15
de febrer
de
2021, 00:17
Actualitzat:
15:55h
Ciutadans ha tornat aquest diumenge al taxidermista. El partit d'Inés Arrimadas, que l'any 2006 va fundar un grup d'activistes de l'anticatalanisme que es reunien al bar El Taxidermista de la plaça Reial de Barcelona, ha patit un ensorrament. Es preveia ua forta patacada, però els resultats han superat les pitjors previsions. Inés Arrimadas i Carlos Carrizosa han comparegut amb el 96% dels vots escrutats. Arrimadas ha reconegut tenir una "sensació de tristesa" i ha admès que "l'independentisme surt reforçat", tot i que ha afegit que si supera el 50% dels vots, degut a l'alta abstenció.
Arrimadas no ha fet cap anunci de quins seran els seus moviments de cara al futur, però no ha donat cap senyal de renúncia. Ha recordat el moment en què es va afiliar a Ciutadans, quan el partit tenia 3 diputats al Parlament, i ha assegurat que "venen anys durs", però que el partit "continuarà sent un refugi pels constitucionalistes a Catalunya".
Carrizosa ha felicitat el PSC per la seva primera posició en les eleccions i ha fet autocrítica per la incapacitat de "mobilitzar l'electorat" davant l'elevada abstenció. Carrizosa ha fet una referència a l'èxit de Vox, sense esmentar-lo, desmarcant-se de les opcions que s'expressen amb "estridències" i assegurant que el partit "defensarà el constitucionalisme des de la moderació". No ha mostrat aquesta nit voluntat de deixar les seves responsabilitats al dir que "seguirem defensant els nostres principis".
Que seria una nit freda es veia venir. La cúpula de Ciutadans ha fet el seguiment de la nit electoral al restaurant Terrassa Miramar. Els líders del partit han comparegut a una sala interior, mentre que la sala de premsa era a l'exterior, un indret amb una panoràmica espectacular però sota un fred que pelava. Un fet premonitori, potser, dels resultats gèlids que vindrien.
Potser un indici del que vindria l'ha donat ja l'anunci que Inés Arrimadas i Carlos Carrizosa no arribarien a l'indret de seguiment dels resultats -la Terrassa Miramar de Montjuïc- fins a darrera hora. El partit d'Arrimadas ha vist venir la patacada. Per això ja no veien malament la suspensió de les eleccions.
Com assenyalaven totes les enquestes, Ciutadans ha entomat la campanya electoral més difícil de la seva història i Catalunya, que va ser el bressol del partit, ha estat, si no la seva tomba, sí la confirmació d'un enfonsament que posa la formació al caire del precipici. Els d'Inés Arrimadas van assaborir el 21-D del 2017 un 25% de vots i 36 escons, arribant en primera posició al Parlament. Però a partir d'aquest moment, van delatar una manca de capacitat per treure rèdit polític al capital que va suposar aquesta victòria.
Davant unes previsions lúgubres, la direcció del partit va optar per enrocar-se en el discurs de sempre. Al llarg de tota la campanya, va refermar els que han estat els seus leit-motiv de totes les hores: ser el flagell de l'independentisme, els enemics de tota concessió per part de l'Estat. El rebuig rotund a l'indult als presos polítics ha estat present en gairebé tots els seus actes, fos per presentar mesures contra la corrupció com per defensar ajudes directes als hotelers. En el darrer acte de campanya, Arrimadas i Carrizosa van repetir els conceptes de sempre, des dels "xiringuitos" a les "multes lingüístiques".
També la corrupció va ser esgrimida com a tema central a partir de les darreres confessions de Luis Bárcenas. Així, van mirar d'escurar tant com van poder la carta de la "regeneració", que va ser una bandera que van voler fer pròpia en els inicis del partit i també en el moment de donar el salt a la política espanyola.
Entre l'"efecte Illa" i l'ascens de Vox
Ciutadans s'ha trobat encaixonat entre l'"efecte Illa" i l'ascens fulgurant de Vox. Per foragitar la presència de l'exministre de Sanitat, han atacat el PSC acusant-lo del pitjor dels mals, els seus pactes pràcticament fets -segons ells- amb l'independentisme. Malgrat que, a la vegada, s'oferien per fer president Illa si encapçalava una majoria constitucionalista. Però ha estat també l'entrada de Vox al Parlament la que ha acabat de segar l'herba als peus de Ciutadans. Un fet aquest que hauria de fer reflexionar els dirigents d'una formació qude sempre subratlla el seu caràcter "moderat" i "liberal". Pel que es veu, una part dels seus votants no es veien exactament així.
Però la principal clau que explica uns resultats que permeten parlar d'enfonsament és el fet que Ciutadans ha restat impassible en el seu discurs contra el sobiranisme tot i el pas del temps respecte de la tardor del 2017. Poc o molt, els diversos actors polítics han modulat el seu missatge en aquests tres anys llargs des de l'1-O.
La intransigència de Ciutadans i la seva bel·ligerància en tots els àmbits de la política catalana -des de l'indult a la denúncia dels "xiringuitos"- ha acabat per no ser entesa per la gran majoria del que va ser el seu electorat el 21-D. La majoria ha mirat cap al PSC o s'ha quedat a casa, convençuda que el "perill" de l'octubre català ja s'ha desactivat. I el sector que exigia més duresa ha trobat en Vox el portaveu que buscava.
Arrimadas no ha fet cap anunci de quins seran els seus moviments de cara al futur, però no ha donat cap senyal de renúncia. Ha recordat el moment en què es va afiliar a Ciutadans, quan el partit tenia 3 diputats al Parlament, i ha assegurat que "venen anys durs", però que el partit "continuarà sent un refugi pels constitucionalistes a Catalunya".
Carrizosa ha felicitat el PSC per la seva primera posició en les eleccions i ha fet autocrítica per la incapacitat de "mobilitzar l'electorat" davant l'elevada abstenció. Carrizosa ha fet una referència a l'èxit de Vox, sense esmentar-lo, desmarcant-se de les opcions que s'expressen amb "estridències" i assegurant que el partit "defensarà el constitucionalisme des de la moderació". No ha mostrat aquesta nit voluntat de deixar les seves responsabilitats al dir que "seguirem defensant els nostres principis".
Que seria una nit freda es veia venir. La cúpula de Ciutadans ha fet el seguiment de la nit electoral al restaurant Terrassa Miramar. Els líders del partit han comparegut a una sala interior, mentre que la sala de premsa era a l'exterior, un indret amb una panoràmica espectacular però sota un fred que pelava. Un fet premonitori, potser, dels resultats gèlids que vindrien.
Potser un indici del que vindria l'ha donat ja l'anunci que Inés Arrimadas i Carlos Carrizosa no arribarien a l'indret de seguiment dels resultats -la Terrassa Miramar de Montjuïc- fins a darrera hora. El partit d'Arrimadas ha vist venir la patacada. Per això ja no veien malament la suspensió de les eleccions.
Com assenyalaven totes les enquestes, Ciutadans ha entomat la campanya electoral més difícil de la seva història i Catalunya, que va ser el bressol del partit, ha estat, si no la seva tomba, sí la confirmació d'un enfonsament que posa la formació al caire del precipici. Els d'Inés Arrimadas van assaborir el 21-D del 2017 un 25% de vots i 36 escons, arribant en primera posició al Parlament. Però a partir d'aquest moment, van delatar una manca de capacitat per treure rèdit polític al capital que va suposar aquesta victòria.
Davant unes previsions lúgubres, la direcció del partit va optar per enrocar-se en el discurs de sempre. Al llarg de tota la campanya, va refermar els que han estat els seus leit-motiv de totes les hores: ser el flagell de l'independentisme, els enemics de tota concessió per part de l'Estat. El rebuig rotund a l'indult als presos polítics ha estat present en gairebé tots els seus actes, fos per presentar mesures contra la corrupció com per defensar ajudes directes als hotelers. En el darrer acte de campanya, Arrimadas i Carrizosa van repetir els conceptes de sempre, des dels "xiringuitos" a les "multes lingüístiques".
També la corrupció va ser esgrimida com a tema central a partir de les darreres confessions de Luis Bárcenas. Així, van mirar d'escurar tant com van poder la carta de la "regeneració", que va ser una bandera que van voler fer pròpia en els inicis del partit i també en el moment de donar el salt a la política espanyola.
Entre l'"efecte Illa" i l'ascens de Vox
Ciutadans s'ha trobat encaixonat entre l'"efecte Illa" i l'ascens fulgurant de Vox. Per foragitar la presència de l'exministre de Sanitat, han atacat el PSC acusant-lo del pitjor dels mals, els seus pactes pràcticament fets -segons ells- amb l'independentisme. Malgrat que, a la vegada, s'oferien per fer president Illa si encapçalava una majoria constitucionalista. Però ha estat també l'entrada de Vox al Parlament la que ha acabat de segar l'herba als peus de Ciutadans. Un fet aquest que hauria de fer reflexionar els dirigents d'una formació qude sempre subratlla el seu caràcter "moderat" i "liberal". Pel que es veu, una part dels seus votants no es veien exactament així.
Però la principal clau que explica uns resultats que permeten parlar d'enfonsament és el fet que Ciutadans ha restat impassible en el seu discurs contra el sobiranisme tot i el pas del temps respecte de la tardor del 2017. Poc o molt, els diversos actors polítics han modulat el seu missatge en aquests tres anys llargs des de l'1-O.
La intransigència de Ciutadans i la seva bel·ligerància en tots els àmbits de la política catalana -des de l'indult a la denúncia dels "xiringuitos"- ha acabat per no ser entesa per la gran majoria del que va ser el seu electorat el 21-D. La majoria ha mirat cap al PSC o s'ha quedat a casa, convençuda que el "perill" de l'octubre català ja s'ha desactivat. I el sector que exigia més duresa ha trobat en Vox el portaveu que buscava.