Com es forma una mesa electoral i què passa si queda «buida»?

Després que alguns ajuntaments hagin repetit sorteigs per les excuses dels elegits, pot donar-se el cas que els primers a anar a votar s'hagin de fer càrrec

Així és el procés per conformar la mesa electoral
Així és el procés per conformar la mesa electoral | Comprobado
Lucía Díaz Moreno, Newtral.es / Comprobado.es
20 de juliol de 2023, 12:15
Actualitzat: 12:17h
La jornada electoral del 23 de juliol s'acosta, i la majoria dels ciutadans ja coneixen si han de ser (o no) membres de les meses electorals. President, vocals i suplents han estat triats mitjançant sorteig, i hauran d'acudir diumenge que ve al col·legi que els correspongui per presidir l'acte, controlar el desenvolupament de la votació i realitzar el recompte i l'escrutini. Encara que poden produir-se algunes situacions per les quals una mesa electoral es trobi amb una cadira buida.

Aquest problema ha suscitat preocupació a Ponferrada (Lleó), municipi que ha protagonitzat titulars de mitjans de comunicació per una suposada impossibilitat de constituir totes les seves meses electorals. El president de la Junta Electoral de Ponferrada, José Miguel Carbajosa, ha negat en declaracions a mitjans de comunicació que només s'hagi pogut constituir una taula de 84, si bé és cert que els ciutadans han aportat més excuses de l'habitual a causa del període estival. També s'han donat dificultats en llocs com Priego de Còrdova i Aguilar de la Frontera (Còrdova), Zumarraga (Guipúscoa) o Mula (Múrcia), segons mitjans locals.
 

Els ajuntaments seleccionen els membres per sorteig

Com recull la llei electoral, les taules estan formades per un president i dos vocals, càrrecs que s'han d'assumir de manera obligatòria excepte si existeix un motiu i es justifica degudament a la Junta Electoral de Zona corresponent.

Per a triar a aquestes persones, cada ajuntament realitza un sorteig públic “utilitzant qualsevol procediment aleatori o mecanisme a l'atzar”, com explica la pàgina web del Ministeri de l'Interior. Els ciutadans elegibles són tots aquells que es troben censats en aquesta secció, que tenen menys de 70 anys –encara que a partir de 65 es pot renunciar– i que saben llegir i escriure.

En aquest sorteig, que se celebra entre els dies 25 i 29 després de la publicació de la convocatòria electoral, se seleccionen nou persones: el president i els dos vocals, i dos suplents per cadascun d'ells. L'únic que requereix formació prèvia és el president o presidenta, qui haurà de tenir el títol de Batxillerat o de Formació Professional de Segon Grau, o el Graduat Escolar o equivalent.

En el cas de les eleccions espanyoles del 23-J, els sortejos es van realitzar entre el 22 i el 28 de juny. I en un termini de tres dies, els ciutadans han d'haver estat avisats de la seva designació. Ara bé, alguns ajuntaments han detectat un augment inusual de les excuses per no acudir, la qual cosa podria donar lloc fins i tot a col·legis electorals amb taules buides.
 

Les excuses en alguns territoris fa que els ajuntaments facin segons sortejos

Existeixen diverses situacions per les quals una persona pot acabar absentant-se de la mesa electoral. Si es justifica en els set primers dies després de rebre la sol·licitud, la Junta Electoral de Zona corresponent pot tenir en compte la seva situació personal i cridar al seu substitut.

Però el gran nombre d'excuses és el que està provocant problemes en diversos municipis a l'hora de constituir les taules del 23-J, especialment per l'anunci de la Junta Electoral Central d'acceptar les vacances planejades, o que suposen un perjudici econòmic, com a motiu per a no acudir al col·legi electoral.

Després dels motius presentats per alguns ciutadans, alguns ajuntaments han realitzat segons sortejos, com és el cas de Zumarraga, a Guipúscoa, o a Aguilar de la Frontera, a Còrdova, per a evitar que les meses electorals es quedin buides. També pot ocórrer que un ciutadà es vegi impossibilitat per acudir a la mesa electoral després del termini de set dies per a aportar excuses.

Si qualsevol persona no pot exercir el seu càrrec, ha de comunicar-lo a la Junta de Zona almenys 72 hores abans de la jornada de votació, aportant les justificacions pertinents. I si l'impediment es produeix després d'aquest termini, s'ha d'avisar de manera immediata a la Junta, almenys abans de l'hora de constitució de la taula. En aquest últim cas, en comptes de què es quedi una cadira buida, la mesa electoral es completaria amb el suplent que correspongui.

Si la mesa queda buida, es pot triar els primers que votin o retardar la votació

Els càrrecs que finalment han estat triats han de reunir-se a les vuit del matí en el col·legi electoral. En aquest moment també es produeixen absències, i sense el president i els dos vocals no es pot constituir la taula.

Per això, com explica la Junta Electoral, els ciutadans que hagin acudit a votar a primera hora també poden veure's obligats a cobrir les cadires de la mesa electoral que es trobin buides. Aquest va ser el cas del municipi de Tres Cantos (Madrid) en les anteriors eleccions municipals i autonòmiques, quan cap dels càrrecs electes van acudir al lloc i els van substituir altres ciutadans.

D'altra banda, si tampoc és possible que es constitueixi la taula amb altres ciutadans abans de les deu del matí –una hora després de l'inici de la votació–, l'acte es convoca dins dels dos dies següents, segons l'article 80 de la llei electoral.

Aquest article forma part dels continguts difosos per Comprobado.es, una aliança de verificadors i mitjans per lluitar contra la desinformació sobre les eleccions espanyoles del 23 de juliol.