Un total de 339.411 famílies han participat en la consulta telemàtica sobre quina ha de ser la llengua base a l'escola valenciana a partir del curs escolar 2025-2026. És una participació baixa, del 58,61% -quatre de cada deu famílies no han votat-, i desigual pel que fa als territoris. De fet, és a les comarques de parla majoritàriament catalana on s'ha votat més. Aquí, destaquen el Comtat (73,28%), l’Alcoià (70,21%), els Ports (67,26%), la Vall d’Albaida (66,99%) i la Costera (64,82%); mentre que també n'hi ha de domini compartit on s'ha superat el 60%.
La consulta, emmarcada dins la nova "llei de llibertat educativa" que en la pràctica alimenta la segregació lingüística, s'ha adreçat a un pare o mare de cada alumne, que havia de respondre aquesta pregunta: "Quina és la seva preferència sobre la llengua base d'educació?". Es podia triar entre el català o el castellà. La llengua "guanyadora", que es coneixerà aquest dijous, tindrà un major pes en l'ensenyament i fins i tot es podria imposar a l'hora de llegir i escriure.
Per això, és rellevant que les comarques on la participació ha estat més baixa són aquelles on el català ha estat sempre poc present i l'assignatura de valencià és voluntària. Són la Foia de Bunyol (45,17%), el Baix Segura (46,70%) i el Racó d'Ademús (38,32%). A més, la demarcació del Castelló, catalanoparlant, ha registrat la participació més alta, del 59,81%.
El procés consultiu també és un termòmetre de la legislatura de Mazón. El president valencià mira de tirar endavant mentre l'oposició no cessa en demanar-li que plegui. Vox, que inicialment era més contundent contra la gestió de la dana, ha rebaixat el to i ja s'obre a aprovar els pressupostos. Cal recordar que, fins que Santiago Abascal va donar l'ordre de trencar totes les aliances autonòmiques amb el PP, al País Valencià la dreta i l'extrema dreta governaven amb complicitat i exhibien sense complexos la seva guerra contra el català.