La gestió de la dana no ha fet caure, per ara, Carlos Mazón. Si la setmana passada les Corts Valencianes rebutjaven demanar-li la dimissió gràcies al fet que Vox va evitar-ho, ara el president valencià manté la seva agenda contra el català amb la voluntat d'acontentar i calmar els socis d'extrema dreta. Aquest dimarts arranca un moment clau per a la llengua al País Valencià, amb una consulta repleta de polèmica que no és més que un altre dels clàssics intents del PP de torpedinar la llengua.
La consulta, emmarcada dins la nova "llei de llibertat educativa" que en la pràctica alimenta la segregació lingüística, consisteix a preguntar a les famílies dels alumnes quina ha de ser la llengua base a partir del curs escolar 2025-2026. El pare o mare de cada alumne haurà de respondre aquesta pregunta: "Quina és la seva preferència sobre la llengua base d'educació?". Es pot triar entre el català o el castellà. La llengua "guanyadora" tindrà un major pes en l'ensenyament i fins i tot es podria imposar a l'hora de llegir i escriure. Hi ha unes 570.000 famílies cridades a votar de manera telemàtica.
El procés consultiu també és un termòmetre de la legislatura de Mazón. El president valencià mira de tirar endavant mentre l'oposició no cessa en demanar-li que plegui. Vox, que inicialment era més contundent contra la gestió de la dana, ha rebaixat el to i ja s'obre a aprovar els pressupostos. Cal recordar que, fins que Santiago Abascal va donar l'ordre de trencar totes les aliances autonòmiques amb el PP, al País Valencià la dreta i l'extrema dreta governaven amb complicitat i exhibien sense complexos la seva guerra contra el català.
Però, per què la votació és transcendental pel català al País Valencià? Si la majoria de famílies d'una aula opta pel castellà, esdevindrà la llengua predominant a les aules i reduirà encara més la presència del català. El que fa la consulta és posar al mateix nivell el català i el castellà, qüestionant la vehicularitat i eliminant qualsevol intent de protegir la llengua minoritzada. En paral·lel, s'obre la porta al fet que hi hagi aules separades per llengua, fet que atempta contra la cohesió social.
Oposició d'entitats en defensa de la llengua
És per aquest motiu que les entitats de defensa de la llengua al territori s'han activat contra la consulta, tant per la via legal com en l'àmbit social. Primerament, es van presentar fins a quatre recursos davant el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV), però no han estat suficients per aturar la consulta. Això ha portat a fer que les entitats s'hagin mobilitzat i hagin demanat la participació massiva.
Escola Valenciana, entintat referent de defensa del català a les aules, ha engegat la campanya "Sí al valencià, tria valencià. "Defensem el dret de les noves generacions a conèixer, aprendre i estimar la llengua històrica d'aquest territori", reivindiquen. El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), un dels més mobilitzats del moviment estudiantil, ha cridat a la vaga el 4 de març contra la consulta. En la mateixa línia, Plataforma per la Llengua va liderar algunes de les mobilitzacions d'aquest cap de setmana a València, Castelló i Alacant. Aquestes i altres entitats també han aprofitat la reivindicació lingüística per demanar la dimissió de Mazón.
Ahir a Castelló, València i Alacant vam dir "sí al valencià" ! #LaLlenguaNoEsToca#RoviraDimissiópic.twitter.com/0R6Ytk6qQs
— Plataforma per la Llengua - País Valencià (@PlataformaPV) February 23, 2025
L'oposició a la consulta també ha arribat al món acadèmic. Des del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de València apunten que aquesta votació tindrà "conseqüències greus" per al sistema educatiu valencià. "Es transmet la idea que les llengües són un instrument de diferenciació, divisió i segregació", apuntaven, a la vegada que recordaven que "cap idioma és incompatible amb el procés educatiu".