El Ple del Congrés ha aprovat aquest mateix dimarts la presa en consideració de la proposició de llei del PSOE que reforma la llei reguladora del dret d'associació perquè es puguin dissoldre entitats que enalteixin el franquisme i humiliïn les seves víctimes, un procés que es podrà iniciar a instàncies de la Fiscalia i concretar-se només mitjançant resolució judicial. La tramitació de la iniciativa ha estat sostinguda per tot l'hemicicle, excepte Vox, l'únic grup que hi ha votat en contra. El PP també l'ha secundat malgrat que durant el debat havia acusat el PSOE d'utilitzar el dictador Francisco Franco com a "comodí".
Encara que els socis del govern espanyol han votat a favor de la tramitació, diversos d'ells han anunciat que presentaran esmenes perquè consideren que la norma ha de ser més ambiciosa. A més, ERC i Junts han posat en dubte que es pugui aplicar, perquè deixa la dissolució d'aquestes associacions en mans dels tribunals. Amb aquesta iniciativa els socialistes donen compliment a la disposició addicional setena de la llei de memòria democràtica, que data d'octubre de 2022, i que ja preveia la modificació de la llei d'associacions en aquest sentit.
Un any de retard
No obstant això, la reforma arriba amb un any de retard perquè havia d'haver estat promoguda a tot estirar l'octubre de 2023, 12 mesos després de l'entrada en vigor de la llei de memòria. Per poder accelerar la seva aprovació, els socialistes han optat per impulsar la reforma a través d'una proposició de llei en comptes de mitjançant un projecte de llei de l'executiu. La proposta dels socialistes consisteix en la inclusió d'una disposició addicional a la citada norma per incloure com a causa de dissolució "la realització d'activitats que constitueixin apologia del franquisme".
La futura norma especificarà que aquesta apologia es podrà produir "bé enaltint el cop d'estat de 1936 o la dictadura posterior o bé enaltint els seus dirigents, quan concorri menyspreu i humiliació de la dignitat de les víctimes del cop d'estat de 1936, de la guerra d'Espanya o del franquisme, o incitació directa o indirecta a l'odi o violència contra les mateixes per la seva condició".
En aquesta disposició s'especifica que la dissolució haurà de fer-se mitjançant resolució judicial i que correspondrà al Ministeri Fiscal "l'exercici de l'acció en aquesta mena de processos". A més, la proposició de llei del PSOE deixa clar que el motiu de dissolució s'aplicarà amb independència dels fins teòrics i activitats plasmats en els estatuts i que l'associació qüestionada hagi complert o no el deure d'inscripció registral.
Durant el debat alguns partits com Bildu i el BNG han demanat que s'actuï ja per dissoldre també fundacions com la que porta el nom de Francisco Franco. Des del Ministeri de Cultura, que dirigeix Ernest Urtasun, ja s'han fet passos amb aquest objectiu. Els supòsits pels quals s'instaria l'extinció d'associacions o fundacions com la citada són els mateixos i la diferència consisteix en el fet que, en el cas de les associacions, el procés l'iniciaria el Protectorat dependent de Cultura i en el de les associacions, com planteja la proposició de llei socialista, aquesta tasca recaurà en el Ministeri Fiscal. Això sí, en tots dos casos la decisió final correspondrà a un jutge.