A Catalunya hi ha ciutadans que no poden escriure bé el nom dels seus pobles. Més enllà del Lérida de Salvador Illa, hi ha un seguit de municipis en què la toponímia no segueix la normativa oficial, ni de l'Institut d'Estudis Catalans ni de la tradició toponomàstica. Però tot així són els noms oficials. Això comporta que a l'hora de fer tràmits amb les administracions, o de rebre paquets hagin de fer servir el nom oficial (però incorrecte) si no volen tenir-hi problemes.
Una terminologia que és heretada del franquisme, segons va denunciar, el 2022, la Fundació Reeixida en una carta oberta al Govern de la Generalitat i municipis, on explicava que, el règim va tornar a les formes oficials anteriors a la normativització de la Generalitat de Catalunya del 1933. Dos anys més tard, però, la situació, que afecta una desena de municipis, és la mateixa.
Cabassers (no Cabacés)
La forma oficial d'aquest municipi de Tarragona és Cabacés. El nom prové de l'àrab — Avicabeser— i, segons la normativa hauria de ser Cabasser, tal com recull l'Optimot. De fet, alguns ciutadans de la vila van demanar a l'Ajuntament que ho revisés, que segons l'alcalde, necessitaria una consulta popular. Precisament, aquesta setmana va comunicar que s'ha iniciat el procediment.
La gent de #Junts fem que les coses passin: l’Ajuntament de #Cabacés inicia el procediment per a oficialitzar el topònim català del municipi, #Cabassers, en compliment de la Llei de Política Lingüística i la de Memòria Democràtica.
— Junts Cabassers (@JuntsCabassers) July 6, 2024
📄Llegiu el comunicat:https://t.co/52putdAG6Gpic.twitter.com/WdxlnbNDQ9
Campmany (no Capmany)
El nom del municipi prové del llatí campu magnu. Per tant, com assenyala la normativa, l'evolució del nom al català hauria de ser Campmany, ajuntat en una mateixa paraula. Tot i això, la terminologia que figura fa la primera ema muda.
Castell i Platja d'Aro i Figueró i Montmany
També hi ha pobles on l'error no és en la grafia, sinó a l'hora d'ortografiar els mots compostos. Castell-Platja d'Aro, hauria de ser Castell i Platja d'Aro, mentre que Figaró-Montmany s'hauria d'acte redreçar a Figueró i Montmany. En aquest darrer cas, també hi observem un altre error en la vocal neutra, que s'escriu amb a en comptes de e, com marca la normativa. No és l'únic cas: l'empordanès Lladó (Girona), hauria de ser Lledó.
Maçanes, Navars o Rialb
Tampoc és correcte el Massanes de Girona no és correcte, car ve del llatí mattiana, que vol dir poma, i s'ha d'escriure Maçanes. Altres casos en què no es respecta la forma normativa són Navàs (Barcelona), que segons l'Optimot hauria de ser Navars o Rialp (Lleida), en què, tot i la pronúncia, el municipi hauria de ser Rialb.
Forallac i Torrelavit
Un dels casos en què més s'ha desdibuixat el topònim és a Forallac. Es va fer servir la unió de tres noms de pobles — (Fo)nteta, Per(ra)tallada i Vulpe(llac). Una solució creativa més escaient pels mots encreuats que per fer-lo servir de nom oficial del municipi. És el mateix cas que Torrelavit, a Barcelona en què de Terrassola i Lavit es va comprimir a Torrelavit.