El Tribunal Constitucional (TC) ha ratificat la seva doctrina i ha inadmès el recurs d'empara que va presentar un home contra les resolucions judicials per les quals es va arxivar la seva querella per tortures durant el franquisme. Amb aquesta decisió, es manté tancada la via per investigar els crims de la dictadura.
Segons ha informat la cort de garanties, el Ple ha considerat que no s'ha lesionat el seu dret fonamental a la tutela judicial efectiva. Els magistrats de l'ala progressista María Luisa Balaguer i Ramón Sáez ja han anunciat, però, que emetran un vot particular contra la decisió adoptada per la majoria.
El tribunal s'ha reunit aquest dimarts per deliberar si havia de valorar o no la incidència que la llei de memòria democràtica de 2022 pogués tenir en aquest dret fonamental. La majoria de magistrats ha considerat que no cal revisar ni matisar la doctrina que ja va fixar el mateix TC l'any 2021.
En aquella ocasió, el Constitucional va rebutjar el recurs d'empara presentat per l'històric dirigent comunista Gerardo Iglesias per presumptes delictes de lesa humanitat durant la dictadura franquista atribuïts a un policia, per l'atipicitat de les conductes denunciades, la prescripció dels possibles delictes i la validesa de la llei d'amnistia.
Per desestimar el recurs, el tribunal es va donar suport en la inexistència de la vulneració denunciada -dret a la tutela judicial efectiva i a utilitzar els mitjans de prova pertinents- per Iglesias, que pretenia que s'investiguessin les seves denúncies de lesa humanitat. Aquell acte va comptar amb els vots particulars de tres magistrats: Juan Antonio Xiol, Encarnación Roca i María Luisa Balaguer.