Debat de xoc general: el Parlament afronta l'epíleg de la legislatura

Sobre el paper, és un debat de política general. El tret de sortida del curs polític i el moment en què un govern desplega el seu projecte a un any vista. A la pràctica, la sessió que arrenca aquest dimecres al Parlament corre el risc de ser un debat de xoc general. L'epíleg d'una legislatura marcada per la confrontació entre blocs i intrablocs i que en aquests moments està, de nou, a expenses del Tribunal Suprem. L'independentisme ha estat incapaç fins ara de superar les seves divisions i arriba atrapat en les seves pròpies disputes a l'escenari de la possible inhabilitació del president Quim Torra, enmig d'una petició d'eleccions majoritària, i amb una crisi econòmica i social galopant per gestionar.

De poc han servit els contactes per intentar consensuar una estratègia en les últimes hores. ERC reclama acordar la data de les eleccions. També la CUP, que considera que s'ha de posar fi a la legislatura amb independència de què decideixi el Suprem i apostar per la via Venturós si Torra és apartat. I JxCat, després de setmanes donant per fet que Torra seria inhabilitat, considera ara que abordar la resposta a una eventual inhabilitació abans de conèixer el veredicte del tribunal suposaria "normalitzar" la repressió. Així ho ha verbalitzat la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, que ja ha avançat que el president centrarà el discurs d'aquest dimecres en la gestió de les conseqüències de la pandèmia. Altra cosa és què passarà a partir de divendres, un cop passada la vista del dijous al Suprem.  

Els republicans no han obert boca aquest dimarts a l'espera de si, amb la pressió creixent sobre Torra -tots els partits demanen eleccions menys JxCat i Ciutadans- hi ha algun tipus de marge de maniobra per arribar a un acord que sigui explicitat durant el debat. A més, els dos socis del Govern han d'encarar les propostes de resolució que es votaran divendres, un moment dels debats en què sempre afloren les discrepàncies enquistades. De nou, el president del Parlament, Roger Torrent, tornarà a estar en el punt de mira si resolucions favorables al dret a l'autodeterminació no es publiquen al butlletí oficial de la cambra. 

La CUP, en canvi, no ha amagat el seu enuig especialment amb el partit del president. D'entrada, els anticapitalistes han reclamat una rectificació a Budó, a qui han retret que sigui precisament la portaveu del que havia de ser un govern "efectiu" la que acusi la CUP de "normalitzar" la repressió. "El Govern només ha estat efectiu per reprimir el moviment popular independentista", ha etzibat la diputada Maria Sirvent, que també ha acusat JxCat de no tenir cap proposta per respondre a la inhabilitació de Torra.

El pla que els cupaires van posar sobre la taula la setmana passada per pilotar el final de la legislatura, avançat per NacióDigital, no ha obtingut cap resposta concreta. Els republicans combreguen amb la necessitat de fixar data a les eleccions i recelen de la complexa convivència al Govern que suposaria que Torra apostés per mantenir simbòlicament la presidència. Però JxCat, que no conclourà el seu procés de reordenació fins al 3 d'octubre, no vol ni sentir a parlar d'eleccions. 

La sospita tant de la CUP com d'ERC és que Torra no té intenció de convocar-les i que, per tant, es corre un alt risc de quedar en mans del calendari que imposi el Tribunal Suprem. "La unitat no és només una data electoral", ha replicat el president parlamentari de JxCat, Albert Batet, que ha emplaçat l'independentisme en centrar-se en acordar "el què i no en el quan".

Només JxCat i Ciutadans no demanen eleccions

Però tots els partits, a excepció de JxCat i Ciutadans, tenen previst tornar a insistir durant el debat de política general en la urgència de convocar les eleccions davant d'un Govern que el propi Torra va donar per esgotat el 29 de gener. La lectura del PSC i dels comuns és que cal obrir "una nova etapa" que pivoti en donar una resposta social a la crisi i en apuntalar els serveis públics. Per a Ciutadans, en canvi, la solució implica passar pàgina al procés i no pas per passar de nou per les urnes. De fet, les perspectives electorals per al partit taronja són nefastes, a jutjar pel pronòstic que fan totes les enquestes.

Els de Carlos Carrizosa ja han advertit que no es quedaran de braços plegats si Torra s'"atrinxera" al Palau de la Generalitat i desobeeix una eventual inhabilitació. El seu pla passaria per consensuar una resposta amb la resta de forces constitucionalistes. Exactament el mateix que busca l'independentisme -per ara sense èxit- però per donar resposta al que consideren un esglaó més de la repressió de l'Estat. Amb la corba de contagis resistint-se encara a una fase clara de descens, el xoc general a l'hemicicle es dona per descomptat.