22
de juny
de
2021, 14:18
Actualitzat:
14:18h
El govern espanyolha concedit els indults als presos polítics. El PSOE suma anys elaborant un treball final de màster sobre com transformar i adaptar el discurs polític sobre Catalunya segons el context polític. De donar suport a l'article 155 de la Constitució, que va dinamitar l'autonomia i encaminar cap a la presó els líders de l'1-O, a deixar en llibertat els artífexs del referèndum: aquest és el camí que ha seguit el PSOE des del 2017 fins a l'actualitat.
- PP i PSOE pacten l'aplicació del 155. Eleccions, intervenir els Mossos i controlar TV3 van ser les tres línies d'actuació acordades d'inici entre el llavors president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i qui en aquell moment era cap de l'oposició, Pedro Sánchez, i a les quals també va unir-se Albert Rivera, líder de Ciutadans. El Senat va aprovar l'article 155 només uns minuts després que el Parlament proclamés -però no desplegués de manera efectiva- la República catalana. Ho va fer amb el suport de PP, PSOE i Ciutadans, i es va deixar de banda el control de la televisió catalana. Pel que fa a la tutela dels Mossos, es va cessar el major Josep Lluís Trapero. El suport dels socialistes era innecessari, ja que els populars tenien majoria absoluta al Senat.
En aquell pacte tàcit entre Rajoy, Sánchez i Rivera també s'hi avalava que la Fiscalia, a través del fiscal general de l'Estat, el ja desaparegut José Manuel Maza, presentés una querella per rebel·lió, sedició i malversació contra Carles Puigdemont i els 13 consellers del seu Govern. Una gravetat de delictes tan alta que va portar a la justícia a empresonar els membres de l'executiu que no havien optat per l'exili.
- Iceta defensa els indults i el PSOE el desautoritza. El primer a posar els indults sobre la taula va ser el llavors candidat del PSC a presidir la Generalitat, Miquel Iceta. Ho va dir en la campanya de les eleccions del 21 de desembre del 2017, les convocades pel 155, afirmant que seria una mesura efectiva per "tancar ferides d'origen polític". El PSOE ràpidament va desautoritzar Iceta, que va haver de recular. Els socialistes espanyols van acabar culpant l'actual ministre dels mals resultats electorals per aquest pronunciament sobre els indults.
- El PSOE recupera la Moncloa gràcies a l'independentisme. Set anys després que l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero abandonés la Moncloa, el 7 de juny de 2018 el PSOE recuperava la presidència del govern espanyol de la mà de Pedro Sánchez. El socialista s'erigia en el càrrec amb un fet històric: la primera moció de censura que prosperava a l'Estat en tota la democràcia.
La moció va ser presentada després que el PP fos condemnat pel cas Gürtel. Ara bé, si va tirar endavant va ser perquè l'independentisme va prendre la revenja a Rajoy pels fets de l'octubre de l'any anterior, el del referèndum i la violència policial. El PP va acusar llavors als socialistes d'haver fet un pacte secret amb l'independentisme a canvi dels indults dels presos polítics.
- Sánchez diu que els indults depenen de l'informe del Suprem. Abans de les eleccions espanyoles del 28 d'abril de 2019, ja des de la Moncloa, el president deia que per concedir els indults als presos polítics calia un posicionament favorable del tribunal que els havia jutjat. El Suprem es va oposar a finals de maig a concedir la mesura de gràcia, però l'executiu de Sánchez l'ha atorgada de totes maneres.
- I de qui depèn la Fiscalia? Sánchez promet extradir Puigdemont. En la campanya del novembre del 2019, la de la repetició electoral, Sánchez es va vantar de tenir el control de la Fiscalia per aconseguir extradir l'expresident Carles Puigdemont. "De qui depèn de la Fiscalia?", deixava anar de manera retòrica quan era preguntat per l'extradició de l'ara eurodiputat exiliat. Gairebé dos anys després, Puigdemont segueix a Bèlgica i ni el govern espanyol ni la justícia han convençut Europa perquè l'entregui a l'Estat. També ha recuperat la immunitat perduda com a eurodiputat.
Aquí, però, el posicionament del PSOE no ha canviat: segueix volent detenir Puigdemont. Tot el contrari que el seu soci de govern, Podem, que per via de la nova secretaria general, Ione Belarra, va defensar que "la desjudicialització del conflicte ha d'incloure el retorn dels exiliats". Unes declaracions en la línia que ha seguit durant molts anys Pablo Iglesias. El líder de la formació fins fa unes setmanes sempre va assumir un paper de comprensió amb les aspiracions independentistes, encara que això li restés vots a l'Estat.
- ERC, soci de govern per sobre de Ciutadans. Els republicans s'han acabat convertint en soci prioritari del govern socialista, tot i que Sánchez ha assajat múltiples acostaments a Ciutadans, la qual cosa ha generat maldecaps a Podem. La formació dirigida ara per la ministra Belarra no veia viable governar encara que el suport dels d'Inés Arrimadas fos extern i Sánchez va optar també per acceptar els suports d'ERC, PNB, Bildu i BNG. El que s'ha anomenat com la "majoria de la moció de censura" ha servit també a Sánchez per tirar endavant els pressupostos generals de l'Estat.
El suport dels republicans també ha estat vinculat a la creació de la taula de diàleg que va ser més efímera del previst. La pandèmia ho va aturar tot, i després la inhabilitació de l'expresident Quim Torra va acabar de dinamitar-la. Una de les prioritats del nou Govern és recuperar-la, tot i que sembla que serà després dels indults i després de la reunió entre Aragonès i Sánchez a la Moncloa.
- Sánchez compareix després de la sentència i en defensa el "compliment íntegre". El president del govern espanyol va fer una compareixença en castellà i en anglès després que el Suprem fes pública la sentència que condemnava a un total de gairebé cent anys de presó als líders de l'1-O. Afirmava llavors que el seu executiu acatava la decisió i congratulava al Suprem per "un procés amb plenes garanties". "L'acatament de la sentència significa el seu compliment, reitero, el seu compliment íntegre", afirmava, i tancava d'aquesta manera el camí dels indults.
- Els indults... I una nova etapa? D'aquesta defensa fèrria del veredicte ja no en queda res. Un cop la fórmula PSOE-Podem té aval per governar quatre anys amb una estabilitat que depèn del sobiranisme, els socialistes han obert la via dels indults. En aquest canvi de discurs de ben segur també hi influeix la mala imatge exterior que s'ha guanyat l'Estat -només cal recordar les portades dels diaris internacionals després de la violència de l'1-O- o el "llast" per a l'estabilitat econòmica i social que, segons Sánchez, representen les tensions territorials.
L'executiu espanyol presenta la decisió com a definitiva per obrir una nova etapa de "diàleg i convivència". En aquesta línia anirà el discurs de Sánchez al Liceu. Però l'independentisme segueix defensant l'amnistia i l'autodeterminació com a solució al conflicte. La fi del procés català continua, doncs, més lluny del que el PSOE i Pedro Sánchez voldrien.
De tipificar com a delicte un referèndum il·legal... I és que realment el PSOE explota el vessant més antiindependentista quan venen eleccions. A les últimes celebrades a l'Estat, les del 10 de novembre de 2019, una de les promeses de campanya de Sánchez va ser modificar el codi penal perquè l'organització d'un referèndum il·legal fos constitutiu de delicte. D'aquesta manera, l'Estat hauria creat un mecanisme judicial per aturar nous intents de referèndum per part de l'independentisme.
...a alleugerir el delicte de sedició. Ara, però, amb una estabilitat a la Moncloa que depèn en gran part dels partits independentistes catalans i bascos, el vent bufa cap a una altra banda. Els socialistes aposten per reformar el delicte de sedició, pel qual van ser condemnats els presos polítics, una decisió que també contribuiria a alleugerir les penes imposades pel Suprem.
- PP i PSOE pacten l'aplicació del 155. Eleccions, intervenir els Mossos i controlar TV3 van ser les tres línies d'actuació acordades d'inici entre el llavors president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i qui en aquell moment era cap de l'oposició, Pedro Sánchez, i a les quals també va unir-se Albert Rivera, líder de Ciutadans. El Senat va aprovar l'article 155 només uns minuts després que el Parlament proclamés -però no desplegués de manera efectiva- la República catalana. Ho va fer amb el suport de PP, PSOE i Ciutadans, i es va deixar de banda el control de la televisió catalana. Pel que fa a la tutela dels Mossos, es va cessar el major Josep Lluís Trapero. El suport dels socialistes era innecessari, ja que els populars tenien majoria absoluta al Senat.
En aquell pacte tàcit entre Rajoy, Sánchez i Rivera també s'hi avalava que la Fiscalia, a través del fiscal general de l'Estat, el ja desaparegut José Manuel Maza, presentés una querella per rebel·lió, sedició i malversació contra Carles Puigdemont i els 13 consellers del seu Govern. Una gravetat de delictes tan alta que va portar a la justícia a empresonar els membres de l'executiu que no havien optat per l'exili.
- Iceta defensa els indults i el PSOE el desautoritza. El primer a posar els indults sobre la taula va ser el llavors candidat del PSC a presidir la Generalitat, Miquel Iceta. Ho va dir en la campanya de les eleccions del 21 de desembre del 2017, les convocades pel 155, afirmant que seria una mesura efectiva per "tancar ferides d'origen polític". El PSOE ràpidament va desautoritzar Iceta, que va haver de recular. Els socialistes espanyols van acabar culpant l'actual ministre dels mals resultats electorals per aquest pronunciament sobre els indults.
- El PSOE recupera la Moncloa gràcies a l'independentisme. Set anys després que l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero abandonés la Moncloa, el 7 de juny de 2018 el PSOE recuperava la presidència del govern espanyol de la mà de Pedro Sánchez. El socialista s'erigia en el càrrec amb un fet històric: la primera moció de censura que prosperava a l'Estat en tota la democràcia.
La moció va ser presentada després que el PP fos condemnat pel cas Gürtel. Ara bé, si va tirar endavant va ser perquè l'independentisme va prendre la revenja a Rajoy pels fets de l'octubre de l'any anterior, el del referèndum i la violència policial. El PP va acusar llavors als socialistes d'haver fet un pacte secret amb l'independentisme a canvi dels indults dels presos polítics.
- Sánchez diu que els indults depenen de l'informe del Suprem. Abans de les eleccions espanyoles del 28 d'abril de 2019, ja des de la Moncloa, el president deia que per concedir els indults als presos polítics calia un posicionament favorable del tribunal que els havia jutjat. El Suprem es va oposar a finals de maig a concedir la mesura de gràcia, però l'executiu de Sánchez l'ha atorgada de totes maneres.
- I de qui depèn la Fiscalia? Sánchez promet extradir Puigdemont. En la campanya del novembre del 2019, la de la repetició electoral, Sánchez es va vantar de tenir el control de la Fiscalia per aconseguir extradir l'expresident Carles Puigdemont. "De qui depèn de la Fiscalia?", deixava anar de manera retòrica quan era preguntat per l'extradició de l'ara eurodiputat exiliat. Gairebé dos anys després, Puigdemont segueix a Bèlgica i ni el govern espanyol ni la justícia han convençut Europa perquè l'entregui a l'Estat. També ha recuperat la immunitat perduda com a eurodiputat.
Aquí, però, el posicionament del PSOE no ha canviat: segueix volent detenir Puigdemont. Tot el contrari que el seu soci de govern, Podem, que per via de la nova secretaria general, Ione Belarra, va defensar que "la desjudicialització del conflicte ha d'incloure el retorn dels exiliats". Unes declaracions en la línia que ha seguit durant molts anys Pablo Iglesias. El líder de la formació fins fa unes setmanes sempre va assumir un paper de comprensió amb les aspiracions independentistes, encara que això li restés vots a l'Estat.
Mariano Rajoy i Pedro Sánchez reunits per pactar el 155 Foto: Europa Press
- ERC, soci de govern per sobre de Ciutadans. Els republicans s'han acabat convertint en soci prioritari del govern socialista, tot i que Sánchez ha assajat múltiples acostaments a Ciutadans, la qual cosa ha generat maldecaps a Podem. La formació dirigida ara per la ministra Belarra no veia viable governar encara que el suport dels d'Inés Arrimadas fos extern i Sánchez va optar també per acceptar els suports d'ERC, PNB, Bildu i BNG. El que s'ha anomenat com la "majoria de la moció de censura" ha servit també a Sánchez per tirar endavant els pressupostos generals de l'Estat.
El suport dels republicans també ha estat vinculat a la creació de la taula de diàleg que va ser més efímera del previst. La pandèmia ho va aturar tot, i després la inhabilitació de l'expresident Quim Torra va acabar de dinamitar-la. Una de les prioritats del nou Govern és recuperar-la, tot i que sembla que serà després dels indults i després de la reunió entre Aragonès i Sánchez a la Moncloa.
Sánchez i Rufián a la Moncloa el passat 3 de setembre Foto: ACN
- Sánchez compareix després de la sentència i en defensa el "compliment íntegre". El president del govern espanyol va fer una compareixença en castellà i en anglès després que el Suprem fes pública la sentència que condemnava a un total de gairebé cent anys de presó als líders de l'1-O. Afirmava llavors que el seu executiu acatava la decisió i congratulava al Suprem per "un procés amb plenes garanties". "L'acatament de la sentència significa el seu compliment, reitero, el seu compliment íntegre", afirmava, i tancava d'aquesta manera el camí dels indults.
- Els indults... I una nova etapa? D'aquesta defensa fèrria del veredicte ja no en queda res. Un cop la fórmula PSOE-Podem té aval per governar quatre anys amb una estabilitat que depèn del sobiranisme, els socialistes han obert la via dels indults. En aquest canvi de discurs de ben segur també hi influeix la mala imatge exterior que s'ha guanyat l'Estat -només cal recordar les portades dels diaris internacionals després de la violència de l'1-O- o el "llast" per a l'estabilitat econòmica i social que, segons Sánchez, representen les tensions territorials.
L'executiu espanyol presenta la decisió com a definitiva per obrir una nova etapa de "diàleg i convivència". En aquesta línia anirà el discurs de Sánchez al Liceu. Però l'independentisme segueix defensant l'amnistia i l'autodeterminació com a solució al conflicte. La fi del procés català continua, doncs, més lluny del que el PSOE i Pedro Sánchez voldrien.
De tipificar com a delicte un referèndum il·legal... I és que realment el PSOE explota el vessant més antiindependentista quan venen eleccions. A les últimes celebrades a l'Estat, les del 10 de novembre de 2019, una de les promeses de campanya de Sánchez va ser modificar el codi penal perquè l'organització d'un referèndum il·legal fos constitutiu de delicte. D'aquesta manera, l'Estat hauria creat un mecanisme judicial per aturar nous intents de referèndum per part de l'independentisme.
...a alleugerir el delicte de sedició. Ara, però, amb una estabilitat a la Moncloa que depèn en gran part dels partits independentistes catalans i bascos, el vent bufa cap a una altra banda. Els socialistes aposten per reformar el delicte de sedició, pel qual van ser condemnats els presos polítics, una decisió que també contribuiria a alleugerir les penes imposades pel Suprem.