Deu coses que potser encara no saps de Manuel Valls
L'exprimer ministre, que pot ser candidat a l'alcaldia de Barcelona, és un defensor de la tauromàquia, francmaçó i es va oposar a la Constitució europea
Manuel Valls, en una imatge d'arxiu
|
Europa Press
Els focus s'han posat sobre Manuel Valls, a qui Ciutadans ha proposat que sigui el seu candidat a alcalde de Barcelona. El polític francès, nascut a Barcelona el 1962 i fill del pintor Xavier Valls, pertany a una família d'arrel catalanista. El pare es va traslladar a París a finals dels anys quaranta i no va ser fins als anys vuitanta que Valls es va nacionalitzar francès. Atret per la política, es va afiliar al Partit Socialista (PSF) i va ser alcalde d'Evry, diputat -encara ho és-, ministre de l'Interior i primer ministre. Però els qui poden ser els seus votants potencials encara en saben poc d'aquest dirigent ambiciós i carismàtic que ha avençat enmig de les controvèrsies. Us mostrem deu apunts que ajuden a conèixer-lo.
1. Separació recent
Manuel Valls va anunciar l'abril passat la seva separació de la violinista Anne Gravoin (Montauban, 1965), la seva segona dona, de religió jueva. Han posat fi així a una relació de dotze anys. El primer matrimoni va ser amb Nathalie Soulié, amb qui va tenir quatre fills. Però Gravoin havia estat el seu primer amor, quan tenia 20 anys. L'exprimer ministre, que amb el seu intent d'aspirar a l'Elisi l'any passat va patir fortes sacsejades polítiques, també ha tingut una vida sentimental accidentada darrerament. Valls ha fet una nova coneixença femenina: la diputada Olivia Grégoire, elegida en les llistes del partit En Marche d'Emmanuel Macron. Valls i la seva nova parella comparteixen grup parlamentari a l'Assemblea Nacional. Acompanyarà Grégoire a Valls en la seva carrera municipal barcelonina o esdevindrà aquesta relació un entrebanc per a l'objectiu de l'alcaldia? La diputada és considerada una política ambiciosa que vol fer carrera política a França.
2. El xoc amb la Lliga dels Drets Humans
Les seves preses de posició han estat sovint polèmiques i trencadores. Manuel Valls va ser membre de la Lliga Francesa dels Drets Humans, una associació amb molta tradició i prestigi a França, fundada el 1898. El rebuig de l'entitat a l'extradició de membres de l'organització armada d'ETA refugiats a França va fer que decidís abandonar la Lliga l'any 1985. D'aquesta manera, es posicionava en un tema molt sensible a França, com és el del dret d'asil.
3. Un dur pel que fa a les extradicions
En el tema de les extradicions, Valls sempre ha estat un dur. Va ser l'únic dirigent socialista que va qüestionar l'anomenada doctrina Mitterrand, imposada durant la presidència del líder socialista (1981-95), i que era molt garantista. Es va plantejar el cas de Cesare Battisti, membre d'un grup de l'extrema esquerra italiana. Battisti era buscat per les autoritats de Roma i va trobar refugi a París, on va refer la seva vida com a escriptor. La seva defensa va argüir que la legislació antiterrorista italiana no reunia totes les garanties i Mitterrand es va oposar a extradir-lo. Valls es va posicionar en favor de l'extradició.
4. Francmaçó
A finals dels vuitanta, Valls va ingressar en la francmaçoneria, concretament en el Gran Orient de França, l'organització més antiga d'entre els maçons de la República. Sembla que ho va fer de la mà dels eu amic i company de partit Alain Bauer, amb qui compartia també la proximitat a Michel Rocard, un dels grans líders històrics del socialisme, i un dels més íntegres. La maçoneria, associació laïcista i discreta, té fortes arrels en la societat francesa i és un espai de trobada de polítics amb aspiracions. Valls en va ser un "germà" assidu, fins que les seves obligacions polítiques li van dificultar una activitat més intensa.
5. No a la Constitució europea
Valls va ser un dels dirigents socialistes que es va posicionar dins del seu partit en contra del projecte de Constitució europea. Era l'any 2004 i el PSF va convocar una consulta interna. Valls, al costat de dirigents com Laurent Fabius, van defensar el "no" perquè consideraven que la proposta de Brussel·les era massa conservadora en el pla social. En aquell moment, Valls preconitzava una gran aliança contra el liberalisme. La consulta interna, però, la va guanyar François Hollande i els partidaris del "sí". Tot seguit, un Valls disciplinat va assumir el resultat i fins i tot va fer campanya pel sí en el referèndum celebrat a la República el 2005. Una majoria del 54% dels francesos va rebutjar el text.
6. Foragitar el terme "socialista" del partit
A mesura que la crisi de la socialdemocràcia i del PSF s'han fet evidents i l'antic partit fundat per François Mitterrand va anar perdent impuls, van començar a sorgir veus reclamant renovar el missatge, però també el nom del partit. Valls va ser dels primers que, ja a mitjan dels anys vuitanta, va anar més enllà dels eu mentor Rocard, defensor de la renovació profunda del PSF, per propugnar fer del partit una mena de "casa gran dels progressistes". Val a dir que si les seves tesis sempre han estat molt discutides en el si de l'esquerra, el PSF no va ser capaç de posar al dia el seu missatge ideològic.
7. Intransigent en defensa dels símbols nacionals
El gener del 2003, el ministre de l'Interior del govern de Jacques Chirac, Nicolas Sarkozy, va defensar una reforma legislativa que considerava un delicte l'ultratge a la bandera francesa i a la Marsellesa, l'himne de la República. La proposta va generar opinions enfrontades. Un sector de la intel·lectualitat i de l'esquerra s'hi va oposar. Valls va ser dels dirigents del PSF que s'hi va mostrar a favor. Després diria que no es podia deixar a la dreta l'encarnació dels símbols patris.
Manuel Valls, màxim favorit per liderar el PSF a les presidencials Foto: Europa Press
8. Favorable al matrimoni homosexual
En el debat sobre el matrimoni homosexual -aprovat pel govern socialista del qual formava part, Valls va ser dels més decidits en la seva defensa. Una mesura aprovada pel president Hollande que va provocar la mobilització d'un ampli moviment conservador, La Manif pour tous. Valls s'havia mostrat també partidari amb anterioritat de la gestació subrogada, però un cop al davant del govern, va canviar d'opinió i s'hi va posicionar en contra. Segons alguns observadors, per la pressió del sector catòlic conservador de l'opinió.
9. L'home que va governar per decret
Ja primer ministre, el govern de Manuel Valls (2014-16) es va caracteritzar per un gir cap a la dreta, sobretot en posicions econòmiques. Aquí va coincidir amb Emmanuel Macron, titular d'Economia, que va defensar la llei que porta el seu nom, i que suposava una millora de la fiscalitat a les empreses. La llei va topar amb l'oposició de l'ala esquerra del PSF i Valls va optar per recórrer a un estri que permet la Constitució francesa, l'article 49.3, pel qual s'aproven mesures governamentals per decret sense donar comptes a l'Assemblea. El mateix va fer mesos després, ja a les acaballes dels eu govern, quan va imposar sense debat la llei del Treball, que va suposar reduir drets dels treballadors (menys dies per any treballat i menys poders pels sindicats a les empreses). Ho va aconseguir, però això va ser costós: la ruptura amb les centrals i amb la meitat del PSF va ser inevitable.
