El Banc d'Espanya i l'Airef punxen el globus de l'alarma econòmica pel procés

L'alarmisme econòmic provocat arran del procés i, especialment, després del referèndum s'està desinflant. Un cop més de 3.000 empreses han anunciat canvis de la seu social fora de Catalunya, alguns diran que el 155 ha tornat la calma, mentre que altres al·legaran que les precaucions eren exagerades -tal com evidenciaven les xifres de creixement econòmic dels primers tres trimestres-. Sigui com sigui, noves dades publicades aquest dimecres pel Banc d'Espanya i per l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) apunten que les dramàtiques previsions de fa unes setmanes ja són història.

En concret, l'informe sobre el quart trimestre de l'economia espanyola del Banc d'Espanya conclou que, si bé sembla que alguns indicadors situen l'evolució econòmica de Catalunya per sota la d'altres territoris, l'evolució del novembre i de l'inici del desembre fan indicar que les previsions es poden assemblar a les de "l'escenari més benigne dels dos assumits" per l'organisme públic en un informe de l'organisme públic fet públic el novembre sobre els costos de la incertesa política.

En tot cas, el Banc d'Espanya apunta que el creixement trimestral del PIB a nivell estatal s'hauria mantingut estable i ho explica perquè "l'enfortiment dels mercats d'exportació hauria contrarestat els efectes adversos derivats de l'augment de la incertesa relacionat amb la situació política a Catalunya", els quals "s'haurien concentrat especialment en aquesta comunitat autònoma". Malgrat tot, sobre aquesta qüestió, també admet que "la informació disponible" és "relativament escassa" i encara insisteix que "cal tenir en compte que la informació disponible referida al trimestre encara és relativament reduïda, cosa que, en particular, dificulta una valoració precisa de l'impacte de l'augment de la incertesa".

La borsa s'ha anat recuperant

Així, l'informe apunta que la borsa espanyola va tenir a l'octubre "un comportament més desfavorable que el registrat pels principals mercats europeus, en particular a causa de l'evolució negativa de les cotitzacions bancàries i, especialment, la de les entitats que tenien la seva seu a Catalunya", tot i que "els desenvolupaments posteriors van tendir a normalitzar parcialment la situació". En canvi, en els mercats de deute sobirà, la volatilitat ha estat menor i "a principis de novembre es registraven nivells similars als observats abans del començament de l'episodi de tensió política".

Igualment, apunta que l'activitat econòmica s'hauria "desaccelerat en l'últim tram de l'any a Catalunya en major mesura que en la mitjana de les comunitats autònomes considerades", especialment pel que fa a l'ocupació, el turisme i el mercat de l'habitatge, però "la incidència final d'aquest element de risc sobre el conjunt de l'economia espanyola en el quart trimestre dependrà de la magnitud i de la persistència que aquest acabi tenint". Així, malgrat l'escassetat de dades que admet tenir, l'informe pronostica que "un hipotètic rebrot de les tensions en els pròxims mesos podria portar a un impacte més pronunciat sobre les decisions de consum i inversió dels agents".

L'Airef puja dues dècimes el creixement

Per la seva banda, l'Airef ha apujat les previsions de creixement del PIB català en el quart trimestre del 0,49% al 0,68%, una xifra molt similar a la prevista abans de l'1-O i que comencés l'etapa d'alarmisme econòmic pel procés. Així mateix, l'augment previst per al primer trimestre del 2018 és del 0,78%, en lloc del 0,59% contemplat fins aquesta setmana. L'organisme ho justifica per les millors dades del comerç minorista durant el novembre i per la menor incertesa política.

L'organisme va pronosticar al novembre que la incertesa del procés podria tenir un impacte negatiu en l'economia espanyola d'entre 0,4 i 1,2 punts percentuals en el PIB espanyol el 2018 o, el que és el mateix, un cost de fins a 13.000 milions. Quant a Catalunya, preveia que el PIB se'n pogués ressentir entre 0,7 i 2,7 punts, en cas que s'estanqués el xoc institucional, tot i que ara ja és més optimista.

Aquestes noves dades han estat destacades al Twitter per dirigents del departament d'Economia i Hisenda, com el secretari d'Economia, Pere Aragonès, o la directora general d'Anàlisi Econòmica, Natàlia Mas, que han destacat que el creixement previst serà superior al del 2017 i han recordat els discursos alarmistes fets durant la campanya:
 

Resulta que finalment el PIB català creixerà el 4T un 0,7%, dues dècimes més que ara fa un any.

Es confirma que el “caos econòmic” era una exageració de campanya electoral per donar vots al bloc del 155. https://t.co/NsjVGRBCFX

— Pere Aragonès