14
de març
del
2023
Actualitzat
a les
16:57h
El debat sobre les assignacions que reben els presidents del Parlament quan deixen el càrrec no s'ha obert fins que ha acabat el judici a la presidenta suspesa de la cambra, Laura Borràs, que a hores d'ara està pendent de sentència. Va ser el PSC que, aprofitant aquesta situació, va maniobrar dilluns i va presentar una proposta per eliminar qualsevol mena d'assignació per als presidents de la cambra catalana quan deixen de ser-ho. La proposta no ha estat mal vista per la majoria dels partits -Junts, en canvi, critica que s'ha fet ad hoc per Borràs-, tot i que amb discrepàncies sobre fins on s'ha d'arribar: a tots els presidents? Només els del Parlament? També els de la Generalitat?
Aquest dimarts en roda de premsa la portaveu dels socialistes, Alícia Romero, ha reivindicat la seva proposta, que ha recordat que busca eliminar les pensions vitalícies a la presidència de la cambra, reduir els imports i limitar-los a sis mesos. En canvi, la proposta del PSC no es fixa en la presidència de la Generalitat. "Es pot revisar tot, però creiem que el president de la Generalitat ha de poder tenir tracte de president i garantir una situació de prerrogatives a presidents que han fet una tasca important i que se'ls ha de reconèixer", ha opinat Romero.
Per tant, els socialistes defensen a hores d'ara fixar el debat en la cambra catalana i no en la Generalitat. Aquesta posició es podria interpretar com un menyspreu cap a la segona institució del país? Preguntada per aquesta qüestió, la portaveu dels socialistes ha respost que el "desprestigi" de les institucions hi és ara, quan hi ha una presidenta suspesa que té un judici obert i "no ha renunciat al càrrec", en referència a Borràs.
Des dels comuns veuen bé que el PSC hagi fet aquest moviment. Ara bé, han fet també un pas endavant presentant una altra proposició per revocar les pensions vitalícies de tots els expresidents del Parlament i la Generalitat condemnats per corrupció. Ho ha explicat el portaveu parlamentari, David Cid, en roda de premsa. Ha assegurat que donaran suport a la proposta que va presentar el PSC, però que volen ampliar-la a la Generalitat, i ha reconegut que aquest és un moviment fet arran del cas Borràs. "És un precedent que s'ha d'evitar per ara i pel futur", ha sostingut. Des del PSC, però, defensen la seva proposta, perquè no és només per casos de corrupció, sinó per eliminar les retribucions per a tothom.
Junts podria arribar a estar d'acord amb aquesta iniciativa? La portaveu parlamentària Mònica Sales ha assegurat també en roda de premsa que si són reformes "ad hoc" pel cas Borràs, no els trobaran. "No sembla que les intencions del PSC siguin millorar les institucions", ha sentenciat. Així mateix, ha acusat els de Salvador Illa de posar aquest tema damunt la taula just després d'haver aprovat els pressupostos de la Generalitat: "No és casual. Volen tapar qüestions". A hores d'ara, des de Junts no han avançat quin moviment faran davant aquestes propostes que es debatran al Parlament, però han insistit que no entraran en un debat que busca l'"oportunisme".
Enmig de tot plegat ERC, que encara no ha comparegut aquest dimarts, considera que si es fa una revisió, ha de ser a totes les institucions del país. Ho va dir dilluns la seva portaveu, Marta Vilalta, que va apuntar que seria "fer trampes" fer-ho únicament al Parlament. Al seu parer, això s'hauria de fer a "totes les cambres" de l'estat espanyol per, d'aquesta manera, fer un endreçament "global".
En el cas de Borràs sobrevola un dubte pel que fa a la pensió. La llei fixa que per tenir-hi dret has d'haver ocupat el càrrec durant un mínim de dos anys, però la presidenta de Junts va ser suspesa del càrrec el juliol de 2022, quan se li va obrir judici oral pel cas dels contractes a la ILC. El dubte, doncs, és si Borràs ha ocupat el càrrec durant dos anys o bé només hi ha estat, per ara, durant 16 mesos (de març de 2021 a juliol de 2022) fins que va ser suspesa. Sigui com sigui, la llei estableix que els presidents del Parlament tenen dret a una assignació mensual quan deixen el càrrec i a una pensió vitalícia quan es jubilen, i totes dues són incompatibles entre si.
Què passa amb la presidència de la Generalitat? És força similar. En deixar el càrrec, i sense que li calgui haver estat dos anys al càrrec, el president té dret a percebre una assignació mensual del 80% del salari durant la meitat del temps en el càrrec i un mínim d'una legislatura. És al que s'ha acollit, per exemple, Quim Torra. Si Pere Aragonès deixés el càrrec en aquest moment, tindria dret a quatre anys d'assignació. El sou del president és de 132.855,82 euros, i el 80% és de 106.284,66 euros. A banda, també té dret a una pensió vitalícia, a partir dels 65 anys, del 60% del sou, que equival a 79.713,5 euros. Totes dues assignacions són incompatibles entre elles i amb feines en l'àmbit públic i privat, o en consells d'administració d'empreses públiques o privades.
Aquest dimarts en roda de premsa la portaveu dels socialistes, Alícia Romero, ha reivindicat la seva proposta, que ha recordat que busca eliminar les pensions vitalícies a la presidència de la cambra, reduir els imports i limitar-los a sis mesos. En canvi, la proposta del PSC no es fixa en la presidència de la Generalitat. "Es pot revisar tot, però creiem que el president de la Generalitat ha de poder tenir tracte de president i garantir una situació de prerrogatives a presidents que han fet una tasca important i que se'ls ha de reconèixer", ha opinat Romero.
Per tant, els socialistes defensen a hores d'ara fixar el debat en la cambra catalana i no en la Generalitat. Aquesta posició es podria interpretar com un menyspreu cap a la segona institució del país? Preguntada per aquesta qüestió, la portaveu dels socialistes ha respost que el "desprestigi" de les institucions hi és ara, quan hi ha una presidenta suspesa que té un judici obert i "no ha renunciat al càrrec", en referència a Borràs.
Des dels comuns veuen bé que el PSC hagi fet aquest moviment. Ara bé, han fet també un pas endavant presentant una altra proposició per revocar les pensions vitalícies de tots els expresidents del Parlament i la Generalitat condemnats per corrupció. Ho ha explicat el portaveu parlamentari, David Cid, en roda de premsa. Ha assegurat que donaran suport a la proposta que va presentar el PSC, però que volen ampliar-la a la Generalitat, i ha reconegut que aquest és un moviment fet arran del cas Borràs. "És un precedent que s'ha d'evitar per ara i pel futur", ha sostingut. Des del PSC, però, defensen la seva proposta, perquè no és només per casos de corrupció, sinó per eliminar les retribucions per a tothom.
Junts podria arribar a estar d'acord amb aquesta iniciativa? La portaveu parlamentària Mònica Sales ha assegurat també en roda de premsa que si són reformes "ad hoc" pel cas Borràs, no els trobaran. "No sembla que les intencions del PSC siguin millorar les institucions", ha sentenciat. Així mateix, ha acusat els de Salvador Illa de posar aquest tema damunt la taula just després d'haver aprovat els pressupostos de la Generalitat: "No és casual. Volen tapar qüestions". A hores d'ara, des de Junts no han avançat quin moviment faran davant aquestes propostes que es debatran al Parlament, però han insistit que no entraran en un debat que busca l'"oportunisme".
Enmig de tot plegat ERC, que encara no ha comparegut aquest dimarts, considera que si es fa una revisió, ha de ser a totes les institucions del país. Ho va dir dilluns la seva portaveu, Marta Vilalta, que va apuntar que seria "fer trampes" fer-ho únicament al Parlament. Al seu parer, això s'hauria de fer a "totes les cambres" de l'estat espanyol per, d'aquesta manera, fer un endreçament "global".
Quina quantitat perceben actualment els expresidents?
Els expresidents del Parlament tenen dret a una assignació mensual del 80% del seu sou durant un període màxim de la meitat del temps que han estat en el càrrec i un mínim d'una legislatura. És a dir, en el cas de Borràs, que va ser escollida el març 2021, percebria un 80% del sou durant quatre anys si no tingués una altra feina o càrrec. El sou anual del càrrec de presidenta del Parlament és de 155.570 euros i el 80% és 124.456 euros. A banda hi ha la pensió vitalícia, que cobren els presidents del Parlament a partir dels 65 anys si han estat en el càrrec un mínim de dos anys. En aquest cas, perceben el 60% del salari fins a la seva mort. El 60% del sou de la presidenta del Parlament és de 93.342 euros anuals. Si morís el seu vidu rebria un 50%.En el cas de Borràs sobrevola un dubte pel que fa a la pensió. La llei fixa que per tenir-hi dret has d'haver ocupat el càrrec durant un mínim de dos anys, però la presidenta de Junts va ser suspesa del càrrec el juliol de 2022, quan se li va obrir judici oral pel cas dels contractes a la ILC. El dubte, doncs, és si Borràs ha ocupat el càrrec durant dos anys o bé només hi ha estat, per ara, durant 16 mesos (de març de 2021 a juliol de 2022) fins que va ser suspesa. Sigui com sigui, la llei estableix que els presidents del Parlament tenen dret a una assignació mensual quan deixen el càrrec i a una pensió vitalícia quan es jubilen, i totes dues són incompatibles entre si.
Què passa amb la presidència de la Generalitat? És força similar. En deixar el càrrec, i sense que li calgui haver estat dos anys al càrrec, el president té dret a percebre una assignació mensual del 80% del salari durant la meitat del temps en el càrrec i un mínim d'una legislatura. És al que s'ha acollit, per exemple, Quim Torra. Si Pere Aragonès deixés el càrrec en aquest moment, tindria dret a quatre anys d'assignació. El sou del president és de 132.855,82 euros, i el 80% és de 106.284,66 euros. A banda, també té dret a una pensió vitalícia, a partir dels 65 anys, del 60% del sou, que equival a 79.713,5 euros. Totes dues assignacions són incompatibles entre elles i amb feines en l'àmbit públic i privat, o en consells d'administració d'empreses públiques o privades.