Vist per a sentència. El judici contra
Laura Borràs per la gestió al capdavant de la
Institució de les Lletres Catalanes (ILC) ha acabat aquest dimecres després de vuit sessions al
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La vista oral ha servit plantejar dubtes raonables sobre la contractació a la institució durant l'etapa de Borràs, tot i que la defensa de la presidenta de Junts ha aconseguit també
posar en entredit algunes de les proves obtingudes i la validesa de la investigació, que s'ha allargat més de cinc anys. La petició de pena inicial de la Fiscalia -fins a 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació-
ha canviat després del que s'ha vist aquests dies i del pacte entre la defensa d'Isaías Herrero, beneficiari dels contractes, i Andreu Pujol, empresari que era part de la trama. Per a Borràs, es manté, i la sentència es preveu ràpida. A continuació,
l'1x1 del judici pels contractes a la ILC. La sentència s'espera per aquest mes de març.
Laura Borràs: agitadora
El
torn d'última paraula ha estat un resum perfecte de la carrera política de Borràs: capacitat comunicativa, contundència verbal, missatges sibil·lins -dirigits a ERC, per exemple- i victimització respecte del procés judicial al qual ha estat sotmesa. "Se m'ha trinxat", ha resumit gràficament en una intervenció que li ha costat la reprovació, en dues ocasions, del president del tribunal,
Jesús María Barrientos. També ha considerat "èticament reprovable" el pacte dels altres dos acusats amb la Fiscalia, amb un to visiblement molest malgrat guardar les formes. En certa manera, el discurs ha sonat a comiat. Si més no, a la carrera que ha tingut fins ara. A la sortida l'esperaven diputats fidels com Francesc de Dalmases, Cristina Casol, Joan Canadell i Aurora Madaula. També l'han acompanyada a la sala, per primera vegada, Jordi Turull, Albert Batet, Josep Rius i Anna Erra.
Isaías Herrero i Andreu Pujol: parapetats
Van dir el que havien de dir al principi del judici per confessar els fets i incriminar Borràs, i després s'han quedat parapetats davant dels seus advocats seguint la resta de declaracions. El paper d'Andreu Pujol ha estat poc rellevant, però Herrero sí que ha estat protagonista de bona part dels interrogatoris dels testimonis que han desfilat davant del tribunal. Un dels dubtes que haurà de resoldre el tribunal en sentència és si realment era un informàtic "únic", i no hi havia ningú més capaç de fer una web de les característiques del portal de les ILC. S'ha acreditat que va fer pressupostos falsos amb dades de persones que no li havien donat l'autorització, i diverses veus han assegurat que ell era qui feia totes les feines relacionades amb el portal de la ILC.
També s'ha posat sobre la taula el passat de drogaddicte de l'informàtic, per mirar de desacreditar la seva declaració. Herrero ho va reconèixer tot al principi de la vista oral i ha obtingut, com Pujol, una rebaixa de la petició de pena.
Isabel Elbal: dura
La defensa de Borràs l'ha pilotada l'advocada Isabel Elbal. Va ser ella qui es va coordinar amb la resta d'advocats -fins que es va confirmar el pacte amb la Fiscalia poc abans del judici- i qui va interrogar la líder de Junts. La maniobra Marina Roig i Àlex Solà, testimonials durant el judici,
va irritar la lletrada de Borràs, que va fer visible la seva indignació en la primera jornada del judici. Amb duresa,
Elbal va acusar Roig de vulnerar el dret de defensa de la seva clienta amb un pacte amb la Fiscalia pocs dies abans de la vista oral i després de tres anys de coordinació entre defenses. Roig li va respondre que el dret de defensa és individual i que és el seu deure buscar el millor escenari per al seu client. Durant la vista, l'advocada de Borràs també s'ha encarat en més d'una ocasió amb el jutge Barrientos, per les limitacions que ha fixat en alguns dels seus interrogatoris.
Gonzalo Boye: exhaustiu
Ha estat el
protagonista en els interrogatoris més tècnics, sobretot en l'àmbit informàtic, i també s'ha reservat l'informe final, moment de lluïment per a l'advocat de
Carles Puigdemont. Exhaustiu i detallista, ha intentat durant tot el judici fer evidents les incoherències de la Fiscalia i els testimonis que han incriminat la seva clienta, així com
plantejar ombres de dubte sobre la prova aportada pels Mossos i la Guàrdia Civil. Segons els pèrits contractats per la defensa, els discos durs intervinguts a casa d'Herrero, que contenen proves que incriminen Borràs, es van alterar, cosa que segons la defensa hauria d'invalidar tota aquesta documentació. Boye també ha protagonitzat enfrontaments amb Barrientos en la línia de denunciar, "en posteriors etapes processals", que el president del tribunal no és imparcial i que s'ha vulnerat el dret de defensa.
En l'informe final, l'embat ha estat molt més polític, denunciant vulneracions de drets i una investigació prospectiva. Marina Roig i Àlex Solà: testimonials
El paper de Roig i Solà, defensors d'Herrero i Pujol, respectivament, ha estat de perfil baix, almenys fins a les conclusions finals. Només l'advocada d'Herrero ha llegit unes quantes preguntes destinades a Borràs que ja sabia que no serien contestades, i la seva tasca durant el judici ha estat la de precisar, a través de poques preguntes, algunes de les respostes d'alguns testimonis. Entre bambolines, això sí, tant Roig com Solà han estat claus a l'hora de travar un acord amb la Fiscalia que es va fer nítid en el torn de declaració dels acusats i s'ha confirmat en la rebaixa de pena de les fiscals. No han tingut ocasió d'interrogar Borràs, de manera que no s'ha produït
cap intercanvi, més enllà d'alguns dards sibil·lins llançats per la presidenta de Junts. Tenint en compte el malestar de la defensa de la dirigent independentista amb el canvi d'estratègia d'Herrero i de Pujol, un interrogatori hauria estat d'
alt voltatge. Han acceptat les noves penes de la Fiscalia i no han presentat informes finals.
Jesús María Barrientos: arriscat
Des de bon principi, el president del TSJC ha estat al punt de mira dels advocats de Borràs la seva imparcialitat dubtosa. Barrientos ja ha estat apartat per jutjat el procés, però en aquest cas, si bé Borràs és una dirigent amb ascendència dins del moviment independentista, el TSJC ha considerat que les manifestacions contra el procés no afecten l'aparença d'imparcialitat del magistrat. La defensa de la presidenta de Junts ha volgut explotar aquest fet i per això ha denunciat en diverses ocasions les limitacions que Barrientos ha fet dels interrogatoris.
Alguna de les intervencions del president del tribunal han estat arriscades -per exemple, impedir a l'advocada Elbal preguntar sobre l'expertesa artística d'Herrero, en la línia de desmuntar la prevaricació de Borràs, o donar per fets futurs recursos contra la sentència. Tot això pot nodrir d'arguments els advocats de la líder de Junts per impugnar una possible condemna. També li pot passar factura haver
interromput en dues ocasions el torn d'última paraula de Borràs.
Les fiscals: in-crescendo
El paper de la Fiscalia ha estat irregular durant el judici, i especialment la fiscal Assumpta Pujol ha estat en alguns moments caòtica en les seves intervencions i interrogatoris. Després de més de cinc anys d'investigació, en la primera jornada de la vista oral, el ministeri públic va presentar una allau de qüestions prèvies i noves proves que van descol·locar la defensa de Borràs. Alguns interrogatoris han estat poc fluids o massa dirigits, fet que ha obligat Barrientos ha picar la cresta a les fiscals. Ara bé, amb el pas de les jornades han anat a més, i han estat hàbil
a l'hora d'intentar rebaixar el pes d'alguns testimonis o pèrits, especialment pel que fa als experts aportats per Borràs per mirar de desacreditar la documentació obtinguda pels Mossos a casa d'Herrero o la contundència dels testimonis de la defensa. La fiscal Teresa Duerto ha estat estat contundent en l'informe final contra Borràs.
Els pèrits de la Guàrdia Civil: funcionarials
Els agents de l'institut armat es van limitar, en la jornada d'aquest dilluns, a explicar el funcionament tècnic de les còpies fetes del material original extret de l'ordinador d'Herrero. El concepte estrella va ser el
hash, que serveix per definir l'estat concret d'un material original per saber si s'han fet modificacions posteriors. Els tres guàrdies civils es van circumscriure a
complir l'expedient, sense una brillantor especial, per argumentar que el material no s'havia modificat. Només van estar incòmodes quan Boye els va interrogar, tot i que en les qüestions tècniques van mantenir la línia argumental al llarg de tota la sessió.
Els pèrits de la defensa de Borràs: combatius
Tots els focus estaven posats en
Luis Enrique Hellín, el polèmic pèrit contractat per Borràs -va ser condemnat per assassinat durant la Transició per acabar amb la vida d'una militant socialista-, però qui va acabar tenint més protagonisme és
Javier Rubio. Especialment combatiu a preguntes de la Fiscalia,
en tot moment va defensar que el material comissat a casa d'Herrero es podia haver manipulat. Tanmateix, en cap moment la parella de pèrits de la defensa ha estat capaç de concretar quin material -els
correus electrònics, per exemple- havia estat retocat. El seu testimoni, això sí, pot haver beneficiat la defensa de la presidenta de Junts en la mesura que s'ha sembrat el dubte sobre si es van intervenir els documents originals.
Assumpta Pagespetit: quirúrgica
El testimoni més dur contra Laura Borràs. Des que va parlar ella, la seva defensa ha mirat de rebaixar-ne la contundència, però
la precisió quirúrgica i la serenitat de la funcionària Assumpta Pagespetit a l'hora de detallar com funcionava la ILC durant l'etapa de Borràs va ser un cop dur per a la presidenta de Junts. Pagespetit, que exercia de cap d'administració, va assegurar que Borràs els va dir que tenia pensat contractar Herrero abans d'obrir el procés de contractació, que l'informàtic era qui enviava tots els pressupostos per aconseguir adjudicacions i que ell feia totes les feines. Pagespetit va explicar al tribunal que va advertir l'aleshores directora de la ILC de possibles irregularitats en la contractació, però que Borràs no en va fer cas. Amb el pas de les sessions, la defensa de la presidenta de Junts ha mirat d'evidenciar que malgrat la duresa de la declaració de la funcionària,
mai no va presentar cap queixa ni mostrar cap malestar per aquestes possibles irregularitats en el moment dels fets.
Oriol Ponsatí-Murlà: defensor
Exdirector de la Institució de les Lletres Catalanes, amic de Borràs i testimoni de la defensa, ha estat el
principal valedor de la conducta de la líder de Junts al capdavant de la Institució. Va defensar i aplaudir la seva actuació, va relativitzar l'elevada contractació menor -"a la ILC tot es fa amb contractes menors"-, va ressaltar l'expertesa d'Isaías Herrero -"era el millor"- i va negar cap tipus d'irregularitat ni queixa un cop ell es va fer càrrec de l'ens, després del 155. Ponsatí-Murlà,
que s'ha posicionat a favor de Borràs i considera que la investigació contra ella és per motius polítics, sí que va reconèixer amb la boca petita que informes dels intervntors del Departament de Cultura sobre l'exercici de 2013 recomanaven "
formes de contractació més satisfactòries" que no pas els contractes menors.
