Existeix al Japó una estesa cultura del manga, probablement molt més gran que la que en matèria de còmic hi ha a casa nostra. I ja és dir, perquè fins i tot en tenim sonades i celebrades fires que sempre apleguen milers de seguidors i un munt de talent que mai minva.
Molts mangues han traspassat fronteres, començant per Bola de drac que a Catalunya va significar la introducció d'un gènere abans mai vist adreçat a un públic sobre tot jove que així a més aprenia català, com també ho havien fet ben poc abans també els seus pares amb la sèrie Dallas.
Però és probablement One piece la sèrie més seguida i llegida de la història, al Japó i arreu. Fins i tot ha elevat a categoria de mite la reservada vida del seu prolífic autor, Eiichiro Oda. Les aventures de Luffy, Barret de palla, i la seva voluntat de convertir-se en rei dels pirates i de descobrir el significat d'aquella peça del títol i el que va succeir a l’anomenat segle buit han arrossegat moltes generacions de joves i no tan joves, president Macron inclòs.
I és precisament França, amb els aldarulls viscuts pels carrers de París i altres ciutats on els saquejos van seguir a unes airades manifestacions ciutadanes, el país que sobtadament va veure onejar sobre els caps de la gent la calavera que en la bandera enarborada per Luffy i els seus simbolitza la voluntat declarada de combatre la injustícia i els seus fautors.
Doncs bé, la utilització de les icones i símbols de barret de palla no ha estat ben rebuda al Japó. A banda de renegar, des del seu ancestral racisme, contra el fet que onegessin la bandera persones de races que no els complauen, han rebutjat enfurismadament la possibilitat que Monkey D. Luffy ataqués la propietat privada, o fes un ús desfermat de la força contra persones innocents o privada o contra altres institucions que aquelles que han pres el poder per la violència.
Venen a dir-los, tant als que han protagonitzat els aldarulls de França com, per extensió, als autors dels recentment produïts també a Catalunya, no prengueu el nom de Luffy en va.