De totes les causes judicials que han afectat els líders del procés, una de les més complexes -i opaques- és la del Tribunal de Comptes. Tant els protagonistes com els advocats s'hi referien sovint com una espècie de calaix de sastre que, en el fons, només perseguia que els protagonistes del referèndum -de primera i segona fila- paguessin la implicació amb responsabilitats patrimonials. No ha estat fins la setmana passada que l'òrgan fiscalitzador va decidir aplicar l'amnistia a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Artur Mas i 35 alts càrrecs que van jugar un paper en el procés. Ara bé: com s'ha arribat fins aquí i què es va fer perquè els encausats no haguessin de fer front a fiances milionàries?
El juliol del 2021 va ser especialment agitat: el Tribunal de Comptes reclamava als implicats que abonessin una fiança provisional de 5,4 milions d'euros. El Govern liderat per Pere Aragonès havia aterrat a Palau feia només uns mesos, i els engranatges es van posar en marxa per mirar de trobar una solució que no impliqués que els encausats abonessin personalment la quantitat, especialment alta i que se sumava a altres quantitats que ja s'havien sufragat. En la majoria de casos, a través de la caixa de solidaritat. Aquesta vegada, però, seria diferent. El conseller d'Economia, Jaume Giró, va idear i liderar una solució que passava per posar en marxa un fons complementari de riscos.
Giró, fitxat com a independent per la branca de Junts i que provenia del sector privat -va ser director general de la Fundació La Caixa, des d'on es va oposar al trasllat de la seu uns dies després del referèndum-, va accelerar la maniobra quan es va constatar que el Tribunal de Comptes va denegar la petició dels 35 acusats d'ampliar el termini. Amb l'ajuda de Francesc Esteve, en aquell moment director jurídic de la Generalitat, i de Jordi Cabrafiga, secretari general d'Economia, van preparar el decret que empararia el fons complementari de riscos, que havia de servir per protegir financerament els encausats amb recursos públics. El Govern va aprovar el text el 6 de juliol, però no n'hi havia prou.
El proper pas era que el Parlament, en un ple extraordinari, el validés per tal que la mesura fos efectiva i es pagués la fiança. Segons fonts coneixedores dels contactes consultades per Nació, en aquell moment es van activar contactes discrets entre Giró i el govern espanyol. El conseller d'Economia, sense que constés a l'agenda i sense informar la resta de membres del Govern -per no comprometre l'operació-, va agafar un AVE acompanyat només del seu cap de gabinet per reunir-se amb Félix Bolaños, que aquell mes de juliol havia fet el salt de secretari general de Presidència a ministre del mateix àmbit, sempre al costat de Pedro Sánchez. Alinear la Moncloa era clau.
Per què? Perquè en aquell moment ja existien tambors a favor de tombar el fons complementari de riscos, amb les habituals amenaces de querella de Vox, i Giró considerava fonamental que l'Advocacia de l'Estat i la Fiscalia no combatessin el decret. "El text és impecable jurídicament. Només es basa en el principi d'indemnitat i protecció de la presumpció d'innocència dels treballadors públics, i busca únicament cobrir amb avals les reclamacions judicials o administratives contra servidors públics fins arribar a una sentència ferma en última instància", va destacar Giró davant Bolaños. Abans, el conseller havia fet un cafè amb Óscar López, en aquell moment cap de gabinet de Sánchez.
Contacte amb Illa (i la banca)
Giró no els va demanar suport públic, sinó que no s'ataqués el decret -inspirat en mecanismes similars d'altres països europeus- a nivell jurídic. Bolaños va respondre el conseller quan ja era casa -l'AVE el va pagar de la seva butxaca- amb un missatge curt, però inequívoc: "El meu equip també ho ha llegit. Ho veig bé. D'acord. Abraçada". Amb el govern espanyol informat i decidit a no combatre legalment el fons complementari de riscos -que estava dotat amb deu milions d'euros i que anava més enllà de les causes del procés-, la propera peça era Salvador Illa, en aquell moment cap de l'oposició. Amb els vots a favor d'ERC, Junts i la CUP n'hi hauria hagut prou, però Giró va picar la porta del PSC.
La reunió entre els dos dirigents es va produir a la cafeteria d'un hotel lluny del centre, discret. Malgrat expressar reticències, Illa va acabar avalant el fons. El grup parlamentari socialista, com els Comuns, es va acabar abstenint en la votació que va permetre aprovar el decret, que fins a última hora va estar pendent d'un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries (CGE). L'episodi, això sí, va causar una forta sotragada a l'Institut Català de Finances (ICF), que era qui tècnicament proporcionava els avals. Van dimitir tres consellers de l'organisme, mentre que el conseller delegat, Víctor Guardiola, es va abstenir en la votació clau. Va acabar sent substituït al cap d'uns mesos.
Aquesta va ser la intrahistòria política. I la financera? Giró, segons les mateixes fonts, es va citar durant el mes de juny del 2021 amb els consellers delegats de Caixabank i del Banc Sabadell, amb el director general de Caixa d'Enginyers, amb un vicepresident del Banc Santander i amb el director general del BBVA a Catalunya. Tots van coincidir que no podien posar l'aval -que hauria comptat amb la garantia de la Generalitat- pel risc polític, jurídic o comercial que tenia l'operació. Finalment, es va posar en marxa el fons complementari de riscos. Una via per salvar els encausats mentre s'instruïa un cas que, dos anys i tres mesos després de l'aprovació de l'amnistia, ja està liquidat.
