Junts veu «oportunista» la proposta del PSC per limitar la pensió als expresidents del Parlament

Josep Rius assegura que Salvador Illa vol "desviar l'atenció" després d'haver-se convertit en "crossa" d'Aragonès i reclama un "debat seriós" per racionalitzar les institucions

Josep Rius, en roda de premsa.
Josep Rius, en roda de premsa. | Junts
13 de març del 2023
Actualitzat a les 16:01h
El portaveu de Junts, Josep Rius, ha assenyalata aquest dilluns que la proposta del PSC per limitar la pensió vitalícia dels expresidents del Parlament -avançada per La Vanguardia- és "oportunista" i pensada per "desviar l'atenció" un cop Salvador Illa -segons Rius- s'ha convertit en la "crossa" del president Pere Aragonès amb l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat. La reforma impulsadsa pels socialistes afectaria 5 expresidents vius: Joan Rigol, Ernest Benach, Núria de Gispert, Carme Forcadell i Roger Torrent. En el cas de la presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, just el 12 de març s'han complert dos anys de la seva presidència però està suspesa des del juliol passat. Així doncs, amb l'actual llei podria estar en qüestió si té dret a la pensió vitalícia ja que requereix un mínim de dos anys al càrrec.

"Qualsevol reforma s'ha de fer des del consens i per prestigiar les institucions, defugint l'opoortunisme. Si no és ad hoc [per a Borràs], en podem parlar. No sembla que vulguin millorar les insrtitucons, no sé si va per racionalitzar. Cal un debat seriós i rigorós", ha remarcat Rius. A Junts també indiquen que Borràs ha impulsat mesures per racionalitzar el Parlament després del rebombori sobre les llicències per edat, destapat fa un any pel diari Ara.

La llei actual del 1988, modificada el 2003, preveu que quan un president del Parlament abandona el càrrec cobri el 80% del sou durant la meitat del temps que l'ha exercit o un mínim de 4 anys. Els socialistes proposen que sigui del 20% i durant 6 mesos. En el cas de la jubilació, a partir dels 65 anys ara cobren una pensió vitalícia del 60% si han exercit un mínim de dos anys. El PSC vol que sigui un 10% durant sis mesos. L'actual norma també preveu que si es moren els presidents o expresidentes del Parlament, el cònjuge vidu cobri una pensió vitalícia equivalent al 50%. I, en el cas de mort del cònjuge vidu, la llei diu que la pensió ha de beneficiar en la mateixa quantia els fills menors fins que arribin a la majoria d'edat. Els socialistes volen reduir aquesta retribució de pensió de viduïtat al 5% del sou durant 6 mesos.

Querella per l'Operació Catalunya

Rius ha anunciat que el partit actuarà judicialment en la causa oberta contra l'Operació Catalunya per esclarir com ha es va gestar la "guerra bruta" contra l'independentisme. "Estem buscant totes les vies legals perquè no quedi en no-res", ha ressaltat el portaveu de Junts, que ha recordat que amb aquesta operació es va intentar denigrar Artur Mas o Xavier Trias, a banda de pretendre "alterar" resultats electorals. "Tot això va molt més enllà d'un comissari corrupte o un ministre irresponsable [Jorge Fernández Díaz], ha apuntat. "L'Operació Catalunya és el GAL del PP, i volem saber qui n'era el senyor X. Sabem que Fernández Díaz no actuava per lliure", ha remarcat Rius. Els serveis jurídics estan treballant per trobar la fórmula per presentar una querella, que se sumarà a les que hi ha presentades a Madrid per Sandro Rosell i també per l'exconseller d'Economia, Jaume Giró.

"Aquesta operació ha estat una constant contra l'independentisme. La sentència contra l'Estatut ja va formar part d'això, com el discurs del rei del 3-O i les trucades d'empreses per marxar de Catalunya. És el moment de començar a desmuntar les clavegueres de l'Estat i exigim una investigació a fons i global", ha ressaltat el portaveu de Junts. Informacions publicades en les últimes setmanes -a La Vanguardia i a Crónica Libre- situen Fernández Díaz en l'origen de les maniobres per afectar l'independentisme just després de l'arrencada del procés. La primera reunió per pensar una estratègia es va celebrar just després de la manifestació massiva del 2012, que va omplir el Passeig de Gràcia i ho va començar a condicionar tot.