Artur Mas porta gravat que, en els primers compassos de la seva carrera política nacional, se'l retratés com un robot o bé com un "comptable ordenat", com ha recordat aquest dissabte davant dels quadres del PDECat. Potser per això ha volgut fer una broma amb l'escenari en el qual s'ha acomiadat de la presidència del partit: un auditori patrocinat per una companyia d'assegurances. Alguns dirigents de la formació ho han entès, mentre que d'altres -la majoria- han aprofitat per riure i aplaudir la ironia. Es referia, probablement, al futur judicial que li espera, amb el Tribunal de Comptes perseguint els seus béns personals arran de la jornada de participació del 9-N.

Una jornada que, com no podia ser d'una altra manera, apareix en el vídeo de comiat que el PDEcat li ha muntat per homenatjar la seva marxa de la presidència del partit. Mas ha aprofitat per fer un discurs en què ha passat balanç dels últims 23 anys -els que fa que va assumir el lideratge de la federació barcelonina de CDC- i per llançar missatges inequívocs a la direcció nacionalista.

El principal: cal abandonar les "picabaralles" i les "discrepàncies" per sumar al costat de Junts per Catalunya, un projecte on hi veu la llavor d'una nova hegemonia convergent. "Tenim una oportunitat d'or per a les properes dècades", ha recalcat.
 

📽️ Gràcies #PresidentMas per tota la teva feina i dedicació al capdavant del Govern de Catalunya i en la defensa de la democràcia! 🗳️

😊 Seguirem treballant incansablement amb "cap fred, cor calent, puny ferm i peus a terra" pic.twitter.com/8d9Cf4sbEy

— Partit Demòcrata (@Pdemocratacat) 13 de gener de 2018

Mas coneix de primera mà que la campanya electoral, malgrat la victòria sobre ERC, no va ser cap bassa d'oli. A ell, per exemple, no el van deixar parlar en cap míting de gran format. Tampoc a Marta Pascal, coordinadora general del PDECat. "El partit no es presenta a les eleccions", sostenia el nucli de Junts per Catalunya quan es referia a la qüestió. Quin ha de ser el futur del partit hereu de Convergència? Integrar-se al projecte que va imposar-se en el camp sobiranista el 21-D? El concepte "fusió" comença a guanyar pes, tot i que de moment no hi ha cap fórmula concreta definida.

"Tot això es farà parlant, amb molta generositat i arribant a pactes", sostenen a la cuina del PDECat. No és cap secret que Pascal té una relació poc fluïda amb Puigdemont, que va dissenyar amb un nucli reduït de persones la llista de Junts per Catalunya, però les noves perspectives que obre l'èxit del desembre obliga tothom a entendre's. En resum, com radiografia un alt dirigent consultat, la candidatura "necessita" l'estructura del partit per funcionar i el partit requereix la frescor i la figura del president de la Generalitat per consolidar-se, pensant també en les municipals.

Llums i ombres

Mas, potser perquè marxa en un moment en què el PDECat ha de redefinir el seu futur, ha volgut demanar disculpes als dirigents de la formació -i de l'antiga Convergència- per no haver estat tan pendent com calia del funcionament intern. Primer va ser la tasca d'oposició al tripartit la que va impedir una dedicació plena, i després va arribar la feina a fer al capdavant del Palau de la Generalitat. Només arribar, l'expresident es fa centrar en aplicar unes polítiques d'austeritat que en certa manera venien imposades per Madrid, però de les quals també va fer bandera ideològica.

Les lleis òmnibus, aprovades amb el suport principal del PP, volien "aprimar" l'administració, i en els pressupostos s'hi van consignar ajustos que van costar-li disgustos a les urnes -passar de 62 a 50 diputats en dos anys, com va passar entre el 2010 i el 2012, també s'explica així- i contestació al carrer en ple naixement del 15-M.

"Vist en perspectiva, aquest és un contrapunt", ha apuntat Mas, que ha admès que possiblement no va saber explicar bé per què el país necessitava -segons el seu punt de vista- passar per la dieta de l'austeritat. "Ens va portar disgustos", ha ressaltat, però diu que no tenia "més remei" que aplicar aquest tipus de polítiques.

[blockquote]Mas ha demanat disculpes per no haver estat capaç de dedicar-se més al partit, tasca que va mantenir en segon terme per fer oposició, primer, i per dedicar-se a la presidència de la Generalitat, després[/blockquote]
Tampoc marxa content per la seva visió de les estructures de l'Estat. Ha considerat que va confiar massa en què la Moncloa acabaria mostrant gestos negociadors per donar una sortida dialogada al procés, però que es va equivocar. "He assaborit l'èxit i he fet front al fracàs. A la vida, com em va dir una persona fa poc, o l'encertes o aprens", ha apuntat.

Ara s'ho mirarà tot des de segona fila, però seguirà sent una de les persones més ben informades del país. "Possiblement la que més", manté un dels dirigents que l'han acompanyat en una trajectòria que, avui, ha baixat un pistó més.