El desconcert de «la Cibeles»

Espanya viu dies de desconcert. L'estat autonòmic construït durant la Transició mostra símptomes d’esgotament -el plet català condensa la profunda crisi territorial- i el sistema de partits ha mutat del vell bipartidisme que s'alternava en el poder a una constel·lació de sigles en la qual ningú té garantia d'estabilitat. Tampoc el PSOE, que tot just està digerint el seu particular 15-M amb la victòria de Pedro Sánchez davant l’aparell i la vella guàrdia de Ferraz. Però per desconcert el que ha patit en les últimes hores la deessa Cibeles, símbol del madridisme, que ha passat de fer d'amfitriona de l'equip de Zinedine Zidane a acollir el discurs independentista, per obra i gràcia de Manuela Carmena, l'alcaldessa més heterodoxa que ha tingut el Madrid modern.

Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva han escenificat l'últim intent de negociar amb l'Estat un referèndum acordat a escassos metres de l’espai icònic dels aficionats del Reial Madrid. Una Cibeles que, encara amb lleganyes per la celebració pel títol de Lliga dels blancs, ha pogut escoltar la remor dels aplaudiments dispensats pel públic als representants del Govern. Perquè l’executiu de Puigdemont era a Madrid, però semblava que jugués a casa. La sala era de majoria catalana, amb el permís d’una vintena de representants de diverses ambaixades amb seu a la capital espanyola, l’alcaldessa madrilenya i part del seu equip al consistori, i les cares més conegudes de Podem i els "comuns", amb Pablo Iglesias i Xavier Domènech al capdavant. Iglesias prenia notes com si fos l’alumne avantatjat d’una Espanya que es vol plural i encara és massa conservadora.

El descans de la deessa Cibeles només l’han alterat els crits d’un grup reduït d’ultres, convocats per Falange davant de la seu municipal. La claca ha insultat tant el president de la Generalitat com el líder de Podem -protagonistes de pamflets que reclamaven expulsar els "separatistes" de les institucions-. Tampoc se n’ha lliurat Josep Sánchez Llibre, exportaveu d’Unió al Congrés, objectiu dels extremistes des que va intentar evitar els fets de Blanquerna. "Blanquerna absolució", es podia llegir en altres pamflets firmats per Falange.
 
Sense Pedro Sánchez... l'altre nom del dia a Madrid

Dins de la sala, Sánchez Llibre ha pogut conversar amb més calma, sobretot després del discurs del Govern. Acostumat a fer diplomàcia a Madrid -disposava de protagonisme quan, fent parella amb Josep A. Duran i Lleida, Unió negociava pressupostos i el peix al cove era la doctrina del Govern-, el democristià ha saludat efusivament Gabriel Rufián i Joan Tardà, i ha encaixat mans amb diligència. A pocs metres intercanviaven impressions Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, cares del sobiranisme civil. El president d’Òmnium, sempre sintètic en els balanços, ha admès que sol agrair els discursos condensats però, alhora, ha celebrat la determinació de Puigdemont i companyia.

A Sànchez -el que escriu el cognom amb accent obert- no li ha sorprès l’absència d’un altre Sánchez -en aquest cas de nom Pedro, que escriu el cognom amb accent tancat-. El líder del PSOE no ha fet acte de presència a la conferència. Tampoc estava previst que hi fos. "No hauria estat raonable", ha expressat el president de l’ANC, prudent si es tracta d’avaluar el gir que pugui fer el socialisme espanyol amb el canvi de timoner.
 
Joan Ignasi Elena, que divendres va passar balanç a la feina del Pacte Nacional pel Referèndum exhibint mig milió de signatures i adhesions internacionals, ha agraït el to dels tres tenors de l’executiu català. Semblava alliberat, com si ja hagués fet tota la feina que si li havia encarregat, ara que la Generalitat sembla emprendre el camí del referèndum unilateral, cansat de topar amb un "no" constant de la Moncloa.

Estava més contrariat Juan Carlos Monedero, l’home que no ha desaparegut mai de la cuina de Podem. Mentre que Pablo Iglesias ha exhibit proximitat amb el referèndum, Monedero s’ha mostrat molt més incrèdul. "En el PP hi veig falta d’intel·ligència i dèficit democràtic. Però avui esperava alguna cosa més de Puigdemont. Esperava que em convencés", ha raonat Monedero, que continua veient posicions "enrocades" a un i altre costat. "Tinc la sensació que les cartes ja estan tirades", ha argumentat. Puigdemont ho havia verbalitzat minuts abans d’una altra manera: el govern espanyol pot negociar el referèndum o els termes de la transició al nou estat català. La desorientació de la Cibeles era la de Rajoy, que també ha passat en 24 hores de celebrar la Lliga del Reial Madrid a comprovar que la legislatura és, amb el triomf de Pedro Sánchez i la determinació de la Generalitat, més complicada que ahir.