El dilema de Llarena davant la desprotecció de Puigdemont: les claus de la sentència de Luxemburg

Dies abans de la sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) l'advocat Gonzalo Boye, que pilota la defensa de Carles Puigdemont, advertia que en aquest tribunal no els acostumen a anar bé les coses als exiliats. El pronòstic s'ha complert i el TGUE ha tombat la demanda de Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí contra el suplicatori que va aprovar el Parlament Europeu l'any 2021, i els ha retirat la immunitat. La resolució, molt severa per als interessos dels exiliats, és una bona notícia per a Pablo Llarena i el Tribunal Suprem, que fa anys que malda per aconseguir l'extradició de Puigdemont a Espanya, per jutjar-lo pels fets de l'1-O d'aviat farà sis anys.

El TGUE ha tret la protecció dels eurodiputats de Junts, però també situa Llarena en el dilema de decidir, sense precipitar-se, quin serà el proper moviment. La sentència, que la defensa dels exiliats reconeix que no és bona, no és ferma i encara es pot recórrer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), la darrera instància judicial comunitària. En tot cas, desestima tots els arguments plantejats per les defenses i obre la porta a noves euroordres, i limita la capacitat de Puigdemont de moure's per Europa sense risc de ser detingut. La setmana que ve, preveu ser a Estrasburg, al ple del Parlament Europeu. Aquestes són les claus de la sentència europea:
 

1. Què farà Llarena?

La sentència dona oxigen a Pablo Llarena, perquè retira la immunitat a Puigdemont, Comín i Ponsatí, però també el situa en una cruïlla. Ara, el jutge del Suprem ha de decidir si emet unes noves euroordres, un cop els eurodiputats han quedat desprotegits, o bé demana un nou suplicatori com a pas previ per demanar-ne l'extradició. La sentència del TGUE diu que el procediment per aixecar la immunitat es va fer de manera correcta i, per tant, els treu aquesta protecció que fins ara tenien de manera cautelar. Ara bé, el suplicatori feia referència a unes euroordres concretes per uns delictes determinats. Des del gener, aquestes euroordres ja no existeixen i els delictes han canviat arran de la reforma del codi penal pactada entre el govern espanyol i ERC.

Les defenses s'agafen a això per advertir que cal demanar un nou suplicatori, cosa que eternitzaria el procediment, per poder demanar unes noves ordres de detenció pel delicte de malversació -en el cas de Puigdemont i Comín- i pel de desobediència -en el cas de Ponsatí. Llarena, però, haurà de decidir què fa, amb el risc que això suposa. Si s'imposa la tesi de la defensa, en cas que el Suprem dicti noves ordres de detenció, aquestes seran rebutjades perquè els eurodiputats si no hi ha autorització de l'Eurocambra. La decisió serà dels jutges belgues. Si el Suprem opta per demanar al Parlament Europeu que aixequi la immunitat, s'obriria un procés que duraria mesos -qui sap si acabaria abans del final de la legislatura- i els eurodiputats mirarien d'aconseguir més suports dels obtinguts la darrera vegada.


 

2. Poden ser detinguts?

S'obre ara un període d'incertesa, a l'espera de veure què fa Llarena i també quina interpretació en fan els tribunals belgues. Fins ara, els eurodiputats es podien moure amb llibertat per Europa, excepte a Espanya, però ara el risc de detenció és més elevat. Puigdemont, Comín i Ponsatí tenen previst assistir al proper ple a Estrasburg, a França, malgrat el revés de la justícia europea i que el TGUE, en els arguments de la sentència, posa en dubte que gaudeixin d'immunitat de desplaçament, és a dir, que puguin viatjar per Europa per exercir la seva feina com a eurodiputats. Això, malgrat que hi ha la sentència del TJUE sobre Oriol Junqueras i també la de l'abast de les euroordres, i que no es va debatre en la vista a Luxemburg de fa uns mesos.

La detenció de Puigdemont ara és més probable que fa una setmana, però la seva extradició no és ni molt menys imminent. Primer calen noves ordres de detenció i que siguin acceptades pel jutge, abans de començar tota la tramitació, que és llarga. En paral·lel, la defensa dels eurodiputats presentarà recurs al TJUE i demanarà recuperar la immunitat de manera cautelar per esvair el risc de detenció -que es va veure, l'any passat, a l'Alguer- en les properes setmanes o mesos. El retorn a Catalunya "continua tan lluny o tan a prop" que abans de la sentència, perquè Espanya interpreta que la immunitat com a eurodiputats no els protegeix a l'Estat, on poden ser detinguts tal com es va veure fa unes setmanes amb Clara Ponsatí. Una Ponsatí que va, en el seu parlament públic, va esmenar en la seva totalitat l'estratègia de l'exili. 


 

3. Què passa si hi ha noves euroordres?

Situats en l'escenari de noves euroordres, i assumint que no cal un nou suplicatori, començaria un nou procediment a Bèlgica, on els exiliats tenen bones experiències. Va ser la justícia belga qui va desestimar, ja fa anys, l'extradició de Lluís Puig, i qui sempre ha optat per deixar en llibertat Puigdemont quan ha comparegut davant dels jutges. Les noves euroordres ja no serien per sedició -delicte desconegut per les autoritats belgues-, sinó per malversació. De tota manera, unes noves euroordres s'hauran d'interpretar d'acord amb la sentència del mes de gener passat sobre les prejudicials de Pablo Llarena, que defineix un terreny de joc on els independentistes tenen elements per defensar-se. En tot cas, una resolució sobre aquesta qüestió trigaria mesos i no seria ràpida.

Un altre element a tenir en compte és que la sentència del TGUE no és ferma, i difícilment la justícia belga farà cap moviment fins que el TJUE no la ratifiqui. La defensa veu "escletxes" per on intentar revertir la situació a l'última instància de la justícia europea. Sovint, el TJUE avala les sentències del TGUE, però també és cert que en el cas dels eurodiputats quan han perdut al TGUE han acabat guanyant, o millorant la situació, al TJUE. Aquesta serà l'última oportunitat de recuperar la immunitat plena, però els terminis fan preveure que la sentència arribarà o bé quan hagi acabat la legislatura europea i Puigdemont, Comín i Ponsatí ja no siguin eurodiputats, o bé quan aquesta estigui a punt d'acabar.
 

4. Sense dubtes sobre la competència del Suprem

El TGUE ha desestimat tots els arguments de la defensa dels exiliats, també el que qüestionava la competència del Tribunal Suprem tant per demanar el suplicatori com per jutjar els eurodiputats. En aquest sentit, el tribunal no fa cap referència a la sentència del TJUE sobre l'abast de les euroordres del passat gener, i en concret a l'article 100, un dels més reivindicats per la defensa dels independentistes, que posa en dubte que el Suprem sigui l'òrgan judicial encarregat per veure la causa de l'1-O. A l'Estat, s'interpreta que l'alt tribunal és qui té competència per perseguir i jutjar eurodiputats, perquè així ho estableix la jurisprudència, i el TGUE reconeix que en aquest àmbit preval la normativa interna. En aquest sentit, doncs, avala que el Suprem hagi demanat el suplicatori, i també la manera com el Parlament Europeu el va tramitar.
 

5. Vázquez i Djambazki ara són imparcials

La sentència avala la conducta del president del Comitè d'Afers Jurídics (JURI), Adrián Vázquez, eurodiputat de Ciutadans, i també del ponent del suplicatori, Ànguel Djambazki, eurodiputat búlgar del mateix grup que Vox. Nega que se'ls pugui qüestionar la seva imparcialitat, un dels arguments esgrimits per la defensa dels independentistes, però amb aquest posicionament entra en contradicció amb el que va dir el TJUE -tribunal jeràrquicament superior- fa uns mesos, quan els va retornar de manera cautelar la immunitat. Aleshores, l'alt tribunal europeu va dir que hi havia "indicis" de manca d'imparcialitat per part de Vázquez i Djambazki. La defensa confia que, en el recurs contra aquesta sentència, el tribunal faci confirmi les sospites respecte dels dos europarlamentaris. El dirigent de Ciutadans ja ha avançat que demanarà la retirada dels drets dels independentistes com a membres del Parlament Europeu.