El debat electoral de TV3. Quin xou! La parafernàlia que va organitzar l’emissora, amb una prèvia eterna i pel·liculera, va ser de jutjat de guàrdia. Només els va faltar explicar que passava als lavabos, als camerinos, a maquillatge i davant la màquina de vending. No hi havia res rellevant a explicar i ells anaven allargassant el temps, anaven explicant foteses, fent bullir l’olla absurdament i amb una grandiloqüència que vorejava el ridícul. A Twitter se’n va fer bastant escarni i no n’hi havia per menys. Volien vendre el peix, fer espectacle, crear expectativa i el que aconseguien era avorrir les pedres. Afavorir la mobilització? Potser també ho pretenien. Desconfiaven del debat en si i per això van muntar aquest envoltori desproporcionat? No els faltava raó. Amb bon criteri desconfiaven del debat i dels candidats.
Veient-los en acció, un no podia deixar de pensar en la tragèdia: diumenge se suposa que hem de votar algú d’aquests. Alguns detalls caçats al vol. A Salvador Illa l’americana li anava petita. Estaria bé que algun assessor li recomanés esborrar el somriure foteta de la cara. Li escau fatal i el desacredita. També fora bo que li suggerissin que deixés d’utilitzar la crossa “No em doni lliçons”. És molt casposa. Dolors Sabater va fer patir molt. Insegura, tremolosa, no estava preparada per un debat electoral. Laura Borràs es va referir en una ocasió a què reclutarà els millor preparats per al seu govern. El millor preparat és Joan Canadell? Tremolem. Jèssica Albiach i Àngels Chacón li van retreure a Borràs que presumís de ser l’única dona amb opcions de ser presidenta de la Generalitat. Albiach també li va recordar els tuits essencialistes de membres de Junts. “Vostè és una candidata tutelada”, frase magistral de Chacón. Borràs va rebre de valent.
[noticiadiari]2/215645[/noticiadiari]
El millor del debat, de molt, molt, molt llarg va ser Alejandro Fernández. Va combatre les imbecil·litats del racista tarat que tenia al seu costat amb més vehemència que tots els altres junts. Ho va fer amb càlcul electoralista? Sens dubte. Però déu-n'hi-do amb les bastonades que li va clavar. El racista tarat va aconseguir el que pretenia, que els altres entressin en el seu joc i hi discutissin. Hauria estat bé no que el rebatessin sinó que el deixessin en ridícul. Algun joc dialèctic, alguna rèplica enginyosa hauria sigut suficient per a deixar-lo en evidència.
Carrizosa va començar fatal i es va entonar. Es nota un canvi d’estratègia i de tarannà respecte als temps d’Arrimadas. Es nota que tenen por de caure aviat en la més pura irrellevància. La pandèmia va ser tema troncal i transversal. Hauria de ser de primer de política, de primer de debat electoral: amb els malalts i amb els morts no es busca esgarrapar vots. Quin desastre de classe política. El drama de decidir qui és el menys dolent.
[noticiadiari]2/215646[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/215670[/noticiadiari]
[plantillaeleccions]
El drama de decidir qui és el menys dolent
«Veient el debat, un no podia deixar de pensar en la tragèdia: diumenge se suposa que hem de votar algú d’aquests»

- Un moment del debat de TV3 | TV3 -
- | TV3
ARA A PORTADA
-
Complir amb els socis i un pla amb noves eines per frenar la corrupció: l'oferta de Sánchez per seguir Sara Escalera | Bernat Surroca
-
Feijóo trenca amb el PNB i evita el xoc amb Junts: «Sánchez és un polític destruït» Sara Escalera | Bernat Surroca
-
-
Catalunya ja pateix el pitjor estiu d'incendis des del 2012... i només acaba de començar Arnau Urgell i Vidal | Ona Sindreu Cladera
Publicat el 10 de febrer de 2021 a les 07:16
Actualitzat el 10 de febrer de 2021 a les 18:12
Et pot interessar
-
Política Sánchez s'emmiralla en la pionera Oficina Antifrau per enfortir la lluita contra la corrupció
-
Política L'Audiència processa vuit homes per l'intent d'assassinat de Vidal-Quadras
-
Política El Govern pacta amb ERC i els Comuns reconèixer el «dret a l'error» en les relacions entre ciutadans i administració
-
Política La compareixença de Sánchez al Congrés pel cas Cerdán, en directe: la legislatura està en joc
-
Política Mor Suso Díaz, històric sindicalista i pare de Yolanda Díaz, als 80 anys
-
Política El cordó sanitari que els agrada