Són molts els independentistes que avorreixen la inacció i aquest matí, en plena Diada Nacional de Catalunya, s'han deixat veure al nucli de l'homenatge històric a la Barcelona que va caure el 1714: el Fossar de les Moreres, símbol de resistència nacional. En aquesta barreja de ciutadans, arribats de diferents punts del país i el món, es troba la confrontació de prioritats. La llengua, la fi de la repressió o la promesa d'un referèndum són idees que van surant, quan es dona corda als passejants. Més difícil és arribar a un consens a l'hora de fixar una política concreta i immediata. Tanmateix, els polítics independentistes podrien apuntar una lliçó: la via de l'amnistia com a condició a la possible investidura de Pedro Sánchez al govern espanyol convenç. No és l'única petició que eleven als partits amb representació al Congrés, però amb la boca més gran o més petita, l'amnistia és el comú denominador que abracen els convençuts que trepitgen el Fossar de les Moreres.
Un exemple és Meritxell Bosch, que passeja juntament amb la seva amiga i un gos que duen lligat. Són de Montgat, al Maresme, però ara passaven uns dies a la Borges Blanques i no han dubtat a tornar a Barcelona per seguir la tradició. Vesteixen les samarretes anuals ideades per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) de cara a la mobilització d'aquesta tarda. "S'ha de persistir, persistir i persistir. Si venim des dels anys 90 no deixarem de fer-ho ara", comenta Bosch. Preguntada per les negociacions entre partits ERC i Junts amb el PSOE i Sumar, amb la llei d'amnistia com a requisit central, la dona esbufega. "Fa molta ràbia però si no hi ha més alternativa... És el que toca", diu, mentre enfila el passeig del Born.
A un dels accessos del fossar es veu un reducte de dones de mitjana edat que deixen una capsa de cartró a terra. En treuen diversos feixos de cartells que diuen "independència o dimissió", en lletres blanques sobre un fons estelat. El missatge, sobri, quallaria entre bona part dels ciutadans que desembocaven a la vall que deixa el fossar. Molts accepten l'oferta de les dones i acaben col·locant-se el cartell sota el braç.
Una de les membres d'aquest col·lectiu s'explica: "Ens diem "Hi som". Venim de Cervera. El passat 1 d'octubre ja vam fer una campanya i ara hi tornem. És la nostra primera Diada, perquè aquest és el moment decisiu. Els polítics ens han fallat i el poble ha de tornar a empènyer". Es diu Gemma, porta una xapa amb la cara del president Carles Puigdemont i el text "no surrender". Preguntada per la nova posició negociadora de la formació postconvergent, concretada pel líder moral de Junts, la cerverina arriba a assenyalar que "a l'amnistia no hi pot renunciar ningú". "El següent pas és que cal posar tancar un referèndum, amb data i que sigui vinculant", sentencia.
Mentre les dones del col·lectiu "Hi som" reparteixen el seu lema de manera gairebé espontània, uns metres més enllà uns joves de l'organització Esquerra Revolucionària s'intenten finançar venent els darrers exemplars del diari de la seva formació. Un d'aquests joves se sincera. "El que més costa és explicar a la gent que no tenim res a veure amb Esquerra Republicana. Som Esquerra Revolucionària. Però molta gent ja ens parla de manera maleducada ràpidament", comenta. Al voltant de les onze, el recapte de fons per a l'organització va a poc a poc. "Un company ha venut un exemplar per cinc euros, però jo el màxim que n'he tret és un euro i 48 cèntims", comenta el jove. Al seu entorn, segueixen fluint els rius de persones que s'apropen al fossar.
Entre el "ressorgir" i el "bon rotllo"
Amb l'arribada de la covid, en plena coincidència amb un clima polític embarrancat pel que fa al conflicte català, les manifestacions polítiques de l'Onze de Setembre van començar a ser perdre pistonada. Ara, però, alguns s'atreveixen a parlar d'una davallada passada i d'un "ressorgir" de l'independentisme. El pitjor ja ha passat, venen a dir. Són veus convençudes alhora que experimentades. "T'ho dic amb la perspectiva dels 30 anys. Nosaltres veníem aquí quan aquesta plaça no estava feta i un pont creuava el fossar", exposa el Lluís, veí de Susqueda desplaçat a Barcelona per la Diada.
També Meritxell Bosch, la veïna de Montgat que fa dècades que es mobilitza, mostra les credencials. "El primer poema que vaig aprendre a la meva vida és el que hi ha al fossar". Es refereix als versos que exhibeix la placa dedicada als màrtirs de 1714. "Al Fossar de les Moreres / no s'hi enterra cap traïdor / fins perdent nostres banderes / serà l'urna de l'honor".
En homenatge als caiguts, s'ha tornat a celebrar la missa tradicional organitzada per la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat a l'església de Santa Maria del Mar. Novament, amb la presència destacada de l'exconseller Jaume Giró, membre de Junts i partidari de la negociació amb l'Estat. Com ell, s'hi han presentat centenars de persones a una tradició religiosa que es manté viva des del 1886, malgrat les diverses repressions de l'estat espanyol.
El to agermanador de la missa sembla haver traspassat les parets eclesiàstiques i haver contagiat el Lluís de Susqueda, que coincideix amb la seva dona, la Narcisa, en assenyalar que aquest "hi ha més bon rotllo", després que l'any passat es toqués fons i hi hagués "confrontació". Sobretot, a la manifestació de la tarda, recorden, amb les retrets entre ciutadania i formacions polítiques. "Això no va ve a Catalunya". En canvi, es mostra comprensiu amb les negociacions plantejades per ERC i Junts amb Sánchez. "El que no pot passar és Feijóo. Tu saps l'orgull que és que a la província de Girona el PP no hagi tret cap diputat? Això no passa enlloc", rebla l'home. "Aquest any hi ha més persones que l'any passat a aquesta hora, t'ho podem assegurar", remata la Narcisa, com a comptabilitzadora d'individus al Fossar de les Moreres.
Menys experimentada, per una pura qüestió d'edat, és Maria Sardà. És una de les poques joves que es passeja per la zona amb una samarreta de l'ANC. Reconeix que entre el jovent hi ha un evident "desencís" els últims anys, però assegura que ella hi és per convenciment. Com a estudiant de filologia catalana, a Sardà, veïna del barri de Sants, la mou especialment "la preservació de la llengua, perquè la Diada també va d'això", matisa. És part del que exigeix a la classe política.
Més enllà de Catalunya
Alguns poden exhibir quilòmetres fets. "No només per solidaritat, a mi m'agrada parlar de complicitats entre Euskal Herria i Catalunya", diu Txutxi Ariznabarret. Fa tretze anys que ell i una comitiva de Biscaia venen cada Diada a Barcelona. "Abans del procés!", esmenta. Al marge del resultat final de les negociacions per un eventual govern espanyol, Ariznabarret remarca que amb la dreta i la ultradreta és impossible pactar i demana centrar-se en les possibilitats que s'obren amb un executiu "de centre-esquerra", com veu a socialistes i Sumar. A la seva esquena, dues grans ikurrinyes.
Ara bé, la batalla pel quilometratge la guanya Zhao Mingrong. Aquesta dona xinesa duu una estelada penjada, a mode de capa. Per explicar-se, en anglès, comenta que és d'un lloc "proper a Xangai". Finalment s'anima a concretar el seu origen: Ningbo, una ciutat on viuen 7,6 milions de persones, gairebé la mateixa població que tot Catalunya. L'acompanya el seu fill. Han vingut a Barcelona per ell, i ara s'hi quedaran a viure. "El seu pare era un català ben tradicional. Va morir el 2015... En part, venim en homenatge a ell. Però també crec que Catalunya té ple dret a ser un país independent. És molt important que la gent surti al carrer", clou la dona. Al seu voltant, la gent canta Els Segadors i ella intenta caçar-ne algunes paraules. El Fossar de les Moreres, sense grans incidents aquesta vegada, sí que sembla exhibir més "bon rotllo".