Els perquès de Puigdemont

Davant de la cúpula de Junts -Laura Borràs, Jordi Turull i Anna Erra s'asseien a la primera fila de l'auditori habilitat a l'Hotel Thon de Brussel·les- i conscient de captar l'atenció de la política catalana i espanyola, Carles Puigdemont ha fixat les condicions per negociar la investidura de Pedro Sánchez. Unes exigències de "màxims", com apuntaven fonts de la seva formació des de la setmana passada, que passen per materialitzar condicions prèvies que habilitin la negociació sense desatendre objectius de fons. Per afermar el diàleg i estudiar el vot favorable de Junts, Puigdemont reclama respectar la "legitimitat democràtica de l'independentisme", l'abandonament de la via judicial contra el moviment sobiranista -una llei d'amnistia, i un nou rol de la Fiscalia i l'Advocació de l'Estat-, i la creació d'un mecanisme de mediació i verificació dels acords que faciliti la confiança de les parts.

Tot plegat, sense renunciar a l'anhel d'un referèndum acordat amb l'Estat en una segona fase -la demanda del dret a l'autodeterminació-, que no figura en les coordenades del PSOE, tampoc de Sumar, i que l'expresident de la Generalitat no ha fixat ara com a demanda explícita. Puigdemont, que aquest dimarts no ha estripat cap carta, se sent fort per negociar, perquè a Sánchez li fan falta tots els vots de les forces sobiranistes i nacionalistes. I encara més després d'haver estat rehabilitat com a interlocutor. El final de l'aïllament de l'exili es va certificar amb la fotografia amb Yolanda Díaz dilluns al Parlament Europeu. Aquests són els perquès del discurs de Puigdemont, que també expliquen el rumb de les negociacions.
 

Per què ho defineix com un "acord històric"?

"No parlem d'un pedaç. Si hi ha acord, ha de ser un acord històric". Ha estat una de les frases nuclears de la conferència de Puigdemont. La necessitat d'elevar el llistó del botí que Junts aconsegueixi ha portat l'expresident a afirmar que l'entesa que persegueix ha de suposar un punt d'inflexió com no n'hi ha hagut altre des de la "caiguda de Barcelona" de l'11 de setembre del 1714 i el Decret de Nova Planta, que va eliminar les institucions catalanes i va perseguir la llengua.

Abanderat del relat de la "confrontació intel·ligent" en contraposició al diàleg practicat per ERC amb la Moncloa en l'última legislatura, Puigdemont ha de bastir un missatge que no decebi l'electorat frustrat pels fets del 2017, una bossa substancial d'independentistes que ha castigat els partits en les dues últimes eleccions (municipals i espanyoles). I, a la vegada, marcar distàncies amb els rèdits negociadors dels republicans, dels indults a la derogació de la sedició. "No hem aguantat la posició aquests anys per salvar una legislatura", ha sentenciat per reivindicar el paper de l'exili.
 

Per què posa el focus en l'amnistia?

Puigdemont ha deixat clar que l'abandonament de la via judicial contra l'independentisme ha de ser una condició prèvia per negociar qualsevol investidura. Això implica l'acord per a una llei d'amnistia -via legislativa-, així com l'acció del poder executiu -la Moncloa- per orientar la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat en les causes contra dirigents sobiranistes. El líder de Junts ha recalcat l'encaix constitucional de l'amnistia i també ha citat l'aval dels tractats internacionals a la desjudicialització del conflicte.

Sap que el sender de l'amnistia és transitable per al PSOE i, per això, ha inclòs la demanda en les exigències per encaminar la negociació, al costat del reconeixement de la "legitimitat" de l'independentisme i d'un mecanisme de mediació i verificació dels acords que operi des del primer moment. El 19 de setembre, per exemple, hi ha d'haver un pronunciament europeu sobre l'oficialitat de la llengua catalana en plena presidència espanyola de la Unió Europea, un dels pactes signats a canvi de la constitució de la mesa del Congrés. Puigdemont vol veure com es paga per avançat. De les seves paraules també se'n desprèn la consciència que el referèndum acordat que substitueixi l'1 d'octubre no serà acceptat per Sánchez. Per això, en un missatge en clau domèstica, es resisteix a renunciar a la unilateralitat. Però no fixa demandes específiques en aquesta carpeta. "No existeixen impediments constitucionals per organitzar i celebrar aquest referèndum", ha raonat per mantenir viva la flama de l'autodeterminació, orientada a un segon capítol.
 

Per què equipara el PSOE i el PP?

"Espanya es veu confrontada, ara mateix, a un dels seus dilemes que no sempre resol bé. O viu en el bloqueig, que podria cronificar la confrontació entre els dos blocs ideològics que han polaritzat les darreres eleccions, o pacta". Aquesta reflexió figurava en el primer paràgraf dels deu folis del discurs escrit per Puigdemont. I sintetitza la voluntat del líder de Junts d'ubicar el PSOE i el PP com a dues cares d'una mateixa moneda, la de la intransigència del bipartidisme espanyol davant l'anhel sobiranista.

Suposa, també, una manera d'elevar el preu del pacte. Puigdemont sap, però, que les condicions fixades per negociar només les pot discutir amb un Sánchez necessitat de vots al Congrés, perquè Alberto Núñez Feijóo les rebutja de ple. El líder popular, també faltat de suports, així ho ha verbalitzat aquest dimarts després de reunir-se amb el líder de Vox, Santiago Abascal. "O eleccions, o pacte amb nosaltres", ha recalcat Puigdemont a Brussel·les per interpel·lar els socialistes.
 

Per què ara marca distàncies amb ERC sense retrets?

La reivindicació de la feina de l'exili ha tingut presència en el missatge del líder de Junts, sense cap contacte puntual ni permanent amb Oriol Junqueras, distància personal que es tradueix en l'absència d'una estratègia conjunta entre ERC i Junts en el diàleg per investir Sánchez. "Fa anys que defensem aquesta posició, i per això hem hagut de prendre decisions molt difícils i a vegades poc compreses. Per exemple, quedar-nos a l’exili. O no participar de la taula de diàleg. O sortir del Govern de la Generalitat. O no votar els pressupostos i les reformes del codi penal, perquè enteníem que no servien per resoldre el conflicte, com per altra banda ha quedat demostrat", ha verbalitzat Puigdemont.

Tot i el dard als republicans, la conferència ha evitat una cadena de retrets explícits a ERC. L'expresident de la Generalitat ha d'equilibrar la imatge de ser exigent a la vegada que propositiu. Entén que l'hora per mostrar els rèdits de la negociació en comparació als republicans ja arribarà, per bé que en el seu moment ERC també va exigir l'amnistia i un relator del diàleg amb l'Estat, que després es van transformar en la petició dels indults i la composició de la taula de diàleg. De moment, Puigdemont ha accedit a parlar i si s'ha enfundat el vestit d'aconseguidor. L'amnistia sacsejaria el tauler polític català.
 

Per què Junts li cedeix tot el protagonisme?

Les dues últimes imatges en públic de Puigdemont sintetitzen com l'expresident de la Generalitat ha pres les regnes del front de Madrid: reunió amb Yolanda Díaz a l'Eurocambra per establir les bases de la relació amb Sumar -actor subaltern en la majoria parlamentària que vol liderar Sánchez- i conferència en solitari per posar les bases del diàleg amb la Moncloa. Junts li ha concedit tot el protagonisme perquè Puigdemont ja es va posar a primera fila des de l'escrutini del 23 de juliol, sabedor que l'aritmètica al Congrés li concedia l'oportunitat -potser definitiva- per avançar en la desjudicialització i, arribat el cas, de tornar a Catalunya. Un retorn que fins ara l'Estat li havia negat.

Tot i no ostentar cap càrrec orgànic, Jordi Turull i Laura Borràs li han entregat el timó de la negociació, fet que certifica el lideratge moral del partit que exerceix l'expresident. I la formació s'ha receptat silenci. El rumb el fixa Puigdemont, abans enemic número u d'Espanya i ara possible aliat parlamentari del PSOE. Sempre que el socialisme espanyol faciliti un pacte que a Waterloo es pugui firmar sense decebre.