09
de gener
de
2020, 06:00
Actualitzat:
12:15h
El Tribunal Suprem torna avui al centre de la política catalana, si és que n'ha marxat en algun moment dels últims anys. Dues sales de l'organisme -la segona, penal, i la tercera, contenciosa-administrativa- tenen a les seves mans el futur immediat d'Oriol Junqueras i de Quim Torra. El líder d'ERC està pendent de saber si el Suprem el deixa anar a Estrasburg per exercir com a eurodiputat, en la línia del que va sentenciar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) el 19 de desembre, i el president de la Generalitat espera que s'acceptin les mesures cautelaríssimes que ha demanat per tal que se suspengui la inhabilitació ordenada per la Junta Electoral Central (JEC).
El cas de Junqueras està en mans dels set membres del Suprem que el van condemnar a tretze anys de presó per un delicte de sedició i malversació de fons públics, i s'hauria de resoldre entre aquest mateix dijous i demà divendres. A banda, el dirigent republicà també té un ull posat en la sala tercera, on hi ha interposat un recurs contra la inhabilitació com a eurodiputat ordenada, com en el cas de Torra, per la JEC arran dels recursos de la dreta espanyola. Però el més rellevant, en tot cas, passarà a la sala segona, perquè permetrà saber com aplica el Suprem les directrius de la justícia europea, superior jeràrquica.
La defensa de l'exvicepresident de la Generalitat sosté que ja hauria d'haver estat alliberat el 19 de desembre -l'independentisme assegura que se l'està "segrestant"-, i espera que el tribunal liderat per Manuel Marchena -encarregat d'enviar a Luxemburg les qüestions prejudicials tot i haver dictat la sentència del procés abans que es resolguessin- el deixi anar a Estrasburg per assistir al ple de dilluns vinent. Un ple en el qual hi seran segur Carles Puigdemont i Toni Comín, eurodiputats de Junts per Catalunya (JxCat) gràcies a la sentència del TJUE sobre Junqueras. Si és alliberat, seria la primera vegada que tots tres es veuen en persona des del 27 d'octubre del 2017.
Al llarg de les últimes setmanes, totes les parts s'han anat pronunciant sobre el cas de Junqueras. En el cas de la Fiscalia, la posició és rotunda: no s'ha d'aplicar la immunitat sobre el líder d'ERC perquè ja no és un pres preventiu, sinó un dirigent condemnat. L'Advocacia de l'Estat, en canvi, està a favor que l'exvicepresident pugui ser a Estrasburg, però insisteix que cal sol·licitar al Parlament Europeu que en suspengui la immunitat. L'escrit de l'Advocacia, signat per Rosa María Seoane, representant de l'organisme al judici de l'1-O, va ser clau per desbloquejar l'abstenció d'ERC a la investidura de Pedro Sánchez, ja materialitzada al Congrés dels Diputats.
Què passa si el Suprem decideix permetre a Junqueras ser a l'Eurocambra per assistir al ple? Seria el mateix tribunal l'encarregat de determinar les mesures de seguretat de cara al desplaçament, i la Generalitat ja es prepara per ser "diligent" en l'alliberament. L'exvicepresident és a Lledoners, i Torra ja s'ha posat en contacte amb la consellera de Justícia, Ester Capella, per garantir que el procediment es faci de la manera més ràpida possible. La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, va assegurar ahir que l'alliberament només es produiria en cas que ho ordenés el Suprem.
La inhabilitació del president
La sala tercera, en paral·lel, avaluarà el recurs que va presentar ahir Torra, que alerta del "dany irreparable" que pot causar la inhabilitació exprés ordenada per la JEC i del greu "conflicte constitucional" arran de la situació. El Govern insisteix que no "acatarà" ni "acceptarà" la suspensió de l'organisme electoral -sosté, de fet, que es pot ser president sense ser diputat, que és la condició que li vol retirar la Junta-, però evita pronunciar-se sobre el moment en què el Suprem converteixi en ferma la condemna emesa pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el 19 de desembre.
Si el tribunal no accepta les cautelaríssimes de Torra, la situació quedaria en mans del Parlament, segons detallen fonts de JxCat. Si les accepta, la legislatura podria seguir endavant fins que es resolgués el recurs contra la sentència del TSJC. El futur del president de la Generalitat i del líder d'ERC passa aquests dies pel Suprem, organisme estrella de la judicialització i amb la responsabilitat de prendre decisions de gran impacte en els primers compassos de la nova legislatura a Espanya.
El cas de Junqueras està en mans dels set membres del Suprem que el van condemnar a tretze anys de presó per un delicte de sedició i malversació de fons públics, i s'hauria de resoldre entre aquest mateix dijous i demà divendres. A banda, el dirigent republicà també té un ull posat en la sala tercera, on hi ha interposat un recurs contra la inhabilitació com a eurodiputat ordenada, com en el cas de Torra, per la JEC arran dels recursos de la dreta espanyola. Però el més rellevant, en tot cas, passarà a la sala segona, perquè permetrà saber com aplica el Suprem les directrius de la justícia europea, superior jeràrquica.
La defensa de l'exvicepresident de la Generalitat sosté que ja hauria d'haver estat alliberat el 19 de desembre -l'independentisme assegura que se l'està "segrestant"-, i espera que el tribunal liderat per Manuel Marchena -encarregat d'enviar a Luxemburg les qüestions prejudicials tot i haver dictat la sentència del procés abans que es resolguessin- el deixi anar a Estrasburg per assistir al ple de dilluns vinent. Un ple en el qual hi seran segur Carles Puigdemont i Toni Comín, eurodiputats de Junts per Catalunya (JxCat) gràcies a la sentència del TJUE sobre Junqueras. Si és alliberat, seria la primera vegada que tots tres es veuen en persona des del 27 d'octubre del 2017.
Al llarg de les últimes setmanes, totes les parts s'han anat pronunciant sobre el cas de Junqueras. En el cas de la Fiscalia, la posició és rotunda: no s'ha d'aplicar la immunitat sobre el líder d'ERC perquè ja no és un pres preventiu, sinó un dirigent condemnat. L'Advocacia de l'Estat, en canvi, està a favor que l'exvicepresident pugui ser a Estrasburg, però insisteix que cal sol·licitar al Parlament Europeu que en suspengui la immunitat. L'escrit de l'Advocacia, signat per Rosa María Seoane, representant de l'organisme al judici de l'1-O, va ser clau per desbloquejar l'abstenció d'ERC a la investidura de Pedro Sánchez, ja materialitzada al Congrés dels Diputats.
Què passa si el Suprem decideix permetre a Junqueras ser a l'Eurocambra per assistir al ple? Seria el mateix tribunal l'encarregat de determinar les mesures de seguretat de cara al desplaçament, i la Generalitat ja es prepara per ser "diligent" en l'alliberament. L'exvicepresident és a Lledoners, i Torra ja s'ha posat en contacte amb la consellera de Justícia, Ester Capella, per garantir que el procediment es faci de la manera més ràpida possible. La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, va assegurar ahir que l'alliberament només es produiria en cas que ho ordenés el Suprem.
La inhabilitació del president
La sala tercera, en paral·lel, avaluarà el recurs que va presentar ahir Torra, que alerta del "dany irreparable" que pot causar la inhabilitació exprés ordenada per la JEC i del greu "conflicte constitucional" arran de la situació. El Govern insisteix que no "acatarà" ni "acceptarà" la suspensió de l'organisme electoral -sosté, de fet, que es pot ser president sense ser diputat, que és la condició que li vol retirar la Junta-, però evita pronunciar-se sobre el moment en què el Suprem converteixi en ferma la condemna emesa pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el 19 de desembre.
Si el tribunal no accepta les cautelaríssimes de Torra, la situació quedaria en mans del Parlament, segons detallen fonts de JxCat. Si les accepta, la legislatura podria seguir endavant fins que es resolgués el recurs contra la sentència del TSJC. El futur del president de la Generalitat i del líder d'ERC passa aquests dies pel Suprem, organisme estrella de la judicialització i amb la responsabilitat de prendre decisions de gran impacte en els primers compassos de la nova legislatura a Espanya.