19
de setembre
del
2023
Actualitzat
a les
16:05h
L'ajornament de la votació sobre l'oficialitat del català a Europa no ha agafat per sorpresa el Govern, que ja comptava amb aquest escenari des de feia dies, tenint en compte que la qüestió no generava unanimitat entre els 27 països que integren les institucions comunitàries. El ministre d'Afers Estrangers, José Manuel Albares, ha indicat que cap estat ha vetat la mesura, de manera que es continuarà negociant en el marc europeu mentre, en paral·lel, es produeixen les converses sobre la investidura de Pedro Sánchez, en les quals el català -que s'estrena aquest dimecres al Congrés dels Diputats- s'ha convertit en un dels eixos principals de l'acord.
Tot i no agafar per sorpresa l'ajornament, el Govern ha acusat la Moncloa d'anar "tard i malament" amb l'oficialitat del català. "Han tingut quaranta anys", ha apuntat la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, que ha recordat al govern espanyol que "els compromisos estan per complir-se". Segons Plaja, la llengua ha estat nuclear per a l'executiu en els últims anys, en la mesura que ja es va posar damunt la taula de diàleg per protegir-la dels atacs de la justícia. Un dels passos endavant que ha celebrat el Govern és que a partir d'aquest dimarts ja es pot parlar català al Congrés dels Diputats, una de les demandes més antigues del sobiranisme.
Segons Plaja, fa mesos que hi ha contactes perquè el català sigui oficial a Europa. "Ens hem mogut amb el cos consular i a Europa a través de les delegacions. I hi ha diversos grups de treball en marxa", ha reivindicat la portaveu. Tanmateix, el que va forçar que el ministre Albares registrés la petició a les institucions comunitàries va ser la pressió de Junts. La formació de Carles Puigdemont va reclamar que aquesta qüestió es posés en marxa per tal de triar Francina Armengol com a presidenta del Congrés. Plaja ha assenyalat que el PSOE ha "fallat" a deu milions de parlants, i ha assegurat que no hi ha excuses per dilatar l'oficialitat.
Quines conseqüències pot tenir això de cara a la investidura de Sánchez? "S'ha fet un pas més, però no som on hauríem de ser. L'única responsabilitat perquè el català sigui oficial a Europa és del govern espanyol. Això no és una reivindicació dels últims mesos o dels últims anys", ha ressaltat la portaveu, que en tot cas s'ha mostrat convençuda que es podran "salvar els esculls". "Ara toca guanyar i aconseguir el reconeixement de l'oficialitat", ha indicat. El que compta, en tot cas, són els "resultats finals", de manera que li toca a la Moncloa "reagendar" la carpeta per tal que hi hagi una votació sobre el català a les institucions comunitàries.
Plaja, en tot cas, ha considerat un "incompliment" el que ha passat aquest dimarts a Brussel·les. Un llenguatge més aviat dur que contrasta amb l'amabilitat pública de Junts, que ha reconegut la tasca d'Albares. Nogueras ha agraït als estats membres de la Unió Europea (UE) que no hagin vetat res, sinó que només s'hagi ajornat la votació, i també ha agraït que l'aplicació gradual de la mesura arrenqui pel català, que serà prioritari per sobre del basc i del gallec. "Dit això, veurem la capacitat del PSOE per complir amb els acords", ha assenyalat la dirigent de Junts.
Tot i no agafar per sorpresa l'ajornament, el Govern ha acusat la Moncloa d'anar "tard i malament" amb l'oficialitat del català. "Han tingut quaranta anys", ha apuntat la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, que ha recordat al govern espanyol que "els compromisos estan per complir-se". Segons Plaja, la llengua ha estat nuclear per a l'executiu en els últims anys, en la mesura que ja es va posar damunt la taula de diàleg per protegir-la dels atacs de la justícia. Un dels passos endavant que ha celebrat el Govern és que a partir d'aquest dimarts ja es pot parlar català al Congrés dels Diputats, una de les demandes més antigues del sobiranisme.
Segons Plaja, fa mesos que hi ha contactes perquè el català sigui oficial a Europa. "Ens hem mogut amb el cos consular i a Europa a través de les delegacions. I hi ha diversos grups de treball en marxa", ha reivindicat la portaveu. Tanmateix, el que va forçar que el ministre Albares registrés la petició a les institucions comunitàries va ser la pressió de Junts. La formació de Carles Puigdemont va reclamar que aquesta qüestió es posés en marxa per tal de triar Francina Armengol com a presidenta del Congrés. Plaja ha assenyalat que el PSOE ha "fallat" a deu milions de parlants, i ha assegurat que no hi ha excuses per dilatar l'oficialitat.
Quines conseqüències pot tenir això de cara a la investidura de Sánchez? "S'ha fet un pas més, però no som on hauríem de ser. L'única responsabilitat perquè el català sigui oficial a Europa és del govern espanyol. Això no és una reivindicació dels últims mesos o dels últims anys", ha ressaltat la portaveu, que en tot cas s'ha mostrat convençuda que es podran "salvar els esculls". "Ara toca guanyar i aconseguir el reconeixement de l'oficialitat", ha indicat. El que compta, en tot cas, són els "resultats finals", de manera que li toca a la Moncloa "reagendar" la carpeta per tal que hi hagi una votació sobre el català a les institucions comunitàries.
Plaja, en tot cas, ha considerat un "incompliment" el que ha passat aquest dimarts a Brussel·les. Un llenguatge més aviat dur que contrasta amb l'amabilitat pública de Junts, que ha reconegut la tasca d'Albares. Nogueras ha agraït als estats membres de la Unió Europea (UE) que no hagin vetat res, sinó que només s'hagi ajornat la votació, i també ha agraït que l'aplicació gradual de la mesura arrenqui pel català, que serà prioritari per sobre del basc i del gallec. "Dit això, veurem la capacitat del PSOE per complir amb els acords", ha assenyalat la dirigent de Junts.