18
de setembre
de
2023, 20:20
Actualitzat:
20:23h
La matinada del 17 d'agost no va ser tranquil·la. Ni a la Moncloa, ni al ministeri d'Afers Estrangers, ni a la seu de Junts, ni tampoc a Waterloo. A les sis del matí, José Manuel Albares registrava la petició davant les institucions europees per tal que el català, el basc i el gallec fossin oficials a nivell comunitari, exigència que havia plantejat Carles Puigdemont si el PSOE volia presidir la mesa del Congrés dels Diputats. Un mes després, i amb l'amnistia a mig coure, la qüestió de la llengua torna a convertir-se en epicentre de la investidura de Pedro Sánchez. I ho fa en dos punts concrets: a la cambra baixa espanyola, on s'hi debat la reforma del reglament perquè s'hi parlin les llengües oficials, i Brussel·les, on la cúria europea pren consideració de si el català, el basc i el gallec podran jugar a primera divisió.
Sobre aquesta última qüestió hi planen una sèrie d'incerteses. De fet, fins i tot està en dubte que s'acabi votant l'oficialitat de les tres llengües, circumstància que requereix de l'unanimitat dels 27 membres de la Unió Europea (UE). Hi ha països com Finlàndia i Suècia que ja han exposat reticències, mentre que França -un estat tradicionalment contrari al reconeixement oficial de trets culturals minoritzats- encara no ha fet pública la seva posició. "La votació està en dubte", assenyalen fonts governamentals consultades per Nació. La carpeta del català és la segona en l'ordre del dia de la jornada -que arrenca a les deu- i una de les possibilitats és que el faci el debat, però que no s'acabi votant. Això pot implicar, per exemple, que s'encarregui un informe jurídic. Hi ha dues dates per votar la qüestió abans de la investidura de Sánchez.
La jornada és transcendental perquè, des de les files de Junts, sempre s'ha assenyalat que sense oficialitat del català a Europa decau qualsevol negociació amb el PSOE. El mantra "cobrar per avançat" que destil·la Puigdemont passa aquest dimarts per Europa, mentre que la posició d'ERC és lleugerament més matisada. El compromís amb l'oficialitat del català és "total", però des del Govern assenyalen que la prioritat és el fons i no la forma. És a dir que, si cal que la votació no es faci perquè existeixen més garanties de tirar endavant la mesura, es pot estudiar. Un dels punts claus és que, per ara, no existeix consens -ja sigui per aspectes pressupostaris o per condicionants polítics-, de manera que la prioritat és mantenir vives les opcions.
Què diu exactament el plantejament que va el govern espanyol? La proposta planteja canviar el reglament número u del consell, que és la part que regula el règim lingüístic de la UE. La modificació la posa damunt la taula la presidència espanyola del Consell de la UE -càrrec que s'ostentarà fins que acabi l'any, i que l'independentisme assumeix com una palanca per tirar endavant l'oficialitat-, que en el debat estarà representada pel ministre José Manuel Albares. Fons diplomàtiques consultades per diverses agències assenyalen que existeixen dubtes legals, pràctics i financers sobre l'adopció del català, el basc i el gallec, una qüestió que ja va sobrevolar la reunió que van mantenir els ambaixadors reunits divendres de la setmana passada.
"El govern espanyol està fent tots els esforços perquè s'aconsegueixi que la petició es faci realitat tan aviat com sigui possible", ha reflexionat el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, que és un dels interlocutors freqüents de de l'independentisme. "Serem exigents", ha indicat la consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret, que es desplaçarà a Brussel·les per seguir en directe els esdeveniments de la jornada. La capital europea serà un dels focus de la jornada, però els ulls també estaran posats a Madrid, on es debatrà la reforma del reglament per tal que s'hi puguin parlar les llengües oficials. Un canvi històric respecte les anteriors legislatures.
De fet, aquest dimarts serà el primer en què es podran fer servir les tres llengües al ple sense patir perquè la presidència de la cambra retiri la paraula, amonesti o expulsi diputats per parlar català, basc o gallec. El sistema funcionarà amb sis traductors, 650 auriculars -el cost és de 7.600 euros- i dues pantalles gegants per llegir subtítols, segons el plantejament que ha fet el Congrés. Els traductors, que cobren entre 80 i 100 euros l'hora, treballaran a distància. El debat arrenca a les dotze i es tancarà amb la votació, en la qual el PSOE comptarà amb el suport de formacions independentistes, sobiranistes i nacionalistes; el PP hi votarà en contra.
Els populars, de fet, es troben en plena ofensiva contra qualsevol acord que signi Sánchez amb els possibles socis. Aquest diumenge se celebra un acte a Madrid per protestar contra una hipotètica amnistia, i reclamen claredat als socialistes per saber fins on arribaran les cessions. De moment, això sí, en les últimes hores han començat a aparèixer fissures en els acostaments per l'amnistia, perquè tant des del PSOE com des de Sumar la vinculen a un gran acord que impliqui la renúncia a la unilateralitat, aspecte que Puigdemont no està disposat -per ara- a concedir. El ball de la investidura es juga a Brussel·les, continuarà amb la investidura fallida d'Alberto Núñez Feijóo -el PNB, que ha refet ponts amb Junts, li ha recordat que no el votarà- i, a partir d'aquí, arribarà l'hora de la veritat. Sense català, però, tot pot trontollar abans d'hora.
Sobre aquesta última qüestió hi planen una sèrie d'incerteses. De fet, fins i tot està en dubte que s'acabi votant l'oficialitat de les tres llengües, circumstància que requereix de l'unanimitat dels 27 membres de la Unió Europea (UE). Hi ha països com Finlàndia i Suècia que ja han exposat reticències, mentre que França -un estat tradicionalment contrari al reconeixement oficial de trets culturals minoritzats- encara no ha fet pública la seva posició. "La votació està en dubte", assenyalen fonts governamentals consultades per Nació. La carpeta del català és la segona en l'ordre del dia de la jornada -que arrenca a les deu- i una de les possibilitats és que el faci el debat, però que no s'acabi votant. Això pot implicar, per exemple, que s'encarregui un informe jurídic. Hi ha dues dates per votar la qüestió abans de la investidura de Sánchez.
La jornada és transcendental perquè, des de les files de Junts, sempre s'ha assenyalat que sense oficialitat del català a Europa decau qualsevol negociació amb el PSOE. El mantra "cobrar per avançat" que destil·la Puigdemont passa aquest dimarts per Europa, mentre que la posició d'ERC és lleugerament més matisada. El compromís amb l'oficialitat del català és "total", però des del Govern assenyalen que la prioritat és el fons i no la forma. És a dir que, si cal que la votació no es faci perquè existeixen més garanties de tirar endavant la mesura, es pot estudiar. Un dels punts claus és que, per ara, no existeix consens -ja sigui per aspectes pressupostaris o per condicionants polítics-, de manera que la prioritat és mantenir vives les opcions.
Què diu exactament el plantejament que va el govern espanyol? La proposta planteja canviar el reglament número u del consell, que és la part que regula el règim lingüístic de la UE. La modificació la posa damunt la taula la presidència espanyola del Consell de la UE -càrrec que s'ostentarà fins que acabi l'any, i que l'independentisme assumeix com una palanca per tirar endavant l'oficialitat-, que en el debat estarà representada pel ministre José Manuel Albares. Fons diplomàtiques consultades per diverses agències assenyalen que existeixen dubtes legals, pràctics i financers sobre l'adopció del català, el basc i el gallec, una qüestió que ja va sobrevolar la reunió que van mantenir els ambaixadors reunits divendres de la setmana passada.
"El govern espanyol està fent tots els esforços perquè s'aconsegueixi que la petició es faci realitat tan aviat com sigui possible", ha reflexionat el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, que és un dels interlocutors freqüents de de l'independentisme. "Serem exigents", ha indicat la consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret, que es desplaçarà a Brussel·les per seguir en directe els esdeveniments de la jornada. La capital europea serà un dels focus de la jornada, però els ulls també estaran posats a Madrid, on es debatrà la reforma del reglament per tal que s'hi puguin parlar les llengües oficials. Un canvi històric respecte les anteriors legislatures.
De fet, aquest dimarts serà el primer en què es podran fer servir les tres llengües al ple sense patir perquè la presidència de la cambra retiri la paraula, amonesti o expulsi diputats per parlar català, basc o gallec. El sistema funcionarà amb sis traductors, 650 auriculars -el cost és de 7.600 euros- i dues pantalles gegants per llegir subtítols, segons el plantejament que ha fet el Congrés. Els traductors, que cobren entre 80 i 100 euros l'hora, treballaran a distància. El debat arrenca a les dotze i es tancarà amb la votació, en la qual el PSOE comptarà amb el suport de formacions independentistes, sobiranistes i nacionalistes; el PP hi votarà en contra.
Els populars, de fet, es troben en plena ofensiva contra qualsevol acord que signi Sánchez amb els possibles socis. Aquest diumenge se celebra un acte a Madrid per protestar contra una hipotètica amnistia, i reclamen claredat als socialistes per saber fins on arribaran les cessions. De moment, això sí, en les últimes hores han començat a aparèixer fissures en els acostaments per l'amnistia, perquè tant des del PSOE com des de Sumar la vinculen a un gran acord que impliqui la renúncia a la unilateralitat, aspecte que Puigdemont no està disposat -per ara- a concedir. El ball de la investidura es juga a Brussel·les, continuarà amb la investidura fallida d'Alberto Núñez Feijóo -el PNB, que ha refet ponts amb Junts, li ha recordat que no el votarà- i, a partir d'aquí, arribarà l'hora de la veritat. Sense català, però, tot pot trontollar abans d'hora.