Les jornades anuals del Cercle d’Economia sempre generen interès. L’any passat van esdevenir-se en plena campanya electoral i enguany després d’una apagada que ha posat la lupa sobre el sector energètic, en un context geopolític que té un gran impacte econòmic —d’entrada amb la guerra aranzelària—, amb la urgència de l'habitatge, i, sobretot, amb dos assumptes polítics i econòmics domèstics per resoldre. 

Es tracta de l’opa hostil del BBVA al Banc de Sabadell —l’únic gran banc espanyol amb seu formal a Catalunya— i del debat sobre el finançament singular de Catalunya, que el Govern preveu tenir molt enllestit aquest estiu amb l’executiu central. L’acord entre el PSC i ERC preveu que el 2026 sigui l’Agència Tributària de Catalunya la que cobri l’IRPF. El primer assumpte s’ha vist enrarit per la unanimitat de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) avalant l’opa, que ha comptat amb el concurs del conseller proposat per Junts, Pere Soler. El partit ho va presentar com una jugada mestra per forçar Pedro Sánchez a vetar l’operació, i ahir Carles Puigdemont va fer una valoració contradictòria. Els darrers dies Junts ha rebut crítiques dins i fora del partit per una posició inesperada, per bé que és cert que els consellers socialistes a la CNMC no van tenir un comportament millor que el de Soler a l’hora de frenar l’operació.

Durant el procés, amb tons i gradacions diverses, els actors empresarials i econòmics van confrontar-lo abonant la tesi que hi havia solucions que no passaven ni per la independència que promovien Junts, ERC i la CUP, ni per la negativa al diàleg i a l’autogovern que alimentava el PP. Desapareguda Unió, el PSC va agafar la bandera d’aquesta tercera via que implica relacions fructíferes amb el govern espanyol per desenvolupar l’autogovern. Sense renunciar a l’independentisme, juntaires i republicans hi han col·laborat amb la seva estratègia de diàleg a Madrid.

Els dos assumptes, als que, si ho voleu, hi podem sumar el debat de la jornada laboral o l’aposta per infraestructures clau com la xarxa de Rodalies o l’Aeroport, són determinants per veure quina és l’aposta pel desenvolupament econòmic del país que fa el govern central. Els consensos sobre la necessitat de radicar poder econòmic i millorar el finançament, que ha estat un llast durant dècades, són amplíssims a la societat catalana. I també, és clar, entre els seus agents polítics i socials.

Jaume Guardiola, que ha estat directiu del BBVA i del Sabadell i que sempre s’ha ubicat en posicions catalanistes moderades, afronta les últimes jornades com a president del Cercle amb la responsabilitat de mostrar una raonada però inequívoca exigència en aquests dos assumptes. Cal esperar que altres actors, com ara Josep Sánchez Llibre, de Foment, o els líders de Pimec o Cecot aprofitin les jornades del Cercle, on avui hi haurà Sánchez i demà Feijóo a més d’Illa, per collar. Convertir les exigències i les promeses de quan l’establishment li veia les orelles al llop en realitats que beneficiïn el conjunt de la ciutadania traslladaria un missatge de credibilitat i solvència d'aquests agents socials i de les institucions, especialment en l’assumpte del finançament singular i les infraestructures que havien de resoldre el “problema català”. 

Avui no et perdis

• El «conclave» del Cercle d'Economia; per Pep Martí.
• Anàlisi: Pot una jugada mestra frenar una opa?; per Ferran Casas.
• Reportatge: Estem preparats per a un caos prolongat?; per Eulàlia Galante, Guillem Delso i Marc Orts.
• Dades: D'on ve i qui la consumeix: així funciona l'energia elèctrica a Catalunya; per Ona Sindreu Cladera.
• Entrevista: Sarah Jaffe: «La relació amb la feina depèn que els teus caps no siguin uns imbècils»; per Pep Martí.

El passadís

Dimecres comença el conclave per triar nou Papa. Avui us expliquem quins són els cardenals que tenen més opcions i els que tenen més a dir en els debats que es faran entre les votacions a la Capella Sixtina. Sobre el conclave us n’està donant la millor informació i les claus Pep Martí, que aquesta setmana serà a Roma per seguir-ho de primera mà i fer diversos contactes i entrevistes. No preveiem (si més no d’aquest conclave) que en surti ell com a sant pare. Us aconsello, per cert, recuperar la seva sèrie i el pòdcast que vam fer sobre la situació de l’Església catalana.

Precisament l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, ha aparegut en un dels diaris més influents d’Itàlia, el Corriere della Sera, al mercato de papes. La proximitat a Francesc i haver presidit l’Església espanyola l’ajuda. Però el seu entorn assegura, per activa i per passiva, que el cardenal, poc amic de l’alta política a què obliga el Vaticà, més encara en un context geopolític tan complicat, no té cap intenció de postular-se (es fa de manera informal) aquesta setmana a Roma. Per si a algú li passés pel cap...

Vist i llegit

Segur que molts heu llegit Fariña, el llibre del periodista gallec Nacho Carretero, o heu vist la sèrie a Netflix. Feu-ho si encara no ha estat el cas. Retrata diferents narcos gallecs que van viure el seu apogeu als vuitanta i fins ben entrats els noranta. Un d’ells era Sito Miñanco, encara amb assumptes pendents amb la Justícia (Gonzalo Boye és qui, per cert, li fa d’advocat). Una de les seves fites per guanyar popularitat va ser propulsar com a mecenes el Club Xuventude Cambados, un equip humil que va estar a punt d’arribar al futbol professional. Sobre aquells anys bojos de fitxatges, festes, viatges, concentracions i rumors de compra de partits us aconsello aquest capítol, "Cambados: futbol, narcos y nécoras", de Brazalete Negro, el pòdcast de true crime i futbol de la revista Panenka i Radio Primavera Sound. 

El nom propi

Ens agrada descobrir els noms que emergeixen. Els que ja són una realitat i els que encara ho seran més, com és el cas de la cantautora Mar Pujol (1999, Prats de Lluçanès). El seu estil de música intimista, caracteritzada per la senzillesa i la cruesa de la veu i la guitarra, l’ha fet mereixedora del Premi Enderrock pel seu disc Cançons de rebost. Ella reivindica la diversitat i l’artesania de la ruralitat i intenta traslladar-les a les seves delicades cançons. Guillem Maneja l’ha entrevistada i la podeu llegir i escoltar aquí. Us la recomano!