Últim Despertador del curs. El cas és que pensava que m'acomiadaria una mica més acalorat. Però me'n vaig de vacances (no patiu que el diari es queda en les millors mans, les de l'Oriol March, el Bernat Surroca i la Irene Montagut) en un ambient fresquet i remullat que s'agraeix després de les onades de calor i de com ens feien patir els possibles incendis forestals després d'una primavera molt plujosa que ha omplert de vegetació els nostres boscos.

[Si vols rebre al correu El Despertador o un altre butlletí de Nació clica aquí]

El Despertador tornarà l'1 de setembre i l'estiu es preveu (creuem dits que després sempre és una mica traïdor per als periodistes) més tranquil que el curs que tanquem. Ahir al vespre, una de les últimes entregues amb el sotrac polític de la dimissió de Laia Estrada que fa evident les tensions internes a la CUP. Ha estat un curs de canvi a Catalunya, però el que els vells problemes amb els trens, l'habitatge, l'educació o el finançament dels serveis públics no han desaparegut. Al diari n'hem parlat molt i continuarem acompanyant els debats. 

Salvador Illa i el PSC s'han instal·lat al Govern i han vist com de difícil els serà satisfer les expectatives creades de "bona gestió". De l'establishment que volia un govern business friendly sense massa filtres, dels socis que esperen un compliment estricte dels acords en assumptes que no són nous com el finançament o Rodalies, i dels ciutadans que esperen la posada al dia dels serveis públics. El president i el seu partit tenen una força que estan obligats a usar davant de Pedro Sánchez si volen consolidar-se a Palau i no alimentar la revifada de l'esmorteïda oposició. Ja han tingut un any de coll i ara han d'arribar els resultats. 

I, a Madrid, el final del curs ha estat marcat per la corrupció. Al PSOE amb el cas de Santos Cerdán i al PP amb el de Cristóbal Montoro. La sensació de canvi de cicle (ahir abordava l'alarmant inacció d'un Sánchez que diu que vol esgotar la legislatura) pren cos i els ultres de Vox apareixen com els grans beneficiaris del "i tu més" en el que s'ha convertit la política espanyola. Mentre el president espanyol, espantat davant el que pugui sortir, està quiet, el que hi ha a la seva esquerra està inquiet. La proposta de Gabriel Rufián anant per lliure de front d'esquerres plurinacionals no ha estat ben rebuda per la direcció d'Oriol Junqueras, però el debat és ben viu sobre com cal moure's per intentar frenar l'arribada de les dretes al poder.

No sembla que tot plegat presenti les millors condicions per abordar i resoldre debats com el de la immigració, la llengua, el model econòmic o la transició energètica. Però caldrà fer-ho. Només ens toca esperar que l'agost feixuc i mandrós al que canten Els Pets als concerts de la gira que es pot gaudir tot aquest any ajudi a girar full i veure-hi una mica més clar.

Passeu un bon estiu, i si teniu alguna idea o comentari de millora d'aquest butlletí o del diari em podeu escriure aquí o contestant aquest correu. Us respondré segur. Moltes gràcies per ser-hi i ens retrobem al setembre!

Avui no et perdis

• Gabriel Rufián, el vers (cada cop més) lliure d'ERC a Madrid; per Bernat Surroca Albet.
• Illa blinda Niubó davant d'una oposició que li posa deures d'estiu; per Bernat Surroca Albet.
• Quant pagarà cada turista al dia per venir a Barcelona els pròxims anys?; per David Cobo.
• El planeta ja viu a crèdit (i queden més de cinc mesos); per Arnau Urgell Vidal.
• El Barça ja té reforç a l'atac: qui és Marcus Rashford?; per Lluís Girona Boffi.

[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]