Apagada massiva sense precedents. Aquest és el titular que ha marcat la setmana després que, dilluns, Catalunya i la península Ibèrica es quedessin sense subministrament elèctric pràcticament durant tota la jornada. A les 12:33 hores del 28 d’abril, el 60% de l’energia a tot l’Estat va caure en només cinc segons i el restabliment del subministrament complet no va arribar fins a les 11:15 hores de l'endemà, gairebé 24 hores més tard. Aquesta crisi, tot i que breu, ha fet renéixer un temor oblidat des de la pandèmia: Catalunya i la resta d'Europa estan preparats per afrontar un caos prolongat?
L’origen de l’episodi, segons Red Eléctrica, es troba en dues desconnexions a la regió sud-oest peninsular que van provocar la caiguda brusca de la freqüència. Mentre que el sistema va poder absorbir la primera, la segona va provocar el col·lapse. Però el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, insisteix que no es pot descartar cap hipòtesi, fins i tot, un incident de ciberseguretat. Tot plegat, deixa moltes incògnites que poden trigar mesos a resoldre's i que, mentrestant, no permeten assegurar que la població no hagi de tornar a afrontar un nou episodi d'aquestes característiques en un futur pròxim. Tot plegat, en un escenari internacional inestable, en plena guerra aranzelària, amb la invasió russa d'Ucraïna i la el conflicte a Gaza encara inflamats.
Jordi Mir, doctor en humanitats i professor a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), fa servir en conversa amb Nació l'anomenada "paradoxa del semàfor" per destacar que el col·lectiu té més capacitats de les que creu per gestionar inconvenients. En referència a la gran apagada, analitza que el primer pensament de la població quan els semàfors van deixar de funcionar va ser que la circulació de vehicles seria impossible. Si bé la coordinació dels conductors i l'actuació de civils que van regular el trànsit fins a l'arribada de la policia va permetre evitar incidents. Demana no caure en un "optimisme romàntic", i destaca que un canvi en el comportament col·lectiu no permet suplir fallides en infraestructures vitals amb tecnologia indispensable, com és el cas dels hospitals, per exemple.
Al seu torn, Ingeborg Porcar, doctora en psicologia social i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) assenyala: "La societat catalana és sensata, madura i solidària; ara bé, sempre hi ha gent que s'espanta, encara que sigui un percentatge minoritari". Per tot això, les institucions a tots els nivells han proporcionat els respectius consells de prevenció i indicacions per a la gestió de possibles crisis.
Com afrontaria la societat el caos prolongat?
Sobre la possibilitat que la societat catalana hagués d'afrontar una crisi allargada en el temps, Mir considera que no hi ha precedents prou vàlids per poder projectar com es comportaria. "Hauríem de retrocedir fins a la Guerra Civil i el món ha canviat molt", afirma. En aquest sentit, explica que es contraposen dos corrents de pensament. D'una banda, el que considera que l'ésser humà és egoista i actuarà contra els conciutadans quan es trenqui l'ordre social, el Leviatan, amb Thomas Hobbes com a gran exponent. De l'altra, el que entén que els individus són bons per naturalesa, com defensava Jean-Jacques Rousseau. Considera que cal agafar idees d'ambdós, però analitza que els precedents de crisis breus recents mostren que es tendeix més al segon supòsit.
"Les xarxes de solidaritat s'acostumen a mantenir i, fins i tot, a ampliar-se", llegeix, i posa l'exemple de la pandèmia de la Covid. "Si bé hi va haver qui va aprofitar el caos per al seu benefici egoista", contraposa. Porcar afegeix que "les persones en situacions de crisi es comporten igual com són en les situacions normals, però de forma exagerada; si ets egoista ho seràs més i si ets generós, també". Sigui com sigui, Mir defensa que és responsabilitat dels governs gestionar les respostes col·lectives a les crisis i que no se'n pot sortir de manera individual. "Les crisis les han de gestionar les administracions", reitera.
Protecció Civil contempla tots els supòsits
El Departament d’Interior i Seguretat Pública, mitjançant el sistema de Protecció Civil, ofereix a la ciutadania un portal amb consells i eines per a l'autoprotecció davant múltiples riscos naturals, tecnològics i altres. Contempla des d'inundacions i afectacions a l'atmosfera fins a accidents nuclears i radiològics, amb un extens material divulgatiu. Com la Unió Europea, Protecció Civil recomana tenir un equip bàsic d’emergències a casa i detalla com ha de ser. El kit per a unes hores o per a fins a tres dies consta d’aigua embotellada, telèfon mòbil i carregador, bateria externa, ràdio petita de piles, llanterna de piles, piles de recanvi, farmaciola de primers auxilis i medicació habitual, documentació (DNI, carnet de conduir, targeta sanitària, llibre de família i de l’habitatge), targeta de crèdit i diners en efectiu.
D'altra banda, subratlla la diferència entre una ordre de confinament, quan s’hi haurien d’afegir espelmes i encenedors o llumins, productes de neteja personal i aliments de llarga durada que no requereixin ser cuinats; i una d'evacuació. En aquest darrer cas, l’equip bàsic s’hauria de complementar amb aliments que es puguin menjar sense cuinar i que no calgui obrellaunes, roba de recanvi i estris de neteja personal, així com les pòlisses d’assegurança, claus de casa i del cotxe, llista amb telèfons de persones de contacte (familiars, amics, escola i feina), i una bossa hermètica o aïllada per guardar-ho tot.
El kit de la Unió Europea: gaire diferent?
L’interès pel popular kit de supervivència de la Unió Europea ha tornat a créixer, motivat per l’episodi de dilluns. El març, la Comissió Europea va presentar un document amb recomanacions per poder sobreviure fins a 72 hores sense assistència externa en casos d’apagades, desastres naturals o conflictes armats. Un document aleshores ignorat per molts, però que ja va mobilitzar part de la població. En aquest sentit, els responsables europeus recomanen que el kit de supervivència inclogui els següents elements: aigua embotellada, aliments fàcils de preparar i no peribles, ràdio de piles, llanterna, bateria de recanvi pel mòbil, cuina portàtil, combustible, fòsfors, diners en efectiu, medicaments, pastilles de iode, material de primers auxilis, cinta adhesiva, extintor i articles d’higiene.
Els principals protocols
A Catalunya, en primera instància, el Govern va activar un gabinet de crisi per fer seguiment de la situació amb consellers, secretaris i responsables de telecomunicacions com a principals actors. També en van formar part els Mossos d'Esquadra, el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) i Protecció Civil. Aquest últim va activar el Pla territorial de protecció civil de Catalunya (Procicat), pensat per gestionar els riscos o emergències no inclosos en els plans especials. A més, el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (Cecat), com a encarregat de la coordinació i informació de l’estructura de protecció civil i depenent del Departament d’Interior, va estar operatiu tota la nit de dilluns a dimarts.
En l’àmbit espanyol, el reglament europeu estipula que, en cas de crisi elèctrica, s’ha de posar en marxa el Pla de Preparació davant dels Riscs en el Sector Elèctric a Espanya (PPR). Entre els principals objectius d’aquest hi ha el de garantir el subministrament d’electricitat, millorar la resiliència del sistema elèctric, establir protocols d’actuació i coordinació o bé fomentar la col·laboració internacional. Per activar-lo, cal declarar la crisi d’electricitat. En aquest cas, Pedro Sánchez va anunciar-la a la tarda del mateix dilluns, durant la seva primera aparició davant dels mitjans des de l’apagada, i es van posar en marxa els protocols de seguretat que contempla el pla.
Les infraestructures vitals que han de continuar funcionant
L'apagada de dilluns també va servir a molts per descobrir els generadors alterns, que van fer que infraestructures essencials com els hospitals continuessin funcionant tot i no tenir llum. Precisament els serveis sanitaris són els primers de la llista del Procicat d'infraestructures que han de seguir funcionant, dintre del possible, en cas de caos prolongat. El protocol se centra a mantenir el subministrament dels productes bàsics, com l'aigua, el menjar o els productes farmacèutics. També es consideren imprescindibles els cossos de seguretat (Bombers, Mossos d'Esquadra i serveis d'emergència), les centrals i subestacions, i les infraestructures ferroviàries.
