L'apagada del dilluns va tenir múltiples conseqüències, però una d'elles va ser tornar a valorar les llaunes de conserva. Resistents al pas del temps i llestes per menjar a l'instant. Ara bé, hi ha una pràctica comuna que un expert desaconsella per la seva perillositat.

El doctor Viso explica que quan obrim una llauna de conserva, el recobriment interior queda exposat a l'oxigen de l'aire i pot desencadenar reaccions químiques entre l'aliment i l'alumini o l'acer de la llauna, sobretot si són productes àcids com el tomàquet, l'escabetx o la llimona.

A més, aquestes reaccions no només poden afectar el sabor i la textura de l'aliment, sinó que també se'n veuran alterades les propietats nutricionals. Així i tot de vegades, segons el tipus de llauna i el seu emmagatzematge a la nevera, es poden alliberar metalls, com l'alumini, que passen a l'aliment i s'acaba consumint, i això és perjudicial.

Aquest tipus de contaminació, que acaba amb la seguretat de l'aliment, sovint passa sense ser-ne conscients i sense poder-ho detectar a simple vista, podent suposar un risc per a la salut si es dona en repetides ocasions i si el consum de conserves és molt alt.

Per això, la recomanació del Dr. Viso és molt clara: després d'obrir una llauna, mai no s'ha de guardar el que hagi sobrat al mateix envàs. El correcte és passar-ho a un recipient hermètic, preferiblement un tupper de vidre, i després sí, conservar-ho a la nevera durant uns dies.