Una dieta sana i equilibrada es basa a menjar de tot en les mesures adequades, i un dels aliments essencials és el peix. Segons l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), es recomana consumir peix unes tres o quatre vegades a la setmana, apuntant la importància de combinar entre el peix blanc i el blau. Si bé molts d'ells tenen un excel·lent sabor, n'hi ha tres que s'han guanyat una mala fama.

El panga

El panga és un dels peixos menys recomanats i alguns supermercats ja han deixat de vendre'l. El 90% d'aquest peix que arriba a Europa procedeix del riu Mekong, al sud-est de l'Àsia, en una de les aigües més contaminades i amb presència de més plàstics al món. Va fer-se molt popular per tenir un preu molt baix, però la realitat és que té poc valor nutricional i gastronòmic.

La perca

L'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha demanat reduir el consum de la perca. El motiu és que habita al llac Victòria de l'Àfrica, i a les seves aigües es va detectar una alta presència de substàncies nocives per a la salut, com són els pesticides, i també mercuri en els seus filets. El peix té un contingut baix en greix, però no és precisament el més sa del mercat.

La tilàpia

La tilàpia és un peix més aviat poc consumit a Catalunya, tot i que sí que és un dels més populars a països com els Estats Units. L'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) va demanar el 2010 evitar el consum d'aquest peix de carn blanca, sobretot en menors de tres anys i dones embarassades. Un estudi del Journal of the American Dietetic Association va assegurar que la tilàpia podia augmentar el risc de patir càncer i la malaltia de l'Alzheimer.

Quines opcions tenim?

Davant d’aquests riscos, molts experts recomanen optar per alternatives locals i de pesca sostenible. Espècies com el lluç, la sardina, el verat o el llenguado són exemples de peixos que aporten greixos saludables, especialment àcids grassos omega-3, i són fàcils de trobar als mercats catalans. A més, consumir peix de proximitat no només contribueix a una millor alimentació, sinó que també afavoreix l’economia pesquera del territori i redueix l’impacte ambiental del transport.

També és clau estar atent a l’origen i al mètode de producció: els peixos amb certificació MSC (Marine Stewardship Council) o etiquetes que garanteixin bones pràctiques en l’aqüicultura poden oferir més garanties de qualitat i seguretat alimentària. Així, el consumidor pot prendre decisions més informades, evitant espècies problemàtiques i triant opcions que siguin saludables per al cos i respectuoses amb el planeta.

A Espanya, cada vegada més supermercats i marques incorporen aquest distintiu en productes com el bacallà, la tonyina, la sardina o el lluç, sobretot en format congelat o en conserva. El logotip és fàcilment identificable: un peix blau amb un tic blanc, símbol de sostenibilitat i traçabilitat.