Els radioaficionats són persones que es dediquen a establir comunicacions arreu del món a través d'ones de ràdio amb un equipament tècnic especial. A Catalunya n'hi ha al voltant de 4.500 i, més enllà d'una afició, la seva passió per la ràdio neix d'una vocació de servei públic, per la innovació i també pel foment de la llengua catalana, que molts radioaficionats fan sentir als cinc continents. En cas que la xarxa d'emergències caigués, aquesta activitat que podria ser clau per establir comunicacions en episodis crítics com l'apagada general del passat dilluns. Per conèixer amb detall aquesta afició, a NacióBaixMontseny hem parlat amb tres radioaficionats de la Unió de Radioaficionats de Catalunya (URCAT), una agrupació que aplega persones del Baix Montseny i de tota Catalunya.

La radioafició és una activitat que va començar a principis del segle XX i que combina la tecnologia, la comunicació i la interactivitat comunitària. Els aficionats, a través de diferents aparells, es comuniquen amb ones de ràdio amb altres radioaficionats del món. La comunicació es pot establir amb veu o bé a través de telegrafia i pot tenir moltes modalitats en funció del sistema que es faci servir. "L'espectre radioelèctric està dividit en diferents fragments que s'utilitzen per telefonia, per la televisió i per l'internet, a nosaltres ens han deixat unes bandes perquè hi puguem treballar", explica el tresorer de la URCAT, Jordi Fatàs, de Santa Maria de Palautordera. 

"Sense dependre de ningú, amb un equip, unes antenes i una potència elèctrica poc superior a la d'un led, som capaços de contactar amb l'altra banda del món"

Els contactes que s'estableixen depenen de les reflexions de l'ona que s'emet contra la ionosfera, una capa d'atmosfera situada entre els 80 i els 500 quilòmetres. Les característiques la ionosfera canvien amb el dia, l'hora i les condicions meteorològiques, en funció d'aquests factors, pot variar l'abast de l'emissió que s'hagi fet. "Sense dependre de ningú, amb un equip, unes antenes i una potència elèctrica poc superior a la d'un led, som capaços de contactar amb l'altra banda del món", explica Fatàs.

El contacte, doncs, s'aconsegueix a través de mitjans propis i, en moltes modalitats, sense cap intermediari. El president de la URCAT, Ramon Ribàs, de Sant Celoni, explica que aquesta activitat es desenvolupa per plaer, però també amb la voluntat d'experimentar. "Hem de combinar la tècnica, i els nostres coneixements per saber quin és el moment concret més propici per fer un contacte determinat". 

"Hem de combinar la tècnica, i els nostres coneixements per saber quin és el moment concret més propici per fer un contacte determinat"

Per ser radioaficionat cal tenir un permís específic que atorga l'estat espanyol i, per obtenir-lo, s'han de superar unes proves d'aptitud. Amb la llicència, a cada radioaficionat se li atorga un codi de lletres i números que es converteix en el seu identificador, una matrícula que els acompanya al llarg de les seves retransmissions. Cada país té una lletra que concreta que encapçala els identificadors, en el cas de l'Espanya, és la E. L'identificador de Jordi Fatàs és EA3HKL i el de Ramon Ribàs és EB3CJR. Una de les reivindicacions històriques dels radioaficionats catalans és obtenir la consideració d'entitat independent per a Catalunya, un grau que quedaria reflectit en l'identificador. "Això ens donaria més reconeixement internacional i tindríem molta més projecció", afirma Josep Casulleras, radioaficionat de Barcelona amb l'identificador EA3EYO.

La primera xarxa social

Casulleras explica que la radioafició permet intercanviar idees, conèixer gent de molts països diferents i també persones del país. "Abans d'internet la radioafició era de les poques alternatives per tenir comunicació instantània, es pot dir que vam ser la primera xarxa social", assegura. Els avenços en tecnologia i l'aparició d'internet fan que la radioafició sigui una activitat desconeguda. Malgrat tot, els radioaficionats asseguren que l'experiència és única i molt gratificant. "Et permet fer-ho tot tu i experimentar", diuen.

Ara com ara, una de les activitats més habituals entre radioaficionats són els concursos, unes competicions que consisteixen a fer el màxim de contactes pel món en un temps prefixat. Els concursos s'organitzen a través d'associacions, pàgines web i fòrums d'internet que els radioaficionats també consulten per saber a quines bandes de freqüència hi ha més activitat. En ocasions específiques, a més, s'atorguen diplomes per fer una connexió en concret a un punt determinat.

Una alternativa en cas d'emergència

Més enllà de les activitats d'oci d'aquest col·lectiu, una de les principals vocacions dels radioaficionats és el servei públic. En cas que el sistema general de comunicacions caigués, els seus aparells podrien resultar clau per establir contactes durant episodis d'emergència. Tant és així, que el Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya i les principals associacions de radioficionats de Catalunya disposen del XERCAT des del 2012, un conveni de col·laboració per desenvolupar un pla d'actuació en conjunt en cas d'emergència.

Durant la gran apagada elèctrica d'aquesta setmana, però, no va ser necessària la seva intervenció. "Els sistemes de comunicació de la xarxa de rescat van funcionar perfectament", explica el president de l'URCAT, Ramon Ribàs. Es tracta d'un sistema "molt robust", però, així i tot, existeix una petita possibilitat que caigui. Molts radioaficionats disposen de bateries elèctriques per fer funcionar els seus equips en cas de tall elèctric. "Nosaltres vam estar comunicats en tot moment, però vam fer silenci per no ocupar les freqüències i estalviar energia per si, més endavant, fèiem falta", explica Ribàs.

"La possibilitat que caigui la xarxa de rescat és molt petita, però existeix"

Anys enrere, quan encara no es disposava d'internet, el paper dels radioaficionats durant catàstrofes naturals havia estat decisiu per salvar vides. En són un exemple les nevades que van del març del 1993 o els focs del Bages i el Berguedà, el juliol de 1994. "Molts de nosaltres havíem estat membres de Protecció Civil i, amb els nostres equips, havíem facilitat comunicacions en situacions d'emergència", recorda Ribàs.

En països com Austràlia i Estats Units, que tenen grans extensions de territori, molta gent viu disseminada pel país i la xarxa de comunicacions no arriba a tot arreu. La tasca dels radioaficionats, en aquests contextos, continua sent cabdal per mantenir la població comunicada, guanyar independència i avisar les autoritats en cas d'emergència.

Innovació i mitjans tècnics

Els primers radioaficionats es fabricaven els seus propis aparells amb els seus coneixements tècnics. Això permetia explorar nous mètodes i millorar l'eficiència dels sistemes de comunicacions públics, de transport aeri i d'ús militar. "Els radioaficionats, tradicionalment, han aportat un component d'innovació i experimentació en el disseny d'antenes i equips", explica Ribàs. Ara per ara, però, la innovació ha quedat relegada a l'enginyeria i els experts, que disposen de més mitjans.

"Tradicionalment, han aportat un component d'innovació i experimentació en el disseny d'antenes i equips"

Molts radioaficionats tenen l'equipament a casa seva i munten el seu propi espai de transmissió, amb antenes i tots els aparells necessaris. És el cas de Jordi Fatàs, que té una estació de radioaficionat a Santa Maria de Palautordera. No obstant això, entre els aficionats també és habitual fer sortides d'entorn i emportar-se els aparells d'excursió fins a punts elevats o zones amb baixa densitat de població. El Montseny compleix aquestes dues característiques i això fa que hi hagi més claredat en el senyal que es rep. 

Els equips actuals tenen moltes modalitats i preus, que poden oscil·lar entre els 100 euros, amb aparells senzills, i els 10.000 euros. Entre les modalitats més habituals hi ha els aparells d'Alta Freqüència (HF) que, amb freqüències baixes, poden arribar fins a altres continents. També hi ha els VHF, que tenen un abast mitjà, i els UHF, com ara walkie-talkies o repetidors de ciutat, que són d'abast més curt i s'utilitzen per comunicacions locals.

Les associacions de radioaficionats catalans

Catalunya és una de les zones de l'Estat amb més radioaficionats, que estan agrupats en associacions com la Unió de Radioaficionats de Catalunya (URCAT), el Consell Territorial URE de Catalunya o la Federació de Radioaficionats de Catalunya, unes agrupacions que serveixen per posar en comú coneixements tècnics, compartir experiències i organitzar trobades i formacions. 

"Hi ha socis joves, però són pocs, i aquest serà un dels reptes que haurem d'afrontar"

La mitjana d'edat dels membres de les associacions és elevada i una de les preocupacions de la radioafició és la pervivència de la seva activitat. Malgrat tot, però, el nombre de radioaficionats no ha decrescut i s'ha mantingut estable els darrers anys. "Hi ha socis joves, però són pocs, i aquest serà un dels reptes que haurem d'afrontar de cara al futur", asseguren.

En el cas de la URCAT, es dona facilitats als socis perquè s'inscriguin i tenen l'oportunitat d'utilitzar les instal·lacions de la seu central, situada a la Llagosta, que disposa d'aparells de diferents modalitats i d'una torreta de dotze metres d’alçada amb antenes multibanda.

L'URCAT també està compromesa amb la cultura i la llengua catalanes, que fomenta amb l'organització d'activitats en el món de la radioafició. Cada dia, de set a vuit del matí, es fa una roda de contactes, una conversa per ràdio en què només es parla en català. A més, amb motiu del mil·lenari de Montserrat, ha signat un acord amb el patronat de la muntanya per donar a conèixer l'aniversari arreu del món. "Ja tenim 20.000 persones que coneixen aquest esdeveniment", assegura Ribàs.