Un cop acabada la Guerra Civil i a conseqüència dels judicis sumaríssims de la dictadura franquista, alguns dels presos hilariencs van ser afusellats i els van enterrar en una fossa comuna al cementiri de Girona. Entre aquests afusellats hi havia divuit hilariencs: Florenci Andreu Clos, Segimon Argemí Cantal, Manuel Bassó Surinyach, Didac Busquets Miralpeix, Baldiri Busquets Torras, Isidre Collbatallé Duran, Josep Fabré Hosta, Enric Guasch Pudevilla, Baldiri Masnou Camprodon, Francesc Moragas Bach, Jaume Pallarols Clopés, Francesc Pallarols Clopés, Juan Ramon Masmiquel, Francesc Ramon Miralpeix, Hilari Rotllan Rovira, Bonaventura Serra Ricart, Llorenç Suñé Inglès i Joaquim Torrent Bonada.

Aquest dijous 20 de novembre a les 18:30 hores a la Biblioteca Soledat Ridaura i Freixas la presidenta de l’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica, Teresa Mur, i l’advocada Montserrat Vinyets oferiran una xerrada dirigida als familiars dels afusellats hilariencs per explicar la seva experiència i assessorar a aquelles famílies que vulguin presentar una demanda per reclamar l'exhumació dels seus parents.

La presidenta de l’Associació, Teresa Mur,  ha lamentat la lentitud dels processos per aconseguir les exhumacions i l'anul·lació dels sumaríssims franquistes. "Veiem que ja han passat 80 anys i podem dir que estem allà mateix on ens trobàvem", ha declarat a la premsa en referència als qui lluiten per recuperar els cossos dels seus familiars. "Quan nosaltres ja no hi siguem, tot això s'acabarà; i realment serà el moment en què la repressió haurà guanyat, perquè allò que volia aconseguir era l'oblit total de totes aquestes persones que estan enterrades a la fossa comuna de Girona", conclou Mur.

Més demandes d'exhumació

L'acte a Sant Hilari arriba després que un jutjat desestimés la demanda per exhumar el cos d'un afusellat pel franquisme enterrat en aquesta fossa comuna del cementiri de Girona. Es tracta de Delfí Sedó, de Bescanó, que va ser executat el març del 1943. La família demanava recuperar-ne les restes arran de la nova via que va obrir la Llei de Memòria Democràtica. El jutjat ha declarat nul el seu Consell de Guerra, però s'absté d'ordenar l'exhumació del cos perquè diu que això correspon a l'administració.

Aquesta és la primera demanda d'aquestes característiques que ha arribat a judici, però n'hi ha més. La primera, que es va presentar al febrer, feia referència a vuit veïns de Llagostera. La va interposar l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica del municipi, que va demanar a la Generalitat que s’aprovés l’obertura de la fossa de Girona per poder enterrar els afusellats al seu poble, però sense èxit. Durant aquest temps, se n'hi han sumades d'altres que fan referència a represaliats i afusellats pel franquisme a Arbúcies (Baix Montseny), Girona, Vilanant (Alt Empordà) o el País Valencià. 

"Obligació d'intervenir"

Per a l'advocada Montse Vinyets la decisió de no fer res no és admissible. "La justícia té l'obligació d'intervenir a l'hora d'ordenar l'exhumació de les víctimes que van morir afusellades, i no pot excusar-se, tirar pilotes fora i obligar els familiars a patir un pelegrinatge jurisdiccional", subratlla Vinyets.

"Hi ha tota una sèrie d'obligacions assumides per l'estat espanyol a escala internacional que van en aquesta línia", afegeix l'advocada, en referència al fet que la justícia es pronunciï sobre les exhumacions. "I més encara, si es té en compte que han passat més de 80 anys sense que s'hagi donat una resposta directa", diu Vinyets, en referència als afusellaments comesos pel franquisme. Per això, l'advocada ja ha anunciat que presentaran recurs a la decisió del jutjat i que arribaran "fins on calgui". Si cal, fins als tribunals europeus.

El cas de Delfí Sedó

La demanda dels familiars de Delfí Sedó ha estat la primera que ha arribat a judici de totes les que s'han presentat fins ara, i que reclamen exhumar els cossos de víctimes del franquisme enterrats a la fossa comuna del cementiri de Girona. La va presentar la seva neta, Bernadeta Sedó, a principis de març i el seu cas va anar a parar al Jutjat de Primera Instància Número 1 de Girona.

L'any 1939, a les acaballes de la Guerra Civil, aquest bescanoní va ser detingut i empresonat al camp de concentració de presoners de Lleó. Dos anys més tard, va ser traslladat a la presó d'Oviedo i, des d'aquí, se'l va portar a Girona. El 19 de febrer del 1943 el Consell de Guerra el va sentenciar a mort, i se'l va executar a primera hora del matí del 30 de març d'aquell any.

A la demanda, la seva neta reclamava que es declarés "la nul·litat radical" del Consell de Guerra que el va condemnar a mort, que se'ls reconegués l'estatus de víctimes de la Dictadura i que s'ordenés l'exhumació del cos del seu avi per poder-lo enterrar a Bescanó. La demanda s'emparava en la nova via que va obrir la Llei de Memòria Democràtica del 2022, que recull "la necessitat de reparació del dany a les víctimes" i, en aquest cas, "el dret a la digna sepultura".

Ara, després de celebrar una vista, el jutjat ha emès una interlocutòria on resol el cas. Al judici, com ha concretat Vinyets, l'advocacia de l'Estat va oposar-se a l'exhumació i no hi va assistir cap representant per part de la Generalitat.

Nul·litat del Consell de Guerra, però es neguen a exhumar

La resolució anul·la el Consell de Guerra contra Delfí Sedó i li reconeix tant a ell com a la seva neta l'estatus de "víctima del cop d'estat, la guerra posterior i la dictadura". Però a l'hora de resoldre sobre la peça clau de la demanda, l'exhumació del cos, el jutjat no es mulla. De fet, s'absté d'ordenar-la perquè diu que això correspon fer-ho a l'administració.

Segons recull la interlocutòria, el fet que la Llei de Memòria Democràtica "possibiliti" la identificació i l'exhumació de les víctimes de la dictadura, "no equival a disposar-la o a acordar-la". Perquè es tracta d'una qüestió "el coneixement de la qual i l'autorització prèvia" correspon a l'Administració pública, en aquest cas, a través del pla de fosses i, per tant, el jutjat s'absté "d'emetre'n un pronunciament".

La neta de Delfí Sedó subratlla que allò que vol la família és tan sols "que es faci justícia". "I per a nosaltres, l'única justícia que hi pot haver ara és poder recuperar el cos del meu avi, enterrar-lo dignament amb la seva dona i el seu fill a Bescanó i tancar el cercle", explica Bernadeta Sedó.

Per a ella, que el jutjat hagi anul·lat el Consell de Guerra no suposa res més que complir la llei (perquè ja ho contempla). "Per això presentarem recurs, perquè considerem que amb l'exhumació hauria d'haver fet un pas més", concreta Bernadeta Sedó. També, tenint en compte que tenen identificat amb força exactitud el lloc exacte de la fossa comuna del cementiri de Girona on hi hauria enterrat el seu avi.