L'aterratge de Vox al Parlament després de les eleccions del 14 de febrer del 2021 va suposar un autèntic terrabastall. Per primera vegada, una formació d'extrema dreta espanyolista posava els peus a la cambra catalana. Va ser rebuda amb cordons sanitaris, exhibició de simbologia antifeixista i un marcatge dur de Laura Borràs com a presidenta del Parlament cada vegada que Ignacio Garriga verbalitzava l'ideari xenòfob de la formació des del faristol. Tres anys després, als comicis del 12-M, Vox va repetir resultats -11 escons- en un context fins fa uns anys impensable, perquè el PP va multiplicar resultats fins arribar als 15 representants. Així està l'extrema dreta espanyolista un any després.

Una presència consolidada

Si Vox no va retrocedir davant l'avenç d'Alejandro Fernández és perquè el context de dretanització creixent no s'ha diluït des que va aterrar al Parlament. Més aviat al contrari. La formació de Garriga s'ha anat fent forta a l'àrea metropolitana -té presència en nombrosos municipis de la corona barcelonina- i ha sabut captar el votant jove, que no amaga la simpatia pel projecte que a nivell estatal lidera Santiago Abascal. En l'última edició del Saló de l'Ensenyament, per exemple, no van ser pocs els estudiants que es van voler fer fotos amb Garriga, que també és el número dos d'Abascal al partit. Vox forma part del paisatge, també a nivell internacional, especialment ara que mana Donald Trump als EUA.

La competència amb el PP

La dinàmica de Garriga a Catalunya és indestriable del que passa a l'Estat. A les eleccions espanyoles del 2023, Vox va perdre escons davant l'ascens d'Alberto Núñez Feijóo, però el context internacional els està tornant a catapultar. Totes les enquestes indiquen que, al Congrés, Feijóo i Abascal -a diferència del que va passar fa un any i mig- tindrien una majoria absoluta folgada. Al Parlament, segons el baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), Vox es mouria entre els 10 i els 12 escons en cas que se celebressin ara les eleccions, i això que el PP repetiria entre 14 i 16 representants. Un hemicicle escorat cap a la dreta, tenint en compte que Aliança Catalana arribaria a la desena.

Enduriment (encara més) del discurs contra la immigració

En moltes ocasions, l'única diferència que hi ha entre Vox i Sílvia Orriols al Parlament és que els primers s'expressen en castellà i la segona ho fa en català, des d'una perspectiva independentista tot i que part dels seus votants no opten per ella per aquest motiu. En les últimes setmanes, arran de l'acord pel repartiment de menors migrants pactat entre Junts i el PSOE, Vox ha posat en marxa una campanya de repartiment de material porta a porta per acusar el PSOE i el PP de promoure empadronaments irregulars. Aquesta serà una de les carpetes claus de l'extrema dreta espanyolista de cara a les municipals, on aspira a continuar creixent arreu de Catalunya.