Als Estats Units, probablement seran les dones, les persones migrants i les classes populars -tot i haver-li donat suport a les urnes- les principals víctimes de la victòria de Donald Trump. A Europa -cada vegada amb més expressions de moviments reaccionaris i populistes- se'n ressentirà previsiblement l'equilibri de forces en el conflicte d'Ucraïna i la tensió que no para d'escalar al Pròxim Orient. I a casa nostra? Com impactarà el triomf del candidat republicà? Com se'n beneficiaran els moviments ultres? Com reaccionaran els partits del Parlament? Tot apunta que el retorn de Trump a la Casa Blanca servirà d'empara a l'extrema dreta catalana i espanyola per amplificar encara més el seu discurs.
Trump, que serà altre cop el líder de la potència més important del món, obre una etapa amb molt més poder que el que va obtenir quan va guanyar el 2016. En aquell moment, a l'estat espanyol i a Catalunya l'extrema dreta era pràcticament marginal. No va ser fins al 2018 quan Vox va irrompre per primera vegada en un parlament espanyol, l'andalús. En canvi, en la situació actual, en què l'extrema dreta ja ha aconseguit accedir a institucions locals, autonòmiques i estatals, els experts preveuen que la victòria del magnat estatunidenc suposi una validació major dels postulats de l'extrema dreta de casa nostra. En parlem amb la politòloga i experta en extrema dreta Helena Castellà, i amb el periodista també especialitzat Xavier Rius.
Com impactarà la victòria de Trump en la política espanyola?
"En el que més ens influirà la victòria de Trump, més enllà dels contactes que pugui estrènyer amb Vox, és en el reforçament dels seus postulats en l'opinió pública", reflexiona Castellà. En aquest sentit, incideix que el nou president dels Estats Units impactarà en l'esfera del debat i no tant de les polítiques públiques, com sí que pot incidir-hi per exemple la primera ministra d'Itàlia, l'ultra Giorgia Meloni, portant-les a les institucions comunitàries. La politòloga preveu que Vox aprofiti la victòria republicana per "desacomplexar-se" encara més en el discurs antiavortista i contra els drets de les dones. El debat sobre l'avortament ha estat una de les claus de la campanya de Trump.
Hi coincideix Rius, que a més preveu que els de Santiago Abascal es puguin sentir ara amb més capacitat per fer bandera del "discurs antivacunes" que ja van difondre durant la pandèmia -el candidat per dirigir la Salut de Trump és contrari a les vacunes- o reforçar encara més el "discurs negacionista del canvi climàtic", en la línia argumental del candidat republicà estatunidenc. Tot plegat, preveu que serveixi als ultres espanyols per refer-se després d'una etapa convulsa en què han patit un seguit de guerres internes i han perdut dirigents pel camí per "l'autoritarisme" del seu líder.
I en la catalana?
Si en el cas de Vox, el candidat republicà dona ales al missatge antifeminista, a Aliança Catalana li dona cobertura en la matèria antiimmigració. "Orriols es pot nodrir del seu discurs i de les maneres de fer, com ara difondre notícies falses i deshumanitzar les persones migrants", augura Castellà. En aquest punt, recorda com en campanya Trump va arribar a declarar barbaritats com que la comunitat haitiana de Springfield es menjava les mascotes.
Rius també considera que Aliança aprofitarà, seguint les petjades de Trump, les xarxes socials per fer encara més amplificació del discurs, i que la seva líder, Sílvia Orriols, "se sentirà legitimada" i "desacomplexada" per mantenir els postulats xenòfobs. "Després de la victòria, dirà que la història està amb ells", reflexiona. Aconseguirà durant aquests quatre anys una benedicció de Trump? El periodista ho veu complicat. Si bé Abascal va aconseguir que el magnat el situés com el millor president d'Espanya, Rius veu massa lluny que el projecte de la líder ripollesa arribi al Despatx Oval.
L'ayusització del PP
Rius lamenta que a Espanya el cordó sanitari "no ha funcionat" perquè el PP, un partit que era "central", se'n va desmarcar des d'un inici. En la situació actual, recorda, conviuen un corrent més moderat, el del president Alberto Núñez Feijóo, i un de més reaccionari i "trumpista", el d'Isabel Díaz Ayuso, presidenta madrilenya. En aquest sentit, Rius preveu que el corrent de la presidenta madrilenya surti reforçat després de la victòria de Trump.
Castellà remarca que Trump ha arribat al poder mitjançant una plataforma, el partit republicà, que tradicionalment no havia sigut d'extrema dreta. És un element que situa com a preocupant si el PP l'agafa com a "mirall" i se situa cada vegada més a la dreta. "La normalització de l'extrema dreta a escala mundial empeny el PP i les dretes tradicionals a extremar-se", reflexiona.
Davant la victòria de Trump, Feijóo, que li va traslladar una "sincera enhorabona", va prometre treballar per "millorar les relacions bilaterals" amb la Casa Blanca. Dirigents com Xavier García Albiol, alcalde de Badalona, han lloat el "lideratge" trumpista. Mentrestant, Ayuso no s'ha pronunciat, de moment.
I les esquerres, què han de fer?
La previsió dels experts és crítica amb el paper que poden jugar les esquerres, i més ara que Trump concentra molt més poder que el 2016. Castellà considera que el Partit Demòcrata ha perdut adeptes pel camí perquè ha mostrat poca audàcia en el missatge, sigui amb relació a Israel o les polítiques migratòries, fet que veu un error tant als Estats Units com a Europa. "La solució no és, si a la societat creix el discurs antiimmigració, que les esquerres siguin menys ambicioses a l'hora de formular la proposta, sinó construir una alternativa real que vagi al fons, que és solucionar les desigualtats socials", apunta. És a dir, que les esquerres no haurien de "descafeïnar" el discurs per por a l'extrema dreta. A Kamala Harris, que ha exhibit un relat amb més mà dura contra els migrants que el seu predecessor, no li ha funcionat.
"El futur optimista dependrà de la capacitat de reacció de les esquerres en un sentit ampli d'articular un projecte alternatiu i deixar d'anar a remolc de l'extrema dreta, només comprant la seva agenda per desacreditar-la", afegeix Castellà. Així mateix, considera que és un error que les esquerres basin el discurs a demanar el vot amb l'argument que l'alternativa és que "vindrà el llop". Aquesta va ser, de fet, l'estratègia de Sánchez durant la campanya del 23-J. Rius comparteix el "panorama desolador" per als projectes progressistes i només s'aferra al que considera que seria una bona notícia: "Trump no es podrà tornar a presentar d'aquí a quatre anys". I és que la Constitució estatunidenca preveu un màxim de dues legislatures per a un president. Si no es canvia, és clar.
Com ho entomen els partits del Parlament?
Arran de la irrupció de Vox al Parlament l'any 2021, PSC, ERC, Junts, CUP i comuns van treballar un cordó sanitari que s'ha mantingut en aquesta legislatura, allargant-lo contra Aliança Catalana. L'objectiu és impedir que cap de les iniciatives que presenten les dues formacions ultres surti aprovada, i vetar els seus representants de llocs amb visibilitat de la cambra, com per exemple de la presidència de les comissions. És un pacte que va acompanyat, a més, d'una comissió ciutadana de seguiment impulsada per Unitat Contra el Feixisme i el Racisme. Però més enllà d'això, què diuen els principals partits sobre la victòria de Trump?
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha evitat valorar el fons de les eleccions dels Estats Units. Dimecres, al seu perfil d'X, va apuntar que accepta "cordialment" la reelecció i va demanar treballar per a una Europa "més forta i unida", un missatge calcat al d'Emmanuel Macron. Més enllà d'això, preguntat per aquesta qüestió, el PSC explica a Nació que continuaran "col·laborant" amb les forces progressistes dels Estats Units i d'Europa "per frenar l'extrema dreta". Això, de la mà d'una defensa d'una "agenda transatlàntica robusta" que protegeixi la ciutadania, el medi ambient, la igualtat i la justícia social.
Per la seva banda, Junts aposta per convertir els resultats en una "oportunitat per Europa", reforçant la seva "unitat i coordinació". "Davant l'escenari mundial que s'obre, és més essencial que mai que Catalunya sigui present amb veu pròpia a la política internacional, per defensar els seus interessos i contribuir a reforçar Europa", va exposar el partit de Puigdemont dimecres en un comunicat.
Sense matisos, fonts d'ERC asseguren a Nació que la victòria de Trump és "preocupant" perquè posa en risc els drets, especialment de les dones, les classes populars i les persones migrades. Com defensen el PSC i Junts, els republicans aposten per "enfortir" Europa. "S’obre una oportunitat única d’avançar cap a una major sobirania estratègica de la Unió Europea en l'àmbit econòmic i social, però també en qüestions clau com són l’energia, els drets humans o la seguretat internacional. La Unió Europea ha de convertir-se el garant dels drets fonamentals i la llibertat", apunta el partit.