Butler, una petita ciutat de Pennsilvània de 13.500 habitants, serà sempre un lloc inoblidable per a Donald Trump. Allà va sobreviure a un intent d'assassinat -la fotografia aixecant el puny amb part de la cara ensagnada tindrà un espai als llibres d'història- i, possiblement, allà va arrencar la recta final per tornar a conquerir la presidència dels Estats Units. Només faltaven deu dies perquè Joe Biden renunciés a ser el candidat demòcrata en favor de Kamala Harris, i existien dubtes sobre quin impacte tindrien en la campanya els fets de Butler. Quasi quatre mesos després, Trump s'ha endut Pennsilvània, un dels swing statesen joc, i s'ha imposat tant en vot popular com al Col·legi Electoral.
S'ha guanyat, d'aquesta manera, una segona oportunitat al Despatx Oval. En el primer mandat, Trump va topar amb reticències del personal de l'administració, fins i tot d'aquells que havia fitxat expressament i que tenien posicions enteses com a extremistes. Per exemple: James Mattis, un general amb el malnom de Mad Dog, a qui es va incorporar com a secretari de Defensa, va acabar carregant amb duresa contra el futur president per la volatilitat de les seves opinions i el perill dels posicionaments geoestratègics. En tots els llibres que van retratar el primer mandat de Trump s'hi consigna una conxorxa entre el personal per no dur a terme de manera executiva qüestions que els ordenava.
Què es recorda del període 2016-2020? Fotografies al costat del mur de Mèxic, cimeres grandiloqüents amb Kim Jong-un, cites amb Vladímir Putin, opinions estrambòtiques sobre remeis per passar la pandèmia -va arribar a dir que podria ajudar beure desinfectant- i un assalt al Capitoli per impedir la victòria de Biden a les urnes. Tot i la derrota, Trump no va tenir cap mena de dubte a l'hora de tornar-se a presentar a les eleccions del 2024. Només una rival, Nikki Haley, li va fer -poca- ombra en les primàries. Es va acabar retirant davant del suport majoritari de les bases d'un Partit Republicà que, encara més a partir d'aquest dimecres, està esculpit a imatge i semblança del futur president.
Les xifres del vot llatí, i fins i tot del femení i de l'afroamericà, indiquen que els exabruptes de campanya no l'han afectat. Ni les proclames sobre els immigrants que es menjaven mascotes, ni els insults contra porto-riquenys en un míting al Madison Square Garden, ni l'habitual propagació de fake news l'han penalitzat. Missatges curts i senzills -"arreglar Amèrica", per exemple- han convertit les eleccions en un plebiscit sobre l'expresident que ha estat aprofitat a les urnes. Al costat d'Elon Musk, propietari de la xarxa social X, ha tornat a erigir-se en representant del poble tot i ser un exponent -com Musk- de les elits. La col·laboració entre tots dos s'estendrà a la futura administració.
Què s'espera d'aquest segon mandat? Mesures contundents en immigració -en el primer discurs ha fet servir l'expressió "segellar la frontera"-, involució a l'hora de revertir la crisi climàtica, proteccionisme econòmic, suport a Israel, fi del volum d'ajuda militar a Ucraïna, més complicacions en la relació amb Europa i una agenda conservadora des de la majoria que tindrà al Congrés, al Senat i al Tribunal Suprem. Només uns mesos després de sobreviure a un intent d'assassinat, Trump ha aconseguit una victòria inesperada -no pel fet, sinó per la distància- que li aportarà l'oportunitat d'un segon i últim mandat. Ja no es podrà tornar a presentar. Deixarà llegat o complicarà la vida al successor? La resposta, el 2028.
Abans d'arribar-hi, però, les turbulències -tot indica- formaran part de l'ordre del dia. Trump és el primer president condemnat en accedir al càrrec, i encara té tres processos judicials oberts: un per frau fiscal, un per l'assalt al Capitoli del gener del 2021, i un altre per haver-se endut documents de la Casa Blanca a casa seva, a Mar-a-lago. Part de la campanya demòcrata s'ha basat en la idea que el futur president tenia problemes -seriosos- a nivell legal, però no els ha funcionat. Farà servir el perdó presidencial per beneficiar-se'n ell mateix? Resulta probable. Si més no, per ara res del que hagi tingut a veure amb la justícia li ha causat problemes. La prova definitiva ha arribat amb les eleccions.