Donald Trump torna a la Casa Blanca. L'imprevisible candidat republicà ha protagonitzat una resurrecció política que ha desmentit tots els pronòstics. Trump ha esmicolat els seus adversaris, que el donaven per mort després de la seva derrota electoral del 2020 i encara més quan es va produir l'assalt al Capitoli. L'acumulació de causes judicials i fins i tot una condemna per suborn a una actriu no han fet forat en el capital polític del personatge.
Però el que ha deixat més estabornits els observadors ha estat la magnitud de la seva victòria, que enterra la carrera política de Kamala Harrisi posa el Partit Demòcrata en la necessitat de redefinir la seva estratègia. Trump ha guanyat en vots populars per primer cop (71 milions de sufragis enfront dels 66 de la seva adversària) i s'ha fet amb tots els set estats indecisos. Però la seva victòria va molt més enllà d'això i tindrà moltes conseqüències. Però com articularà el seu poder?
Un poder amb pocs contrapesos
D'una tacada, els republicans han reconquerit la Casa Blanca i el Senat, la cambra alta que fa anys que se'ls resistia i on ara tenien 49 escons de 100. Ara les projeccions situen els republicans entre els 52 i els 58 senadors. De les dues cambres del Congrés, el Senat té més pes i és clau en els nomenaments de magistrats. La xifra -entre 52 i 58- no és aleatòria. En el grup republicà hi ha alguns díscols, com Lisa Murkowski, d'Alaska. Però amb una majoria hipotètica de 54 o 55 senadors, el bloc conservador, Trump controlaria la cambra.
Una xifra així, de 55 senadors, seria tot un èxit, ja que permetria imposar una agenda arxiconservadora i el pes de senadores centristes determinants, com Lisa Murkosky, seria menor. Cal esperar encara per veure què passa a la Cambra de Representants, pendent d'un recompte final. Però tot indica que els republicans tenen moltes opcions de mantenir el seu control.
Un Tribunal Suprem blindat per anys
Un dels grans beneficiaris de l'elecció de Trump és la majoria conservadora del Tribunal Suprem, formada avui per sis de nou membres. És una institució molt influent, que emet sentències sobre qüestions com el dret d'armes i l'avortament. A cada vacant, el president designa un magistrat, que ha de ser votat pel Senat. El Suprem ha contribuït a forjar la societat nord-americana. Així va ser els anys 60, quan va donar suport a la lluita contra el racisme. Clarence Thomas i Samuel Alito són dos dels seus magistrats més grans, tots dos són conservadors i ara s'especula que podrien dimitir aviat.
El moviment MAGA sotmet el Partit Republicà
Trump ha aconseguit el que el 2016, any de la seva primera elecció, semblava inversemblant: sotmetre el Partit Republicà i convertir el moviment MAGA (Make America Great Again) el veritable nucli dur de l'organització. De forma gradual, el líder populista ha aconseguit aïllar els exponents conservadors que li van plantar cara gràcies a unes campanyes de descrèdit agressives. El cas de la congressista Liz Cheney és el més conegut. Trump ha impulsat candidats hostils a les primàries republicanes contra tots els republicans que s'hi han enfrontat.
Mentre els dissidents abandonaven el partit o, sense fer-ho formalment, donaven suport a Kamala Harris, l'elit republicana ha adoptat dues tàctiques de supervivència. Una part, com l'expresident de la Cambra de Representants, Kevin McCarthy, s'han acostat a Trump tant com han pogut per obtenir el seu suport. D'altres, més distants, han optat per donar un suport formal a Trump sense mostrar entusiasme, com els senadors Mitch McConnell o John Thune. Però tots s'han alineat en comprovar com el líder emprava la capacitat de MAGA per mobilitzar votants per disciplinar els republicans.
Jugar amb Europa: l'amenaça d'una guerra comercial
El president electe dels Estats Units vol mostrar el seu poder també en l'escena internacional. Sap que pot generar por. Ha assegurat que imposarà aranzels universals del 10% als productes que importi els Estats Units i a Brussel·les hi ha nervis. Euronews explicava fa uns dies que el renaixement del proteccionismepodria afectar de ple el sector químic i l'automòbil (en especial, l'automoció alemanya) i que alguns analistes apuntaven a una afectació en l'1% del PIB europeu.
Sobre les relacions amb la UE, la reelecció de Trump ha generat també estrès pel que fa als pressupostos de defensa. Malgrat que Trump no és el primer president nord-americà que reclama a Europa que augmenti la despesa militar, l'amenaça trumpiana de posar fi als 40.000 milions d'ajuda anuals a Ucraïna impactaria directament sobre Brussel·les.
Aliances globals: l'amic Netanyahu
Trump actuarà com a líder d'una mena de transversal autoritària. Si durant la campanya no ha tingut cap problema per elogiar Vladímir Putin o Kim Jong-un, ha tingut cura del vot jueu, assenyalant que si guanyava la demòcrata, Israel desapareixeria. En tot cas, Tel Aviv no ha amagat la simpatia pel republicà i sembla que aquest posarà menys matisos a la política bel·licista de Benjamin Netanyahu. Si més no, de moment. Un fet que pot incrementar la tensió a la regió.
En les seves aliances globals, es constata el caliu que el triomf de Trump ha trobat en el gruix de l'extrema dreta europea. De l'hongarès Viktor Orban a la italiana Giorgia Meloni, han corregut a aplaudir la victòria del magnat, com també ho han fet l'espanyol Santiago Abascal i la catalana Sílvia Orriols. Pel mig, a banda d'identificació ideològica, hi ha l'euroescepticisme que comparteixen el president electe i la transversal ultra. El cavall de Troia que aquesta representa per al projecte europeu ha reviscolat.