A quatre dies d'unes eleccions nord-americanes que es presenten com les més igualades de les darreres dècades, Kamala Harris i Donald Trump estan llançant els darrers missatges d'una campanya increïble. L'any 2016, el de l'elecció de Trump, van votar 136 milions de nord-americans. El 2020, amb l'elecció de Joe Biden, van ser 158 milions, amb 81 milions de vots per a l'actual president. Aquest cop la massa electoral podria superar els 175 milions de nord-americans.
Harris va fer un dels actes més transcendentals de la seva campanya dimarts passat, en un míting que era com una cloenda del viatge per Amèrica que ha estat aquesta campanya. A Washington, a poca distància de la Casa Blanca i del Capitoli, allí mateix on un Trump irat va arengar les seves bases aquell 6 de gener del 2021, quan va animar a l'assalt al Capitoli. La vicepresidenta va saber triar l'escenari i en opinió de molts observadors, també el missatge. Va dir que si Trump guanyava, arribaria a la Casa Blanca amb un llistat d'enemics: "Jo ho faré amb un llistat de reptes".
Com va fer a Washington, Harris ha insistit en tota la campanya en "girar full i posar fi a l'etapa de divisió i caos". La candidata demòcrata ha insistit en aquest tram final de campanya en l'amenaça que suposa el seu rival per la mateixa democràcia, erigint-se com un mur enfront l'onada de la dreta populista i extrema. Fa uns dies, un excol·laborador de Trump, Mick Mulvaney assegurava en un article que no sabia qui guanyaria però sí que sabia perquè podien perdre Harris o Trump. Si perdia la demòcrata seria per no haver sabut explicar bé en què e sdifeernciava de Joe Biden. Trump, si perdia, seria bàsicament per l'assalt al Capitoli. Sembla que en això darrer els demòcrates hi coincideixen.
Harris és conscient que aquestes són les seves eleccions. No tindrà una altra oportunitat. Dimarts vinent té davant el seu destí. El Partit Demòcrata té molts aspirants de cara al 2028 si ella ensopega. La vicepresidenta s'ha beneficiat d'una situació inèdita: un president octogenari en clar declivi que va llançar la tovallola el juny passat, fet que va forçar una unanimitat precipitada entorn d'ella. Noms com els governadors Josh Shapiro o Gretchen Whitmer, Gavin Newsom o el secretari de Transports Pete Buttigieg, tots ells d'un perfil més centrista que Harris, esperen el seu moment.
Un viatge accelerat cap al centre
Kamala Harris, que ha complert 60 anys en plena campanya, ha protagonitzat una cursa ràpida cap al centre en poques setmanes. Nascuda a Califòrnia d'una família de mare índia i pare jamaïcà, amb estudis de Dret, es va donar a conèixer com a fiscal de districte de San Francisco abans de ser fiscal general de Califòrnia. Des d'aquí va fer el seu llançament a la política federal sent elegida senadora i ubicant-se en una línia progressista, a vegades un xic forçada.
A les primàries demòcrates del 2020 va ser crítica amb Biden, a qui va retreure posicions ambigües davant el segregacionisme i es va mostrar contrària al fracking. Com a vicepresidenta, no ho ha tingut fàcil per refermar un perfil propi. Però aquest és un problema de sempre de tots els vicepresidents, obligats a romandre en un segon terme i fer costat al president. D'aquí la dificultat que ha tingut en aquestes setmanes per donar-se a conèixer plenament.
Als Estats Units no hi ha una majoria nítida trumpiana, com tampoc un bloc majoritari clarament progressista. Harris ha hagut de navegar tenint en compte això, buscant amb afany una àmplia aliança electoral -el que als Estats Units anomenen coalicions- des de l'esquerra del seu partit (Bernie Sanders, Alexandra Ocasio-Cortez) a un sector republicà conservador molt actiu (Liz Cheney, Adam Kinzinger) contrari a Trump.
La candidata ha hagut de lluitar contra l'etiqueta de progressista de Califòrnia que els republicans li han col·locat. L'oposició al fracking ha estat desmentida mentre ella viatjava a la frontera amb Mèxic per empatitzar amb els sherifs i prometia més recursos per impedir l'entrada d'il·legals. Ha evitat subratllar que seria la primera dona, i negra, a la Casa Blanca. Alhora, ha mostrat incomoditat davant la guerra a Gaza, mostrant suport a Israel alhora que feia declaracions en favor de la fi del conflicte. Tot això sense deixar de mirar de reüll el vot àrab en estats decisius com Michigan.
Davant un trumpisme més descarnat que mai, amb un líder que ha mostrat seriosos desequilibris mentals, Harris apareix com la darrera carta per barrar el pas a una extrema dreta que, si guanya Trump, es reforçarà a tot arreu. Moltes coses es juguen a la papereta electoral i de la sort de la seva candidatura depenen causes globals, des dels drets de la dona a l'actitud envers els migrants, del curs de la guerra a Ucraïna a la solidesa del projecte europeu. Per ella, és ara o mai, però la seva sort acabarà sent també la de moltes causes.