Falten 10 dies per a les eleccions nord-americanes del 5 de novembre i cap analista s'atreveix a fer pronòstics. Gairebé totes les enquestes se situen dins del marge d'error i la incertesa és màxima sobre qui jurarà el càrrec de president dels Estats Units. L'escenari resta del tot obert entre Kamala Harris i Donald Trump. Els resultats ho confirmaran o no, però probablement sigui l'elecció que apareix com a més ajustada, més que en les del 2016 i el 2020.
El triomf del candidat republicà fa vuit anys va sorprendre la majoria. Nate Silver va ser dels pocs analistes que va apuntar a una victòria del magnat, que al capdavall va imposar-se en el Col·legi Electoral però, amb un 46% dels vots, va quedar per sota de Hillary Clinton per un 2% dels vots. El 2020, Joe Biden va derrotar Trump, com apuntava la majoria de sondejos, però per un 4%, menys del que preveien els experts en demoscòpia. Aquestes són les claus de la contesa quan queden pocs dies d'una elecció que pot impactar en les nostres vides.
Les enquestes aguanten la respiració
La majoria de les projeccions semblen superades per un escenari de polarització màxima sense favorit. La mitjana que fa The New York Times -una de les més prestigioses- mostrava aquesta setmana un quasi empat entre Harris (49%) i Trump (48%). Però el darrer sondeig de NYT/Siena publicat dijous dona un lleuger avantatge a Trump (47% a 46%), però sempre dins del marge d'error.
A aquestes alçades, la visió que s'ha imposat és que, després de la retirada de Biden, la vicepresidenta i candidata demòcrata va aconseguir remuntar la cursa al llarg de l'agost, generant un enorme entusiasme i unint el seu partit, i va imposar-se clarament al seu rival en l'únic debat. A partir de finals de setembre, però, va aturar el seu creixement.
En el model de Silver, Trump estaria en un 50,2% enfront el 49,5% de Harris. En la mitjana que elabora The Hill amb 276 sondejos, la vicepresidenta du a l'expresident un 1,3% d'avantatge en vot nacional, però el mitjà atorga al republicà un 52% d'opcions de victòria.
Trump, a qui no han afectat ni les sortides de to ni els errors que pugui cometre, no ha perdut empenta en el darrer mes i es veu beneficiat pel malestar evident pel cost de la vida. Harris, que està fent una campanya molt ben engreixada, no ha estat capaç d'aparèixer com a exponent d'una etapa realment nova, malgrat la seva insistència a dir que seva "no serà una altra administració Biden". A més, les enquestes van infravalorar Trump en el passat i per molts observadors, la vicepresidenta hauria d'haver arribat a aquest moment amb un avantatge clar per tenir la victòria garantida.
Els estats decisius miren a Trump
Continuen sent set, els mateixos que el 2020. D'ells, només Nevada s'ha mantingut en la columna demòcrata en les darreres eleccions i el 2016. És en aquests swing states on respiren les opcions del republicà. Si tornem al NYT, Pensilvània apareix amb un empat a 48%, amb unes dècimes en favor de Harris, igual que Michigan i Wisconsin. A Carolina del Sud, és Trump qui supera per dècimes la demòcrata, també al 48%. A Arizona i Geòrgia, el magnat està al 49 i 50% respectivament, a dos punts de Harris. Amb aquest panorama, és impossible fer prediccions. Però sembla que una victòria trumpiana podria repetir la fotografia del 2016: potser quedaria enrere de la vicepresidenta a nivell nacional, però guanyaria en la majoria dels swing states.
Trump, més desfermat que mai
La possibilitat de tornar a tastar la glòria no ha fet de l'expresident un candidat més raonable o ponderat. Tot el contrari. Malgrat que els precs de dirigents republicans són insistents perquè baixi el to, no afluixa i llança tot tipus d'imprecacions i insults contra la seva rival, a qui ha arribat a definir de "discapacitada" i "vicepresidenta de merda". Ha assegurat que el seu triomf suposaria un atac a la religió i no s'ha desdit del seu discurs antiimmigrants. A aquestes alçades, això no rosegarà el seu espai electoral. L'esperança demòcrata és que permeti donar oxigen a Harris entre els encara indecisos. "Ja sabíem que això seria close", repeteix David Plouffe, assessor de la candidata i home fort del que va ser equip d'Obama. No sabem si per racionalitzar al màxim la situació o donar ànims als seus.
Harris, a la recerca dels republicans descontents
La vicepresidenta està ocupant moltes hores d'aquest darrer tram en la franja de republicans anti-Trump. Quants són? En un sondeig de NYT/Siena, aquest segment podria arribar al 9%. I si creix una mica, pot ser decisiu. Després de l'atac al Capitoli del 2021, una porció de conservadors van trencar abruptament amb l'exmandatari. El grup Republicans for Harris està molt actiu i mobilitza figures rellevants, com la família Cheney o l'exsotsgovernador de Geòrgia Geoff Duncan. Salvaran els republicans com Dick Cheney la canddiatura demòcrata? Res és descartable en aquesta campanya.
Els intangibles d'una elecció
Què està passant realment en l'electorat nord-americà? Després de les eleccions del 2016, Joe Biden va dir: "Trump ha detectat coses que nosaltres no hem sabut veure". Que les enquestes siguin tan ajustades quan falten pocs dies per les eleccions diu molt de com està dividida la societat, però alhora obre interrogants sobre tots els intangibles que poden decidir l'elecció. Entre ells, els prejudicis i les pors que bateguen en tota comunitat.
Què pesarà més? Una part considerable dels nord-americans consideren que Kamala Harris és d'extrema esquerra i amenaça la forma de vida nord-americana, tot i que això no tingui la menor base. Com s'explica que una franja d'homes negres estiguin disposats a votar Trump? Quin pes real acabarà tenint la misogínia i el masclisme arrelat a l'Amèrica rural i profunda? I de l'altre costat, quin recorregut tindrà la reacció de sectors conservadors i centristes que solen votar republicà i aquest cop votaran una demòcrata de Califòrnia per "salvar la democràcia"? Aquest cop, les enquestes no desentrellaran l'enigma i només la matinada del 6 de novembre resoldrà -o encara no- les nostres pròpies pors.