La modernització del canal d’Urgell és un dels temes més recurrents dels darrers anys en el món de la pagesia. La Generalitat s’ha compromès a tirar endavant aquest projecte clau per al futur del regadiu i manté la voluntat d’invertir centenars de milions d’euros. L’objectiu és fer més eficient la infraestructura, adaptar-la als reptes climàtics i garantir el subministrament d’aigua amb criteris de sostenibilitat. De fet, els regants estan a punt de tancar un acord amb l’executiu català per la posada al dia de la infraestructura que establirà que un 70% del finançament provindrà de les administracions públiques mentre que el 30% restant haurà de ser assumit pels mateixos pagesos. 

El pressupost estimat per a aquesta modernització s'apropa als 1.400 milions d'euros, una xifra que s’ha rebaixat en un centenar de milions transportant l'aigua a pressió a peu de finca des de quatre basses de reg del canal Segarra Garrigues que ara estan infrautilitzades. Aquesta modernització, però, comporta interrogants sobre l’ús que se’n farà de l’aigua i de quin benefici tindrà per als agricultors. Jaume Parera, portaveu del col·lectiu Manifest Gran Canal, la plataforma en defensa de pagesos, ramaders, agroindústria i tots els sectors afectats per les restriccions dels canals d'Urgell i Segarra-Garrigues, assegura que abans d’arrencar les noves obres caldrà donar resposta a diverses preguntes. Molts pagesos tenen incerteses sobre el futur de la infraestructura i, sobretot, com els hi pot repercutir a la butxaca. 

En aquest sentit, Parera apunta, d’entrada, un dubte sobre el com es podran pagar totes les obres i, sobretot, quin cost tindrà el metre cúbic: “Al Segarra-Garrigues està fixat actualment a 18 cèntims per metre, i hem de saber de quina manera es concretarà al canal d’Urgell”, assegura. El portaveu de la plataforma veu necessari respondre aquesta qüestió per saber si es podran plantejar la viabilitat o no dels conreus extensius: “Si només ens limitem a arbres fruiters i oliveres, potser no valdrà la pena la modernització”, diu. Una altra de les incògnites que caldrà aclarir és la de l’estalvi d’aigua. Què se’n farà dels romanents sobrants?

Els pagesos del Manifest del Gran Canal tenen la por al cos perquè intueixen que aquest estalvi pot apuntalar arguments a favor d’un transvasament cap a Barcelona com defensen els col·legis d'enginyers i economistes: “El consum d’aigua no para de créixer a la ciutat, i si això no s’atura, temem que els pagesos ens quedem amb l’aigua justa i amb un reg modern”, avisa Perera. Aigua per ser competitius, defensen al camp. Però no només es necessita això. Hi ha nombrosos regants que creuen que la modernització dels regs cal aparionar-la amb un projecte de concentració parcel·lària. Aquest procediment, consistent a agrupar les finques d’un mateix propietari concentrant-les en el menor nombre possible, reduiria la inversió que els agricultors hauran de fer per modernitzar els camps, a banda d'aportar altres beneficis com, per exemple, l'estalvi de combustible, ja que es redueixen els desplaçaments entre finques.

Carles Gabernet, cap de la gerència de Gestió Territorial a Infraestructures.cat, remarca els beneficis de la concentració parcel·lària i afirma que l’objectiu final és millorar la competitivitat del sector perquè "que els pagesos es puguin guanyar millor la vida". A més, al canal d'Urgell, apunta, aquesta concentració parcel·lària és “prioritària” a causa de la "gran atomització de la terra, amb finques que són molt petites i explotacions molt repartides". Avisa doncs: “Si es fa la modernització sense la reordenació dels camps, el territori serà poc competitiu." El canal rega avui en dia 70.000 hectàrees i hi ha 35.000 propietaris, això vol dir que cada propietari té de mitjana dues hectàrees. 

Una campanya de reg garantida

El canal d'Urgell va obrir fa setmanes una campanya de reg que està garantida per les excel·lents reserves d'aigua als embassaments d'Oliana i Rialb. La previsió inicial era que el canal baixés amb 21 metres cúbics per segon per atendre les comandes de reg en una àrea de 7.500 hectàrees, però la majoria dels regants van anul·lar les primeres peticions a conseqüència de les últimes pluges i el cabal es va fixar en 10 metres cúbics per segon.

Segons el president de la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell, Amadeu Ros, aquest volum ja permet regar a les zones més seques i garantir el subministrament als abastaments, que inclouen granges, indústries i els dipòsits i basses dels 120 municipis que es nodreixen del canal d'Urgell. 

Tot i això, la situació presenta un escenari poc menys que surrealista, segons Perera. Diu que el patiment per la sequera del 2023 -el primer de la història en què es va tancar el canal- ha provocat una gestió de l’aigua “excessivament conservadora aquest any” fins al punt que molts regants només tenen garantits cinc regs quan en desenes de casos en necessiten vuit. Des de l’any passat, els pagesos reguen amb el sistema hidro, un mètode que regula els torns de reg i que enguany s’ha simplificat administrativament. Els regants hi estan a favor perquè la gestió es fa de manera més acurada, però lamenten que l’aigua es reguli ara amb massa zel. 

Reserves d’aigua rècord al pantà de Rialb

L’aigua està garantida per les bones reserves dels pantans, en especial el de Rialb, que aquestes setmanes ha hagut d'alliberar aigua per primera vegada d'ençà que es va construir en fregar el 100% de la seva capacitat. De fet, a diferència de fa dos anys, la preocupació a la zona no ha estat la manca d'aigua sinó l'aparició d'unes filtracions que han obligat la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre a activar el nivell 1 d'emergència i a realitzar unes obres d'urgència per valor de 500.000 euros. Mentrestant, l'embassament d'Oliana s'acosta al 80% mentre que al Pirineu es mantenen espectaculars reserves de neu que garanteixen un important desglaç les pròximes setmanes i mesos.